Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Departament de Sanitat acaba d’editar un protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut per a l’edat pediàtrica que implica una ampliació exponencial del criticat per molts “programa del nen sa”. Les seves nombroses recomanacions preventives porten anys sobrecarregant, en molts casos de forma injustificada, l’assistència a les consultes de pediatria dels centres d’atenció primària.
Malgrat que – pel que coneixem fins avui—aquestes recomanacions no han tingut gaire èxit pel que fa a la inducció de canvis positius de molts dels factors de risc i determinants socials i de condicions i d’hàbits de vida que es troben a la base causal de molts dels problemes de salut de la canalla.
Prevenció és un concepte molt seductor que atreu poderosament els professionals i els responsables sanitaris, així com a la majoria de la població. Que crea moltes expectatives i que genera moltes oportunitats econòmiques per al sector. La idea que prevenir és millor que curar és aclaparadorament convincent, tot i que sigui un tòpic que sovint mena a malentesos.
Perquè sigui millor, la prevenció ha de ser pertinent i no en tots els problemes ho és. En alguns casos, perquè son inevitables; i en altres perquè no coneixem o no disposem de mesures eficaces per impedir la seva aparició. Però també cal tenir sempre en compte que les activitats preventives no estan exemptes d’efectes indesitjables, alguns dels quals directes, com ara les conseqüències d’intervencions preventives inadequades com, per exemple, l’administració d’oxigen a les incubadores o el consell de fer dormir als nounats bocaterrosa. En altres ocasions els seus efectes negatius poden ésser més subtils i sovint passen inadvertits, com pot ser el sobre diagnòstic que fomenta tractaments innecessaris, com va passar molt de temps amb els peus plans i amb algunes pseudoescoliosis. En aquesta mateixa línia també hem de manifestar la nostra sorpresa i inquietud davant la introducció de noves recomanacions com la de realitzar una enquesta de risc cardiovascular i un ECG a tots els infants de 10 anys.
Cal evitar la generació de tractaments innecessaris i potencialment adversos que consumeixen recursos, temps i esforços que podrien dedicar-se a activitats clíniques necessàries i efectives, sense excloure, és clar, algunes de preventives; aquelles que han demostrat ser efectives, eficients i equitatives, a més de segures. Tot i que bona part de les activitats de promoció i de protecció de la salut comunitària que es poden considerar més prioritàries i efectives requereixen de la perspectiva col·lectiva de la salut pública en la seva dimensió social, amb la implicació de la ciutadania i dels seus actius saludables.
Perquè, segons corroboren molts estudis, el darrer dels quals s’acaba de publicar al BMJ(1) les activitats clíniques preventives son les que consumeixen la major part del temps de dedicació dels professionals de l’atenció primària, per sobre del que dediquen al control de les patologies cròniques i als problemes aguts. La qual cosa podria ajudar a endarrerir de forma inacceptable les demandes de primeres visites i incrementar les llistes d’espera bloquejant notòriament la continuïtat mateixa de l’atenció primària i comunitària.
Això no vol dir que el sistema sanitari menystingui la prevenció. De cap manera. Però la seva contribució a la protecció i la promoció de la salut ha de ser més adequada, menys medicalitzadora. Sobretot quan s’adreça al conjunt de la població i no solament als grups exposats a un risc prou elevat de contraure malalties.
Encara que, com ens ensenyava Geoffrey Rose, les activitats preventives més efectives siguin les que tenen com a objectiu el conjunt de la població i que habitualment requereixen de polítiques socials enèrgiques on el paper de la sanitat és contribuir a assolir-los, sense substituir la ciutadania.
Podem concloure aquestes reflexions fent una crida als responsables polítics i experts sanitaris per a que intensifiquin la priorització dels criteris de racionalitat i equilibri efectiu en l’emissió de recomanacions preventives, en aquest cas a la població en edat pediàtrica.
(1) Sacrificing patient care for prevention: distortion of the role of general practice. Stephen A. Martin, Minna Johansson, Iona Heath, Richard Lehman, Christina Korownyk. BMJ 2025;388:e080811
