Reportatge

La memòria de la pell

Amb el termòmetre enfilant-se més de trenta graus, tota prevenció per no patir un cop de calor és poca. “Aire, beure i casa” són “l’ABC” dels consells de Salut per portar millor la calor extrema amb mesures factibles per a tothom. Es poden consultar al Canal Salut, de la mateixa manera que podem localitzar espais als nostres pobles i ciutats on poder estar més frescos, a través del buscador de refugis climàtics, una eina que ens serà útil durant tot l’estiu.

Protegir-nos del sol forma part d’aquesta prevenció. És la cura imprescindible de la pell, durant tot l’any, i cada dia abans de sortir de casa, però especialment aquests mesos en els quals gran part de la pell la tenim a la vista, en contacte directe amb els raigs del sol. 

Sobre com triem el protector que ens convé, l’especialista en dermatologia, la Dra. Esther Serra Baldrich, metgessa adjunta i coordinadora de la Unitat Funcional d’Immunoal·lèrgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, diu: “No necessàriament en qualsevol situació, però en la pràctica, per a exposició solar rellevant —platja, muntanya, esport a l’aire lliure, estiu mediterrani, pell clara, antecedents de càncer de pell, molts nevus (peques), immunosupressió, fotosensibilitat o tractaments fotosensibilitzants— és molt recomanable utilitzar SPF 50 o 50+ d’ampli espectre”. Per a ús diari urbà, un SPF 30 o superior pot ser adequat en moltes persones, sempre que protegeixi també contra UVA i s’apliqui bé. El problema és que habitualment ens posem menys quantitat de la necessària”.

Segons la classificació europea, un SPF 20 correspon a protecció mitjana i un SPF 30 a protecció alta; el 50+ és protecció molt alta. L’SPF indica sobretot protecció davant l’eritema solar (inflamació de la pell), principalment induït per la radiació dels raigs UVB.

Ara bé, exposa també la Dra. Serra que “la prevenció no ha de dependre només de la crema solar. Ha d’incloure evitar les cremades solars, reduir l’exposició en les hores centrals del dia —aproximadament entre les 12 h i les 16 h—, utilitzar roba, barret i ulleres de sol, aplicar fotoprotector d’ampli espectre UVA/UVB en quantitat suficient i reaplicar-lo cada dues hores o després de banyar-se, suar o eixugar-se amb la tovallola”. I afegeix que “la dieta mediterrània és protectora”.

Tanmateix, l’especialista en dermatologia de l’Hospital de Sant Pau declara que “és important evitar les cabines de bronzejat i consultar si apareixen lesions noves o canvis en pigues preexistents”.

Com en gairebé totes les patologies, també sobre la pell “és molt important la detecció de la malaltia en estadis inicials”, exposa Esther Serra.

Protecció solar, a l’estiu i a l’hivern

Tal com explica la Dra. María Ángeles Bosch Fontcuberta, especialista en Dermatologia, “els raigs ultraviolats del tipus UVB queden més a l’epidermis, no penetren tan profundament, i són els responsables de les cremades a la platja, a l’estiu, i a la neu, a l’hivern, cremen la pell i fan sortir una butllofa”. Els protectors solars, tradicionalment, protegien sobretot d’aquesta radiació. Però fa una vintena d’anys que es va veure que a més d’aquesta radiació, també els raigs UVA impactaven negativament sobre la pell. I molt. “Els raigs UVA penetren molt més a la dermis i, a més, aquesta radiació hi és tot l’any amb la mateixa intensitat, encara que faci núvol, o que estiguem al darrere de vidres, com poden ser els del cotxe. Els UVA són molt responsables dels càncers de pell, precisament perquè abaixem la guàrdia”, exposa la dermatòloga. En conseqüència, tan important és posar la protecció a l’estiu com a l’hivern. 

De fet, sent exigents en la cura dermatològica, i practicar una bona protecció, segons explica la Dra. Bosch, convé “primer de tot aplicar sobre la pell un sèrum de vitamina C perquè aquest frena el dany a sota i, si ens hem d’exposar al sol, a sobre de la vitamina C, que és de ràpida absorció, posar-hi el protector solar”. D’aquesta manera, s’impedeix que pugin les taques i s’assegura més protecció a la pell. No elimina les taques, però baixa l’índex de pujada dels melonòcits, per tant, n’és preventiu.

En cas de cremar-nos, per descuit o per una protecció insuficient o inadequada, la Dra. Bosch aconsella aplicar aigua fresca o d’avena i, depenent de la cremada, una capa de crema amb antibiòtic i cortisona i mantenir-se en un ambient fresc. “Si és lleu la cremada, es pot tractar a casa, però si no, s’ha d’anar al CAP a fer-la examinar”, precisa la dermatòloga.

Pel que fa a la crema Aftersun, la Dra. Bosch explica que “no deixa de ser una crema hidratant, amb components antiinflamatoris i calmants, per tant, amb substàncies més específiques i convenients per a després de l’exposició solar, però que, també pot anar bé utilitzar crema hidratant després de prendre el sol”.

I, en cas que s’ajuntin la necessitat de protegir-nos del sol i també dels mosquits, la indicació de la Dra. Bosch és aplicar el prioritari, que és primer la protecció solar (vitamina C+protecció 50) i, al cap d’una estona, posar-hi a sobre, l’antimosquits. Si es tractés del capvespre, quan ja ha marxat el sol, aleshores aplicaríem l’antimosquits només”.

Augment de melanomes

El melanoma és el càncer de pell amb més capacitat de disseminar-se i causar mortalitat, tot i que no és el càncer cutani més freqüent. Els més freqüents, puntualitza la Dra. Serra, “són el carcinoma basocel·lular i el carcinoma escatós”. I, afegeix, que “una exposició inadequada al sol també pot causar cremades, fotoenvelliment, taques, queratosis actíniques, i immunosupressió cutània”.

Si bé, tal com mostren les dades de REDECAN (Red Española Registro Cáncer), la incidència del melanoma cutani a Espanya ha anat augmentant aproximadament un 1,1% anual en els darrers anys, Esther Serra indica que “cal ser prudents: no podem atribuir aquest increment només al canvi climàtic. Hi influeixen també l’envelliment de la població, els hàbits d’exposició solar acumulats durant dècades, el bronzejat recreatiu, les cremades solars a la infància i l’adolescència, i una millor detecció diagnòstica. El canvi climàtic pot afavorir més exposició solar —per exemple, més temps a l’aire lliure o canvis en la radiació UV—, però el factor causal principal continua sent l’exposició a radiació ultraviolada, especialment quan és intensa, acumulada o amb cremades”.

Les especialistes ens recorden que la pell té memòria, per la qual cosa, no s’ha d’ignorar ni menysprear cap ocasió de practicar la prevenció davant dels riscos reals del sol.

Segons les estimacions de Catalunya per a 2024, es van estimar 526 nous casos de melanoma en homes i 560 en dones, és a dir, aproximadament 1.086 nous casos anuals. La Dra. Serra destaca la importància de l’edat en aquesta afectació, doncs, la majoria dels casos es concentren a partir dels cinquanta anys, sobretot en edats avançades.

El fet que els fotoprotectors es regulin com a productes cosmètics i no com a medicaments pot ser una de les raons per les quals el finançament públic d’aquests protectors preventius de càncer de pell no és ja una realitat en la nostra societat.

Al·lèrgia al sol

El terme “al·lèrgia al sol” és una expressió popular, sobre la qual, la Dra. Serra puntualitza que, “mèdicament engloba diverses fotodermatosis. No sol ser una al·lèrgia a la calor, sinó una reacció anòmala de la pell davant la radiació ultraviolada o, en alguns casos, la llum visible. Pot correspondre a entitats diferents: erupció polimorfa lumínica, urticària solar, prurigen actínic, dermatitis fotoal·lèrgica, fotosensibilitat per medicaments o malalties com el lupus. Per tant, no és una sola malaltia, sinó un conjunt de processos”.

El més important dels fotoprotectors, en aquests casos, “és que siguin fotoprotectors d’ampli espectre, amb alta protecció UVA i UVB, habitualment SPF 50 o 50+. En persones amb pell sensible, dermatitis o sospita d’al·lèrgia a cosmètics, poden ser preferibles fórmules sense perfum, amb pocs excipients o amb filtres minerals. Així i tot, cap crema permet exposar-se sense límit: en fotodermatosis, la roba amb protecció UV, el barret, les ulleres, l’ombra i evitar les hores centrals són tan importants com el fotoprotector”, declara l’especialista.

Depenent del diagnòstic, explica la Dra. Serra, “els antihistamínics poden ajudar quan hi ha picor o urticària. En casos recurrents o intensos, cal fer una valoració dermatològica per confirmar el tipus de fotodermatosi, revisar la medicació fotosensibilitzant, fer proves com fototest o fotopatch si cal, i considerar estratègies preventives com la fotoprotecció estricta o els tractaments avançats com és el cas de la urticària solar”.

La dermatòloga també apunta que és possible tenir dermatitis de contacte al·lèrgica a algun component del fotoprotector, com el mateix filtre solar, perfums, conservants o excipients. “També existeix la dermatitis de contacte fotoal·lèrgica, en què la reacció apareix quan una substància aplicada a la pell interacciona amb la radiació UVA. Això no vol dir necessàriament que a aquella persona no li pugui tocar mai el sol, sinó que cal identificar el component responsable —sovint a través de proves epicutànies o fotopatch— i trobar una alternativa segura”, exposa Serra.

En resum, els consells a tenir molt presents per a una bona cura de la pell a la intempèrie serien: evitar cremades solars, especialment en nens i adolescents; no exposar-se de manera intensa en les hores centrals del dia; utilitzar roba, barret i ulleres; aplicar fotoprotector d’ampli espectre SPF 50+ en quantitat suficient i reaplicar-lo; no usar cabines de bronzejat; extremar la protecció en persones de pell clara, amb molts nevus (lunars), en cas d’antecedents familiars o personals de càncer de pell, immunosupressió o fotosensibilitat; i consultar davant de qualsevol lesió que canviï o sagni.