Ha passat un mes i quinze dies des que una vintena d’experts en salut pública i epidemiologia van demanar als diferents governs de l’Estat espanyol que auditessin la seva gestió de la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Si bé els alts responsables sanitaris del govern central s’hi van mostrar a favor, l’anàlisi ni ha començat ni s’han posat les bases.
És per això que els científics han publicat, de nou a la revista The Lancet, una altra carta dirigida als governs autonòmics i el central perquè duguin a terme un examen extern de la seva actuació enfront del coronavirus.
“La idea de la carta és posar de manifest la necessitat de fer-ho al més aviat possible perquè no torni a passar el mateix que al març”, declarava a aquest mitjà Àlex Arenas, físic que ha assessorat els governs català i espanyol i un dels signants d’ambdues cartes.
Els experts tornen a insistir amb una nova carta a conseqüència del “ressorgiment d’infeccions que està patint Espanya, amb una de les pitjors tendències a Europa”. Recorden que a l’agost van “instar el govern central espanyol i els governs regionals a avaluar de forma independent la seva resposta COVID-19 per identificar àrees on cal millorar la salut pública i el sistema sanitari i d’atenció social” i consideren necessari “definir l’avaluació en termes de temps, abast i lideratge”.
Rapidesa, consens i compromís
En la segona comunicació, la vintena de científics expressen tres condicions necessàries prèvies a l’estudi i quatre principis sobre els quals s’hauria de sustentar l’auditoria.
“El primer requisit és la urgència; l’avaluació ha de començar immediatament”, opinen, a diferència de l’opinió del govern espanyol. La segona condició és un suport compartit entre organitzacions i partits polítics, especialment a “un país on les tensions polítiques són elevades”. Els experts creuen que la seva primera comunicació va generar consens i “els governs l’haurien d’aprofitar”. Per últim, veuen necessari que els executius “es comprometin a escoltar les recomanacions de l’auditoria i actuïn en conseqüència”.
Envers les condicions de l’avaluació externa, escriuen: “El primer principi, i el més important, és la independència dels membres del comitè d’avaluació”. Afegeixen que els auditors haurien de ser escollits per persones alienes a l’executiu i sense interessos competitius.
També recomanen que l’auditoria es faci des de la “cultura sense culpabilitat i centrada a proporcionar recomanacions sense repartir la culpa”, que l’equip avaluador sigui “equilibrat en gènere i multidisciplinari per promoure una avaluació crítica més àmplia” i que tingui un abast multisectorial, “analitzant els efectes sobre la salut, econòmics i socials amb aportacions del govern central i els autonòmics”.
Salvador Illa li resta urgència
Preguntat a la Cadena SER per la segona missiva publicada a The Lancet, el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, ha replicat que encara no s’ha fet perquè “estem combatent una pandèmia”.
El ministre del PSOE ha recordat que el govern de què forma part sempre s’ha mostrat favorable a l’auditoria. Tanmateix, ha preferit restar-li la urgència que exigeixen els experts: “Hem de pensar quan es fa, on es fa i qui la fa. Anem fent. M’he compromès a rebre a alguns dels signants”, ha declarat.
Mig centenar d’organitzacions demanen una resposta coordinada
La segona missiva publicada a The Lancet no és l’única mobilització científica que demana un canvi en la gestió política en els últims dies. En el marc del I Congrés Nacional COVID-19, 55 societats científiques de l’Estat espanyol que representen més de 170.000 professionals de la salut han signat un manifest unitari en què reclamen “una resposta coordinada, equitativa i basada en l’evidència científica”.
“Demanem a totes les persones i institucions que tenen responsabilitats polítiques en la gestió de la pandèmia que es guiïn per criteris estrictament sanitaris”, ja que la pandèmia “ha posat de manifest la necessitat que la ciència jugui un paper més rellevant en l’esfera pública i en la presa de decisions”. Insten la classe política a deslligar-se de “qualsevol altre interès que no sigui el general de la població”. En aquest sentit, afegeixen: “Apel·lem a la responsabilitat dels nostres representants per aconseguir un clima de diàleg i consens”.
El mig centenar d’entitats signants apel·len a la responsabilitat de “pilars importants pel control de l’epidèmia són els mitjans de comunicació, els líders d’opinió i la societat civil”. En una nova crida d’atenció cap als dirigents polítics els recorden que “el greu problema sanitari, social i econòmic originat pel SARS-CoV-2, només podrà ser definitivament resolt amb la disponibilitat d’eines terapèutiques i preventives eficaces”, raó per la qual exigeixen “estructures de recerca ben organitzades i dotades dels recursos humans i materials” i recorden que els recursos destinats a Espanya per a la recerca “són molt inferiors als de països del nostre entorn”.
