Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Ara fa vint anys, s’inaugurava a Barcelona el primer servei d’hoteleria d’Europa amb el 90% de treballadors amb discapacitat a la plantilla. És l’InOut Hostel, un agradable allotjament ubicat a la serra de Collserola que l’any 2004, quan va obrir, estava apostant pel talent i les capacitats de persones als qui els és molt difícil ser contractades en una feina. Aquest establiment d’hostaleria el va posar en marxa Icària Iniciatives Socials, una entitat sense ànim de lucre que proporciona suports i oportunitats per al progrés personal, social i laboral a infants i adults amb discapacitat intel·lectual.
El bon servei que ofereixen en aquest pioner allotjament, restaurant i sales de reunions on treballen aquest col·lectiu de persones és un exemple de sostenibilitat social. Demostra que tota persona pot tenir la seva oportunitat laboral si s’acompanyen les necessitats que convinguin d’adaptació del lloc de treball o de preparació prèvia més acurada perquè, sigui quin sigui el seu context, es trobi la manera de fer valdre el talent d’aquella persona.
A Catalunya, un altre cas exemplar ha estat el recorregut i expansió de la firma de productes làctics La Fageda. I fa només unes setmanes, a la ciutat de Lleida ha estat inaugurat un supermercat que pretén formar persones amb discapacitat intel·lectual i fomentar-ne la integració laboral. Ho fan conjuntament Plusfresc, cadena de supermercats lleidatana especialitzada en productes frescos i de proximitat, i Aspros Empresa, que és l’àrea empresarial de la Fundació Aspros. La intenció és que el 80% de la plantilla sigui ocupada per persones amb discapacitat intel·lectual.
L’eslògan d’aquest nou centre comercial, “Perfectament imperfectes“, ens porta a reflexionar sobre conceptes com la normalitat, la perfecció, i l’abast i els límits de les capacitats, el talent i la salut mental de cada persona. És una nova mirada, realment inclusiva, la que porta a reconèixer el got mig ple i no el got mig buit davant de determinats condicionants que sovint estigmatitzen i fan obviar potents valors de qui, tant com tothom, necessita una oportunitat per a realitzar-se, sentir-se útil, esdevenir autònom econòmicament i dur una rutina diària que la faci sentir part d’un engranatge en marxa. També l’oportunitat de fer de la feina una crossa i un camí de cura.
En paraules de la psicòloga clínica Laia Ferrer, “la inclusió de les persones amb problemes de salut mental en el món laboral ha demostrat ser un factor clau en la seva recuperació, ajudant-les a millorar la seva autoestima i la seva qualitat de vida”. Ferrer és col·laboradora del programa Incorpora de la Fundació “la Caixa” que, a través de la seva línia Incorpora Salut Mental, fins a finals de setembre passat havia atès aquest 2024 més de 2.000 persones amb problemes de salut mental a Catalunya, aconseguint prop de 700 insercions sociolaborals en 500 empreses.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 25% de la població tindrà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida, i en el 75% dels casos es manifestarà abans que els afectats hagin aconseguit la majoria d’edat. Per això, la psicòloga Laia Ferrer considera que, “com a societat, tenim el repte d’abandonar una conducta discriminatòria o estigmatitzant amb aquests nois i noies per a afavorir un futur millor per a tots”.
Segons l’especialista en la psique humana, “treballar i comptar amb una rutina laboral facilita que les persones amb problemes de salut mental estructurin el seu projecte de vida”. “El treball és l’eina real de canvi perquè la vida es desenvolupi amb més normalitat”, expressa el director de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, Miquel Vidal. Ell té molt clar que el valor d’una persona és allò que el fa particular i que és la globalització que ens pretén iguals a tots, allò que aniquila o menysprea les diferències en comptes d’alçar la riquesa que ens aporten com a societat.
A Barcelona, els dies 23 i 24 d’octubre passat, al mateix temps que se celebrava al recinte firal de Montjuïc el BizBarcelona, un esdeveniment que facilita eines, tendències, innovació i espais de networking per a autònoms, comerços i pimes, també va tenir lloc la Fira Sí, i Millor. És un espai on es donen cita empreses interessades a contractar persones amb alguna discapacitat i on persones d’aquest col·lectiu poden conèixer i presentar-se a aquestes empreses.
Al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, treballen amb la metodologia de l’Individual Placement and Support (IPS) (Col·locació i suport individual) que fa costat a persones amb malaltia mental seriosa, com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o la depressió. “Amb ella, posem la motivació i els desitjos i valors de la persona per davant de tot”, explica la psicòloga que coordina els serveis de rehabilitació comunitària i inserció laboral del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, Mar García Franco. Fan formació prèvia i acompanyament a la inserció, amb un equip multidisciplinari per a tenir sempre present qualsevol mena de problema.
PizzAut, una llavor que s’escampa
Un contracte indefinit en una feina que engresca i fa ganes de llevar-se cada matí és el que han trobat les quaranta-una persones amb autisme que treballen a les dues pizzeries que PizzAut té al nord d’Itàlia. Es coneix com la primera pizzeria del món que porten persones amb trastorn de l’espectre autista. La primera la van obrir l’any 2021 a la ciutat de Cassina De’ Pecchi. La segona, amb una capacitat per a 350 comensals, la va inaugurar el president de la República italiana, Giorgio Mattarella, l’any passat a la ciutat de Monza.
“Prohibit trepitjar els somnis” i “Nodrim la inclusió” són els eslògans que llegim en tot allò que ha vestit de vermell-passió un projecte nascut del desig d’un pare, Nico Acampora, a qui l’autisme del seu fill Leo, que ara té dotze anys, va costar molt d’assimilar. Fins que una nit, enmig de les seves batalles per descansar, va recordar el seu fill gaudint del moment d’ajudar la seva mare i la seva germana a preparar la massa de la pizza per sopar. Acampora va imaginar una pizzeria on totes les persones que hi treballessin tinguessin autisme. Va haver de sentir l’hostilitat de qui el creia un utòpic que, senzillament, no volia acceptar la realitat del seu fill. Fins i tot de part d’especialistes que coneixen bé el món de l’autisme.
Però fins al Parlament Europeu, la seu de Nacions Unides i el Vaticà han estat testimoni del coratge d’aquest pare que ha fet realitat el seu somni. Ell mateix va viatjar amb una representació dels seus treballadors a preparar pizzes per als membres d’aquestes institucions internacionals i per al Papa Francesc.
Una llista d’espera de mesos per poder anar a menjar pizza en alguna de les dues pizzeries de PizzAut són la prova que el projecte no només era realitzable, sinó que ha resultat un èxit.
Tant és així que aquest any ha nascut una mena d’spin off de PizzAut que són les seves versions de pizzeria mòbil, PizzAutoBus. És la millor manera d’apropar l’èxit d’aquesta inclusió tan real i desestigmatització de persones amb autisme a moltes altres poblacions. Tenen la intenció d’aconseguir que l’any 2028 hagin pogut contractar a 120 persones amb autisme i d’estar fent viatjar per tota Itàlia una trentena de Food Truck.
L’autisme o trastorn de l’espectre autista comprèn un grup d’afectacions diverses relacionades amb el desenvolupament del cervell. Els signes que l’evidencien poden detectar-se ja durant els tres primers anys de vida, tot i que en molts casos es diagnostica més tard. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada cent infants té autisme. I s’estima que “a Catalunya, amb set milions i mig d’habitants, hi ha prop de 75.000 persones afectades, en major o menor grau”, tal com exposen des de la Federació Autisme Catalunya. També expliquen que en el 70% dels casos d’autisme hi ha una discapacitat intel·lectual associada, de grau divers, i que afecta més els homes que a les dones, en una proporció de 4 a 1.
Segons el grau d’afectació de les capacitats, algunes persones amb autisme poden dur una vida independent i desenvolupar una feina com qualsevol altra persona. Però cal creure-hi i dona’ls aquesta oportunitat.
Tal com expliquen també des de l’OMS, les intervencions psicosocials basades en evidències poden millorar molt les aptituds socials i comunicatives i tenir un impacte positiu en el benestar i qualitat de vida, tant de les persones que tenen autisme com de les del seu entorn.
Això ho han pogut experimentar i ho expliquen sempre els artífexs de PizzAut. El mateix Nico Acampora recorda que molts dels empleats han fet un gir de 180 graus en la seva manera de relacionar-se amb persones desconegudes. Des de la mirada als ulls, fins a les abraçades que ara fan i que fa potser un any abans mai haurien pensat que les veurien fer.
El llibre Vietato Calpestare i Sogni, (Prohibit trepitjar els somnis) repassa tota la història de PizzAut des que Nico Acampora ho va imaginar, fins que la seva realització es va donar a conèixer i va escampar una gran llum d’esperança per tota Itàlia. La periodista Elisabetta Soglio ha recollit en el llibre pas per pas la trajectòria d’aquest viatge exemplar a la inclusió en veu d’Acampora. Soglio és la directora del suplement Le Buone Notizie del Corriere de la Sera.
