Browsing: Dona i maternitat

L’eficiència de les llevadores no es limita a l’embaràs, el part i el postpart. Les seves competències abracen tot el cicle vital de les dones: anticoncepció, sexualitat, fertilitat, infeccions de transmissió sexual, sòl pelvià, menopausa o lactància materna. Són professionals clau en la promoció de la salut, la prevenció i la detecció precoç de patologies.

El debat no ha de girar entorn figures alternatives, que sota el paraigua de la defensa del nostre cos, el que realment realitzen és intrusisme professional. Ha de girar sobre com garantir l’accés universal a llevadores. Invertir en la nostra professió és invertir en salut, en prevenció i en drets.

Sota aquesta modalitat, en teoria, no hi ha retribució econòmica més enllà de les despeses mèdiques i d’algunes compensacions en concepte de lucre cessant per deixar de treballar durant l’embaràs. El paper d’associacions, agències de mediació, empreses de reproducció assistida, partits polítics i mitjans de comunicació afins ha estat fonamental en la normalització d’aquesta pràctica.

La fecundació medicalitzada pot considerar-se, en part, una reacció adaptativa davant dels canvis socials i culturals que retarden el naixement dels fills.

Una nova edició de la “Guia d’assistència al part a casa” actualitza l’evidència científica i aborda aspectes sobre cures neonatals en el postpart o la salut mental materna.

Fa set anys que és llevadora a l’Hospital Sant Joan de Déu. Explica com és el seu dia a dia, el funcionament de l’equip de parts i el tracte amb les mares que venen a donar llum al centre i els seus nadons.

Des de la invasió russa, les clíniques ucraïneses han ampliat el mercat a la Xina i als països àrabs i han augmentat l’oferta de serveis amb enviaments de semen per correu o parts programats a Grècia, Xipre i Geòrgia.

Reservoir Books publica la novel·la gràfica «Mañana será otro día», amb guió i dibuix de Keum Suk Gendry-Kim, una esquinçadora història universal de les vicissituds d’una parella que no pot tenir fills, mostrant la pressió social que culpabilitza les dones, així com la falta empatia dels metges.