No et perdis cap article
Tenir un model d’atenció a les persones amb poc reconeixement professional ens porta a un país que no garanteix l’acompanyament de totes les dimensions humanes de les persones més vulnerables. No invertir en l’atenció social ens porta a una situació preocupant perquè les decisions que es prenen avui perduren massa en el temps
L’ONG Metges Sense Fronteres, que ha donat suport a 200 residències de gent gran a Catalunya, titlla d’”inacceptable desemparament” la situació als equipaments durant la pandèmia
Sobreviure a la Covid-19 en els geriàtrics ha resultat ser una gesta, ja que ha estat el principal focus de contagi i el més letal. Els malalts mentals figuren entre els que s’han endut la pitjor part, ja que s’ha acusat el seu deteriorament per la sensació d’abandó, tancament i solitud, mentre que els familiars han patit, des de la distància, l’angoixa de no saber en quin moment podia trucar la funerària
Entenc que el que demana el feminisme contrari a l’autodeterminació de gènere és mantenir l’exigència del dictamen mèdic de disfòria, però aniria en contra de l’OMS. No crec que neguin sense més el dret d’existir a les persones trans ni que altres realitats no poden tenir cabuda en el nostre ordenament jurídic, fet que situaria el debat en termes kafkians
La pandèmia continua però hem oblidat la precarietat dels sectors que van ser considerats essencials, els perills associats i les hores i esforços dedicats. Els treballs invisibles, tot i ser la clau, resten invisibles i apartats de les solucions
Moltes persones que es van contagiar de coronavirus durant el pic de la pandèmia i que presentaven símptomes lleus no van ser diagnosticades, a causa de la falta de proves PCR i del col·lapse del sistema sanitari. Cinc mesos després, moltes d’elles continuen tenint símptomes de COVID-19 que persisteixen, encara que la PCR hagi sortit negativa. Parlem amb algunes d’elles que ens expliquen la seva experiència
Un estudi de l’Institut Hospital del Mar i l’IDIAPJGol demostra que els districtes barcelonins amb menys renda mitjana són els més afectats per la Covid-19
Del seu mestratge ens queda el solatge de pensaments i actituds que deixa. Serà difícil identificar-lo en un sol llibre, escrit o xerrada, perquè la seva tasca ha estat essencialment col·lectiva. La nostra especialitat s’ha vist influenciada per ell, i podem considerar-nos, amb tota humilitat, hereus del seu pensament i de la seva acció.
Aroa López, infermera de l’Hospital Vall d’Hebron que va donar veu als sanitaris en l’Homenatge d’Estat a les víctimes de la COVID-19, destaca que el més dur de la pandèmia era la incertesa de la situació i que els pacients marxessin sols
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.
