«No es poden deixar de remarcar les visions limitatives que molts polítics, experts i professionals tenen de l’atenció primària i la seva inevitable projecció comunitària intentant reduir el seu marc d’actuació exclusivament a l’assistència clínica»

Les explicacions de l’honorable conseller de Sanitat per a justificar la iniciativa de singularitzar les visites domiciliàries dels equips d’atenció primària, posant en  dubte una de les característiques més genuïnes d’aquest nivell de l’atenció sanitària, la longitudinalitat, han suscitat la lògica crítica de molts professionals d’aquest àmbit

El manteniment de l’obligació de portar la mascareta als transports públics i a altres llocs (farmàcies i establiments sanitaris) està resultant polèmic. Bé, per ser més  precisos, motiu de discrepància entre molta gent –que simplement ha deixat de fer-la servir– i la majoria dels salubristes professionals , amb alguna notable i significativa excepció, com la del president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia– els quals consideren que podria ser prematur descartar-la.

L’Atenció Primària i Comunitària catalana i espanyola necessita una veritable refundació conceptual, de governança i organitzativa, però és obvi que la sortida de la situació de deteriorament actual del conjunt del sistema sanitari no es trobarà si no es dissenyen també canvis capaços d’harmonitzar les necessitats i expectatives de la ciutadania i els mateixos professionals amb relació al seu benestar i qualitat de vida

Com deia Aristòtil a la seva ètica a Nicòmac i destaca el Dr. Trilla, convé que els polítics siguin prudents a l’hora de prendre decisions polítiques, sense oblidar que sovint les conseqüències de les decisions seran positives per a uns i negatives per a d’altres

En aquestes circumstàncies i pensat en futures pandèmies convindria valorar els pros i els contres de les mesures preventives aplicables als professionals i treballadors sanitaris com a sector essencial abans de posar-les en marxa. I considerar si mantenir mesures molt restrictives en aquests col·lectius no podria provocar més problemes que els ocasionats directament per la infecció

Que la població no experta no s’acabi de refiar de treure’s la mascareta és comprensible, atesa la insistència dels mitjans de comunicació en bombardejar el personal amb dades sobre la pandèmia, malgrat que cada vegada hi hagi més gent que ha estat infectada, així com vacunada

Efectivament, cal donar aire i, al mateix temps, assegurar-nos que es comença a generar un clima social més positiu i saludable que ens permeti anar recuperant a un ritme segur i prudent tots els components de la nostra vida quotidiana que hem deixat aparcats durant tot aquest temps

Que el jutge Garrido digués que els epidemiòlegs són «metges de família que han fet un curset» és, com a mínim, desafortunat. Aquest episodi ens hauria de fer reflexionar sobre com practicar efectivament l’equilibri que s’atribueix a la divisió dels poders a les societats democràtiques

A més de l’esforç de les vacunacions, convindria insistir en la limitació dels efectes adversos de les mesures preventives, la perllongació de les quals durant massa més temps no sembla sostenible