Gonçal Foz Gil: una vida dedicada a l’atenció primària

Gonçal Foz Gil

Som l'única entitat sense ànim de lucre del país que fem periodisme. Nosaltres no posarem murs de pagament, però necessitem ser 1000 subscriptors per seguir creixent.

Clica aquí i ajuda'ns!

El Dr. Gonçal Foz Gil (1954-2020) ens ha deixat als 66 anys. Un home jove d’esperit que sempre ha tingut aspecte de persona sàvia i venerable, cabells blancs, posat tranquil, d’arrelades conviccions, ha viscut entregat a la seva professió, metge, en primer lloc, i especialista en medicina familiar i comunitària.

D’estudiant de medicina ja era inquiet i sota la direcció del Dr. Jordi Gol, va participar en l’elaboració de l’informe que el Col·legi de Metges va publicar l’any 1979 “El metge de capçalera en un nou sistema sanitari”, pocs mesos després de la Conferència internacional sobre l’atenció primària de salut d’Alma-Ata. Llicenciat per la Universitat de Barcelona l’any 1978 i especialista en medicina familiar i comunitària l’any 1983, va formar part de la generació mítica de metges de família compromesos amb l’impuls i creació de la nova especialitat i, sobretot, de la reforma de l’atenció primària.

Primer en el Bloc Català-Balear de tutors i residents de medicina familiar i comunitària i, més tard, en la junta gestora de la nova Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària de la que va ser el primer President (7/12/1983). Fou escollit democràticament en un acte solemne celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de
Barcelona, que va tenir de convidat al Dr. Julian Tudor-Hart. Hi varen assistir també el Dr. Xavier Trias, aleshores recentment nomenat Director General d’Ordenació i Planificació Sanitària i el Dr. Joan Clos, que tenia aleshores la responsabilitat de la regidoria de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.

El 1981 impulsà el Grup Balint i el 1986 es creà el grup APOC de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, que ha tingut en el Dr. Foz el seu màxim representant. Ha estat, alhora, un referent a nivell nacional i internacional per la seva llarga i profitosa trajectòria docent, impulsant l’acció comunitària com un element clau en la situació de salut de les persones i les comunitats. Ha defensat l’especialitat i l’atenció primària procurant la seva modernització. Va ser clau també en el desenvolupament de les primeres històries clíniques, assessorant el Quadern de Bona Praxi del CoMB “Finalitat i ús de la història clínica”, i liderant la seva implantació a l’ICS.

Al llarg de la seva vida professional ha alternat amplis períodes d’activitat assistencial amb responsabilitats en la gestió, com a Director d’Atenció Primària del Maresme a l’Institut Català de la Salut i la direcció de Centres de Salut. Però, sobretot, va tenir una àmplia activitat com a docent de noves generacions de metges de família, etapa que va culminar amb el seu nomenament com a Cap d’estudis de la Unitat Docent de l’ICS de Barcelona entre el 2004-2009.

Del seu mestratge ens queda el solatge de pensaments i actituds que deixa. Serà difícil identificar-lo en un sol llibre, escrit o xerrada, perquè la seva tasca ha estat essencialment col·lectiva. La nostra especialitat s’ha vist influenciada per ell, i podem considerar-nos, amb tota humilitat, hereus del seu pensament i de la seva acció.