Seria bo conèixer quines són les contribucions més específicament salubristes que cadascuna de les ciutats implicades considera que justifiquen la seva candidatura.

El preu elevat dels fàrmacs per tractar l’obesitat els fa poc assequibles, un obstacle directe per als pacients en el cas que no siguin finançats públicament, però quan ho són poden incrementar notòriament la despesa farmacèutica pública, la qual cosa pot posar en risc la viabilitat mateixa de la sanitat universal.

La fecundació medicalitzada pot considerar-se, en part, una reacció adaptativa davant dels canvis socials i culturals que retarden el naixement dels fills.

És precisament a l’atenció domiciliària on el treball d’un veritable equip adquireix el seu màxim sentit; un equip en el que el metge de família ha de tenir un paper coordinador i les infermeres i els treballadors socials el d’implementació, juntament amb els recursos de suport comunitari i de les activitats essencials a desenvolupar en el domicili del malalt. 

La immigració ha esdevingut uns dels principals problemes per a la població catalana, després de l’habitatge i la política. Prop del 10% de les respostes a la segona onada de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió –d’aquest darrer estiu– així ho consideren. Del desè lloc que ocupava ara fa tres anys com a preocupació ha passat al tercer, darrera de l’habitatge…

Cal prioritzar dissenys flexibles i dinàmics dels sistemes públics (en aquest cas de l’assistencial sanitari, del de salut pública i d’emergències socials) que permetin adaptacions ràpides de l’estructura, recursos humans i materials, organització i activitat en la perspectiva de l’obtenció de la resposta a l’agent causal que sigui més efectiva i eficient i que tingui els menors efectes negatius. 

La soledat en la població adulta catalana s’associa amb una pitjor salut autopercebuda, una major probabilitat de multimorbiditats, alt risc de malalties cardiovasculars i depressió i/o ansietat.

Els efectes adversos de les activitats preventives acostumen a ser molt menys freqüents –com és lògic– que els que poden provocar les intervencions que tracten de guarir o de millorar les malalties actuals. 

El consum d’alcohol és la segona causa evitable de mortalitat, amb prop de 15.000 defuncions anuals, i un dels factors rellevants de més de 200 problemes de salut.

Cal aprofitar aquestes efemèrides per induir a la reflexió als nostres responsables polítics i a la mateixa ciutadania sobre la necessitat d’actuar prioritàriament sobre un element que sovint s’infravalora: la desigualtat social.