És precisament a l’atenció domiciliària on el treball d’un veritable equip adquireix el seu màxim sentit; un equip en el que el metge de família ha de tenir un paper coordinador i les infermeres i els treballadors socials el d’implementació, juntament amb els recursos de suport comunitari i de les activitats essencials a desenvolupar en el domicili del malalt. 

La immigració ha esdevingut uns dels principals problemes per a la població catalana, després de l’habitatge i la política. Prop del 10% de les respostes a la segona onada de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió –d’aquest darrer estiu– així ho consideren. Del desè lloc que ocupava ara fa tres anys com a preocupació ha passat al tercer, darrera de l’habitatge…

Cal prioritzar dissenys flexibles i dinàmics dels sistemes públics (en aquest cas de l’assistencial sanitari, del de salut pública i d’emergències socials) que permetin adaptacions ràpides de l’estructura, recursos humans i materials, organització i activitat en la perspectiva de l’obtenció de la resposta a l’agent causal que sigui més efectiva i eficient i que tingui els menors efectes negatius. 

La soledat en la població adulta catalana s’associa amb una pitjor salut autopercebuda, una major probabilitat de multimorbiditats, alt risc de malalties cardiovasculars i depressió i/o ansietat.

Els efectes adversos de les activitats preventives acostumen a ser molt menys freqüents –com és lògic– que els que poden provocar les intervencions que tracten de guarir o de millorar les malalties actuals. 

El consum d’alcohol és la segona causa evitable de mortalitat, amb prop de 15.000 defuncions anuals, i un dels factors rellevants de més de 200 problemes de salut.

Cal aprofitar aquestes efemèrides per induir a la reflexió als nostres responsables polítics i a la mateixa ciutadania sobre la necessitat d’actuar prioritàriament sobre un element que sovint s’infravalora: la desigualtat social.

La majoria de les forces polítiques, com també la majoria dels experts i dels professionals sanitaris, estan d’acord en què, més que necessària és indispensable una institució com aquesta, més important i més autònoma que la prevista a la llei general de salut pública del 2011 i que mai no s’ha desenvolupat. 

El Dr. Jordi Gol i Gurina va tenir un rol essencial en la construcció conceptual i en la generació d’instruments bàsics per al procés de reforma de l’atenció primària, tant a Catalunya com a la resta de l’estat.

Cal evitar la generació de tractaments innecessaris i potencialment adversos que consumeixen recursos, temps i esforços que podrien dedicar-se  a activitats clíniques necessàries i efectives, sense excloure, és clar, algunes de preventives.