Opinió

Destil·lar el coneixement sobre la covid-19

Des de principi d’any, s’han publicat, difós com prepublicacions i posat en marxa milers d’estudis sobre la covid-19. Bona part de la indústria editorial ha aixecat les seves barreres de pagament per fer realitat, encara que sigui de forma transitòria, la ciència en accés obert. Això ha facilitat l’acceleració dels projectes per a una vacuna després de conèixer-se la seqüència del genoma del virus i la realització d’assajos clínics i altres estudis per respondre a preguntes urgents. La maquinària investigadora mundial s’ha bolcat de forma excepcionalment ràpida en un desafiament científic, tecnològic i sanitari majúscul. Però la crisi no és excusa per l’excepcionalitat en el rigor metodològic, com advertia un article recent a Science i també a La volatilitat del coneixement científic en temps de la covid-19. La ciència té el seu tempo, que no és el de les emergències ni el del periodisme, i les dreceres alimenten la mala ciència, el malbaratament, la incertesa, el desconcert i el coneixement fals i volàtil.

Certament, el problema de la mala ciència, amb els seus resultats incerts i problemes de replicabilitat, s’ha incubat durant dècades. La comunitat científica coneix millor que ningú quants estudis inútils i quanta volatilitat hi ha a la investigació sobre la covid-19. Tot i el volum ingent d’estudis (només al New England Journal of Medicine li arriben cada dia entre 110 i 150 manuscrits sobre covid-19 i algun dia fins a 200), hi ha encara massa preguntes sense resposta amb un mínim de certesa. Des de les que es fa tothom (quan tindrem una vacuna? Quant durarà la pandèmia?) fins a les més tècniques sobre la contagiositat del virus, la resposta immunològica o la variabilitat individual.

Per respondre les preguntes més importants i urgents, cal destil·lar la investigació disponible i separar el coneixement volàtil d’aquell que no ho és. Aquest és un esforç urgent i necessari per recapitular tot allò que se sap, conèixer el grau de certesa i orientar la investigació posterior. Aquest treball de síntesi, que produeix com a peces de més valor les revisions sistemàtiques, ha de ser necessàriament col·laboratiu. Amb aquest esperit el 1993 se va crear la Col·laboració Cochrane, amb la missió de promoure la presa de decisions informades en salut mitjançant la producció de revisions sistemàtiques d’alta qualitat, rellevants i accessibles, juntament amb altres productes de síntesi. I és també l’esperit amb el qual està donant resposta al repte que planteja la pandèmia de covid-19.

El registre universal d’estudis Cochrane sobre covid-19, una de les aportacions més rellevants, cataloga cada dia els assaigs clínics i altres estudis en humans, publicats o en marxa a nivell global, que permet fer cerques per tipus de disseny, objectiu, intervenció, població, desenllaç, etc. Aquest registre és una eina bàsica per ajudar els investigadors a identificar l’evidència disponible, evitar duplicitats, prioritzar temes i produir revisions ràpides que permetin desenvolupar noves intervencions terapèutiques, diagnòstiques i preventives. Actualment conté uns 5.500 estudis, dels quals 1.700 són d’intervenció. Com a resposta a la pandèmia, Cochrane està desenvolupant revisions ràpides (accelerant els temps de producció sense detriment de la qualitat) sobre qüestions rellevants en covid-19, de les qual ja n’ha publicat quatre (entre aquestes, una sobre l’eficàcia de la quarantena i una altra sobre l’eficàcia del plasma de convalescent). Per això, ha creat un banc de preguntes remeses per l’OMS, pels usuaris i grups Cochrane de tot el món, entre altres agents i institucions, i ha establert un procés per identificar les qüestions prioritàries. Fins avui, ha creat també 6 col·leccions especials amb revisions sistemàtiques actualitzades sobre temes relacionats amb la covid-19, com són les mesures de prevenció i control de la infecció i l’assistència a distància mitjançant la telesalut. I ha definit, a més a més, el seu pla de resposta a la covid-19 per als pròxims sis mesos, amb una vintena de qüestions prioritàries.

Per part del Centre Cochrane Iberoamericà i de la Xarxa Iberoamericana, que aglutina els centres d’Espanya i els països iberoamericans, s’ha creat, entre altres iniciatives, el recurs evidències covid-19, que conté ja un centenar i mig de documents de síntesi i anàlisi crítica de l’evidència sobre qüestions d’epidemiologia, característiques clíniques, prevenció i tractament, tot en castellà. I ha integrat les recomanacions i anàlisis derivades d’aquests materials a la base de dades i metacercador DianaSalud, juntament amb les que ofereixen altres iniciatives com Choosing Wisely, NICE, Prescrire i l’OMS.

L’aportació de Cochrane al desafiament de la pandèmia se suma d’aquesta manera a les de moltes altres institucions, amb la idea d’aglutinar esforços, evitar duplicitats, impulsar la medicina basada en l’evidència i reduir la incertesa. La ciència no pot acabar amb la volatilitat del coneixement ni amb la incertesa, però pot anar reduint-la, de forma col·laborativa i coordinada. És clar que hi ha moltes coses que cal millorar, però aquest sembla l’únic camí. El moment d’analitzar què s’ha fet malament i s’hagués pogut fer millor encara no ha arribat.

Ara, no és qüestió de decantar-se per una visió negativa o positiva de la situació, ni de contraposar visions polaritzades sobre la molta mala ciència i els avenços evidents assolits en poc temps, sinó de reconèixer que les coses estan malament i millor alhora: malament per falta de respostes a preguntes apressants, i millor per tot el que s’està fent en col·laboració. Malgrat tot, de la mala ciència i el coneixement volàtil, persisteix la confiança que el coneixement científic sobre la pandèmia s’anirà obrint pas més aviat que tard per tal que també en relació amb la covid-19 s’intenti fer realitat el triplet del lema de Cochrane: evidència fiable i decisions informades per aconseguir una millor salut.