Browsing: Factor humà

El doctor Joaquim Serra es va jubilar el març del 2019, just un any abans de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, però va haver de tornar a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron en el moment de màxima necessitat de personal. A la falta de llits s’afegia la corba de víctimes que no deixava de pujar i la incertesa de quan milloraria la situació, però la serenor i la sensació de ser útil es van imposar

Quan es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19 el 14 de març del 2020, el doctor Hipòlit Pérez es trobava a l’UCI de l’Hospital Germans Trias, on hi treballa des de fa prop de 30 anys i on és cap de la secció d’Intensius. L’estrès, la fatiga, la sobrecàrrega laboral, la manca de materials i el número de pacients que morien eren complicats de gestionar i, per això, quan a finals de mes es va començar a trobar malament va pensar que era fruit del cansament. Va haver d’ingressar a l’UCI pel coronavirus i va veure com el seu equip l’atenia amb la suavitat i la por de què potser no se’n sortiria

  • Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en dones a Europa a causa, entre altres coses, de la manca de conscienciació i de l’escassa representació femenina en els assajos clínics. Aquesta investigadora s’ha posat al front d’un estudi en el qual participaran 240 voluntàries espanyoles per promoure hàbits saludables i fomentar l’ús de les tècniques d’imatge en la seva prevenció
  • Aquesta entrevista s’ha publicat originalment a l’Agència SINC. Llegeix-la en castellà aquí

 

S’imaginaven la jubilació gaudint del temps lliure i d’algun viatge de plaer a l’estranger, després de més de 40 anys treballant com a infermeres en diferents unitats, cada vegada amb més càrrecs de responsabilitat, però quan va arribar l’hora de retirar-se estaven en plena pandèmia i, poques setmanes després, van tornar al peu del canó. La Cuca Esperanza i la Marisa Garreta acudeixen cada setmana a l’Hospital del Mar per vacunar contra la Covid-19. Asseguren que és una obligació moral i que continuaran exercint fins que sigui necessari

Els càncers, a més de factors genètics predisposats, tenen uns factors ambientals i d’estils de vida i sobre aquests no s’investiga prou i, sobretot, no s’actua (o molt poc). També és veritat que actuar sobre alguns d’ells és un tema difícil econòmicament i políticament, perquè és enfrontar-se amb interessos de la cultura consumista i de les grans corporacions

  • La pandèmia ha tingut un impacte negatiu en el benestar, autonomia i salut de les dones exposades a la violència de gènere, i també en aquells menors que conviuen amb elles. La catedràtica de la Universitat d’Alacant i experta en aquest problema social explica la necessitat d’afrontar les possibles futures crisis de forma més eficient per mantenir l’atenció a les víctimes
  • Aquesta entrevista s’ha publicat originalment a l’Agència SINC. Llegeix-la en castellà aquí

L’Iris Garcia estava acabant les pràctiques finals de Grau Infermeria a Mèxic quan el coronavirus estava causant estralls a mitja Europa. Les notícies que li arribaven del confinament i el toc de queda li semblaven difícils de creure, però quan va aterrar a Barajas li van ploure les ofertes de feina sense estar titulada oficialment i, des de llavors, no ha deixat de treballar, primer a les Urgències de l’Hospital de Viladecans i després a les de Bellvitge

Quan la Inés Ibáñez, infermera de l’Hospital del Mar, va saber que una parella que havia ingressat per Covid estava a punt de fer els 50 anys de casats, va activar tot l’equip per organitzar les noces d’or. I tota la planta s’hi va bolcar. El missatge de la filla dient que creia que seria l’últim aniversari en què els seus pares podrien estar junts i el delicat estat de salut de la mare, en un moment en què no estaven permeses les visites, van fer que la Carmen i el Tomás tinguessin un record i una celebració inoblidables