Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tots tenim drets. I tots tenim els mateixos. La Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 va definir un llistat de principis fonamentals i essencials per garantir la dignitat humana, tan bàsics com el dret a la igualtat, a la vida, a la llibertat, a la integritat física i moral i a la participació social i política.
Però no sempre ha estat així. Hi ha hagut persones i col·lectius (i encara avui dia) que han vist vulnerats els seus drets per qüestions de sexe, raça, condicions físiques o creences. I les persones amb problemes de salut mental, també.
El paternalisme sanitari continua molt present en l’atenció a la salut mental. Aquest fet ha fomentat la creença que les persones amb patiment psicosocial no tenen capacitat per prendre decisions sobre la seva vida o són incapaces d’integrar-se a la societat, incrementant la seva exclusió i l’estigma social. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, signada a Nova York l’any 2006, i ratificada per l’Estat espanyol l’any 2008, promou un canvi profund en l’atenció a la salut mental, defensant que les persones amb aquests problemes puguin rebre una atenció basada en els mateixos drets que qualsevol altra persona, promovent l’autonomia, la participació en la presa de decisions, la inclusió en la societat i una atenció lliure de coerció.
Arran d’aquest canvi de paradigma, neixen els QualityRights, una estratègia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que pretén transformar l’atenció a la salut mental cap a un model basat en els drets humans. Reduir les institucionalitzacions de llarga estada, promoure la inserció comunitària, potenciar les decisions anticipades i acabar amb les mesures coercitives, com els ingressos involuntaris i les contencions mecàniques, són canvis estructurals imperatius per respectar la dignitat, l’ètica en totes les actuacions i l’autonomia en la presa de decisions. A Catalunya, impulsar els QualityRights mitjançant el Pacte Nacional de Salut Mental i el Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat és una de les grans prioritats de transformació del model d’atenció.
Però els drets no es garanteixen només aplicant lleis i protocols, es fan realitat en cada decisió assistencial que es pren i en les cures que es presten dia a dia. I és precisament aquí on el paper de la infermera esdevé clau. Acompanyant les persones en els seus projectes de vida. Donant suport a les persones en els seus moments de major vulnerabilitat i inseguretat. Fomentant la participació i l’autonomia en la presa de decisions, respectant les seves preferències. Detectant desencadenants i situacions prodròmiques abans que aparegui una situació de crisi. Creant entorns hospitalaris que siguin terapèutics, habilitant espais com les sales de confort per gestionar les situacions de major inestabilitat emocional. Aplicant intervencions assistencials preventives, com el model Safewards, i tècniques de desescalada per reduir les mesures restrictives. I, sobretot, generant vincle, respectant el moment vital que travessa cada persona, posant la relació terapèutica per sobre de tot i garantint una continuïtat de cures des d’una mirada holística i a tots els nivells assistencials.
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona està compromès amb aquest canvi de paradigma i confia en el rol de les infermeres com a motor d’aquesta transformació. Per això, des de la Vocalia de Salut Mental donem suport i promovem totes les iniciatives que puguin materialitzar-la. Una mostra d’aquest compromís és la recent signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut en un projecte multicèntric internacional per avaluar les percepcions de les infermeres en l’aplicació dels QualityRights en la pràctica assistencial actual a Espanya, on participen infermeres dels centres de Badalona Serveis Assistencials i del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
QualityRights no és només un conjunt de continguts teòrics. És un canvi cultural profund que transforma la manera d’entendre la salut mental, on els drets humans i el seu respecte es converteixen en la base de l’atenció. En aquesta transformació, les infermeres tenim l’oportunitat i la responsabilitat d’impulsar aquest canvi, no només en la nostra pràctica diària, sinó promovent canvis socials que puguin millorar la qualitat de vida de les persones que atenem. Perquè defensar els drets humans també és una manera de cuidar. Perquè tots tenim drets. Les persones amb problemes de salut mental, també.
