Fa cinc anys, la fundació Arrels va obrir el Pis Zero, situat en un edifici del barri del Raval de Barcelona, per acollir durant la nit una desena de persones sense llar amb l’objectiu que tinguessin un lloc no massificat, segur i tranquil on dormir i que milloressin la seva situació. En aquest primer lustre, un total de 118 persones s’han allotjat al Pis Zero i, d’aquestes, més del 80% ha passat a residir en habitatges individuals o compartits o ha obtingut plaça estable en altres recursos

El José, un home gran ingressat per Covid a l’Hospital Vall d’Hebron, va rebre la notícia que la seva dona, la María, també s’havia posat malalta i estava al mateix centre, però no sabia on es trobava exactament. Quan li va explicar a la seva infermera, la Laia Ventura, tot l’equip es va mobilitzar per ajuntar la parella. La sorpresa de veure la María entrar a l’habitació i el somriure de tots dos, van ser un parèntesi en mig de la duresa de la pandèmia

La infermera del Clínic Ester Arimon ha elaborat una tesi sobre la fatiga per compassió en què exposa el patiment dels professionals que estan en contacte amb la mort i amb les males notícies. Visibilitzar aquesta realitat i dotar els sanitaris d’eines de gestió emocional per no emportar-se els traumes a casa és una assignatura pendent a la qual se li ha prestat més atenció en temps de Covid, però que existeix des de molt abans.

La Ivana Gallardo encara no era infermera quan es va declarar la pandèmia de la Covid-19 i l’Assumpta Ruiz, ja jubilada, feia gairebé quaranta anys que en coneixia l’ofici. Persones com elles van treballar amb intensitat i amb professionals en actiu a un dels anomenats hotel salut, com el Rafaelhoteles de Badalona, que quasi es va muntar de la nit al dia per descongestionar l’Hospital Germans Trias i Pujol

El doctor Joaquim Serra es va jubilar el març del 2019, just un any abans de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, però va haver de tornar a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron en el moment de màxima necessitat de personal. A la falta de llits s’afegia la corba de víctimes que no deixava de pujar i la incertesa de quan milloraria la situació, però la serenor i la sensació de ser útil es van imposar

Quan es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19 el 14 de març del 2020, el doctor Hipòlit Pérez es trobava a l’UCI de l’Hospital Germans Trias, on hi treballa des de fa prop de 30 anys i on és cap de la secció d’Intensius. L’estrès, la fatiga, la sobrecàrrega laboral, la manca de materials i el número de pacients que morien eren complicats de gestionar i, per això, quan a finals de mes es va començar a trobar malament va pensar que era fruit del cansament. Va haver d’ingressar a l’UCI pel coronavirus i va veure com el seu equip l’atenia amb la suavitat i la por de què potser no se’n sortiria

S’imaginaven la jubilació gaudint del temps lliure i d’algun viatge de plaer a l’estranger, després de més de 40 anys treballant com a infermeres en diferents unitats, cada vegada amb més càrrecs de responsabilitat, però quan va arribar l’hora de retirar-se estaven en plena pandèmia i, poques setmanes després, van tornar al peu del canó. La Cuca Esperanza i la Marisa Garreta acudeixen cada setmana a l’Hospital del Mar per vacunar contra la Covid-19. Asseguren que és una obligació moral i que continuaran exercint fins que sigui necessari

L’Iris Garcia estava acabant les pràctiques finals de Grau Infermeria a Mèxic quan el coronavirus estava causant estralls a mitja Europa. Les notícies que li arribaven del confinament i el toc de queda li semblaven difícils de creure, però quan va aterrar a Barajas li van ploure les ofertes de feina sense estar titulada oficialment i, des de llavors, no ha deixat de treballar, primer a les Urgències de l’Hospital de Viladecans i després a les de Bellvitge

Quan la Inés Ibáñez, infermera de l’Hospital del Mar, va saber que una parella que havia ingressat per Covid estava a punt de fer els 50 anys de casats, va activar tot l’equip per organitzar les noces d’or. I tota la planta s’hi va bolcar. El missatge de la filla dient que creia que seria l’últim aniversari en què els seus pares podrien estar junts i el delicat estat de salut de la mare, en un moment en què no estaven permeses les visites, van fer que la Carmen i el Tomás tinguessin un record i una celebració inoblidables

Fernando Domínguez va ser el primer pacient Covid que va sortir amb vida de l’UCI de l’Hospital de Bellvitge. Ja a casa i en procés de recuperació, va decidir escriure una carta d’agraïment en la qual va plasmar l’angoixa per estar intubat i el tracte humanitari que va rebre. De les seves línies va sorgir un documental i, amb el temps, va conèixer les persones que hi havia darrere dels EPI i de les quals només havia vist els ulls