Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Existeix una normalitat en la freqüència amb la qual ens cal anar al lavabo per buidar la bufeta? Quantes vegades al dia es considera natural orinar? I és inevitable que, amb l’edat, apareguin la urgència miccional i les pèrdues d’orina?
Tot i que no es pot estipular una quantitat de vegades que es va al lavabo ponderat com a normal, tal com explica el Dr. Carlos Errando, que és cap de la Unitat d’Urologia Funcional i Femenina de la Fundació Puigvert, cinc o sis vegades al dia podrien contemplar-se com a una validesa comuna, i set o vuit vegades ja començaria a ser molt. Però, l’especialista també precisa que, “si es beu molta aigua, s’ha d’orinar molt, perquè el ronyó ha de treure l’orina”.
Una altra circumstància és que, “si les ganes d’orinar venen de manera sobtada i són difícils de posposar, com ara, posem per cas, que algú es trobi mirant tranquil·lament unes sabates en una botiga i, de sobte, hagi de córrer al lavabo o al cinema, sense ganes, i que a mitja pel·lícula hagi d’aixecar-se ràpidament amb urgència miccional, sí que s’hauria de consultar amb un uròleg, l’especialista que s’ocupa dels problemes d’orina”.
Els especialistes en les patologies del tracte urinari parlen d’incontinència seca i d’incontinència molla. En ambdós casos, hi ha urgència miccional, ganes imperioses d’orinar, però en el primer cas, la seca, s’aconsegueix arribar al lavabo sense pèrdues i, en canvi, en la incontinència molla, sí que es produeixen pèrdues.
La bufeta hiperactiva és el nom amb el qual es fa referència a la patologia freqüent, però que moltes vegades no es diagnostica perquè es pensa que va associada inevitablement a l’edat de la persona. I no és així. Sí que és cert que “amb l’edat, hi pot haver una hiperactivitat del múscul de la bufeta, que funciona d’una de forma autònoma sense que es pugui controlar, i aquest pot ser un dels factors que s’amaguen al darrere de la bufeta hiperactiva”, detalla el Dr. Errando. I ho explica: “la bufeta fa espasmes, es contrau i s’expandeix i augmenta la pressió de la bufeta, de manera que al cervell li arriba un senyal d’urgència. Si és molt potent, et pixes, si no ho és tant, no, però sí que se sent la necessitat d’anar al lavabo. En aquesta circumstància, pot ser que la bufeta estigui totalment buida i no obstant que es facin aquests espasmes, per això s’augmenta la freqüència d’anar a orinar. No es controla des del cervell, i la bufeta és com si tingués vida pròpia. I en aquest cas, és l’edat que fa envellir la bufeta i provoca aquesta hiperactivitat muscular”.
Altres casos de bufeta hiperactiva poden ser causats per malalties neurològiques, per una malformació genètica o perquè els nervis deixen de funcionar. També s’explica en contextos d’embòlies, Parkinson, esclerosi múltiple, malalts amb tumors de medul·la o de cervell amb afectació nerviosa en la qual els nervis que haurien de controlar la bufeta no ho fan. I la bufeta d’homes amb afeccions de pròstata també poden generar bufeta hiperactiva.
Tractament
La pèrdua de pes és una de les mesures que contribueix molt a la millora dels casos de bufeta hiperactiva, intentant frenar la hiperactivitat. També la fisioteràpia del sòl pelvià ajuda i, el que més es fa servir, perquè aconsegueix frenar molt la hiperactivitat.
Quan tot això ha fallat, es pot fer la intervenció a quiròfan, administrant botox a la bufeta per frenar el múscul i la neuromodelació, tècnica quirúrgica amb la qual han estat pioners els especialistes de la Fundació Puigvert, un tractament d’última generació per modular l’activitat neurològica.
El Dr. Carlos Errando de la Fundació Puigvert també recorda que en infants també es pot patir la bufeta hiperactiva i que, a mesura que van creixent, amb la maduració del sistema nerviós sol anar millorant.
Però, perquè aquesta millora arribi, cal que, si se sospita d’una bufeta hiperactiva o si es té problemes d’incontinència es consulti un uròleg, l’especialista en patologies de l’aparell urinari. Amb indiferència de ser home o dona, si es té urgència a l’hora d’anar al lavabo o si es creu que s’hi va massa sovint, cal visitar l’uròleg.
En realitat, la bufeta hiperactiva és una patologia que afecta la qualitat de vida de milions de persones, però no és una conseqüència inevitable de l’envelliment, segons alerten els experts. D’això en va quedar constància en el III Congrés d’Incontinència Urinària i Fecal de l’Associació de la Incontinència (ASIA), celebrat recentment a Granada en el marc de la Setmana Mundial de la Continència.
Segons dades de l’Associació Espanyola d’Urologia, la bufeta hiperactiva com a patologia afecta entre el 6% i el 10% de les dones d’entre 25 i 60 anys, una prevalença que augmenta a mesura que avança l’edat. Però que el múscul vesical perdi part del control exercit pel sistema nerviós i amb l’envelliment la bufeta produeixi espasmes generant la sensació urgent d’orinar no és quelcom que no es pugui treballar.
Aquesta va ser una de les conclusions del congrés de Granada, des del qual s’apuntava que la bufeta hiperactiva i la incontinència no s’han de normalitzar ni resignar-s’hi, ja que existeixen tractaments que permeten reduir els símptomes i millorar considerablement la qualitat de vida.
Durant el congrés, els professionals van coincidir que la detecció precoç, la coordinació entre l’atenció primària, la ginecologia i la urologia, així com una bona informació al pacient, són claus perquè les persones afectades mantinguin el tractament i aconsegueixin controlar una malaltia que, malgrat continuar envoltada de tabús, té solució en la majoria dels casos. També adverteixen que no és necessari consultar per aixecar-se una vegada a la nit per orinar, especialment a partir dels cinquanta anys. En canvi, quan la necessitat és molt freqüent, interfereix en el descans o condiciona la vida diària, és recomanable explicar-ho al metge d’atenció primària o a l’uròleg per estudiar-ne les causes. En la trobada d’especialistes es va dir també que “la pauta terapèutica aconsegueix que el sistema nerviós que regula el cicle miccional funcioni millor i les mesures no farmacològiques, sobretot la reeducació vesical, siguin més efectives”.
Des de l’associació incontinència (ASIA), es va preparar un decàleg de consells per a les persones que pateixen la bufeta hiperactiva que es pot descarregar al seu web www.asiasuport.org.
