Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’escola com a fonendoscopi del malestar emocional
“És a l’aula, que es veu quan un infant arriba el dilluns amb poca higiene, o bé que al maig encara duu màniga llarga perquè possiblement s’autolesiona”. Amb aquesta imatge, el psicòleg Javier Urra descrivia, durant la presentació del vademècum Salut mental i benestar emocional a l’escola, el paper del professorat com a primer detector de senyals d’alerta. Per a ell, l’escola és “el veritable termòmetre dels problemes que hi ha a la societat i a les llars” i, per tant, un espai clau de protecció: “No només de detecció dels problemes, sinó també de protecció”.
El vademècum està elaborat per vint-i-un professionals i té el suport del Consejo General de la Psicología. Respon cent quinze preguntes reals plantejades per docents i orientadors, organitzades en àmbits com ansietat, depressió, autolesions, ideació suïcida, assetjament, ús problemàtic de pantalles o dol.
Dades que expliquen la urgència
Urra va explicar que el projecte neix de dos grans estudis impulsats per Siena Educación i Fundació Mapfre. En el primer, més de cinc-cents professors van assenyalar com a principals factors que afecten la salut mental de l’alumnat “la conflictivitat a l’entorn familiar i l’ús excessiu de mòbils i xarxes socials”. Preguntats per la xarxa més nociva, la resposta va ser unànime: TikTok, per “un algorisme molt personalitzat i addictiu” que pot “fer romantitzar comportaments d’autolesió”.
En el segon estudi, fet a vuit comunitats autònomes, el 94% del professorat va considerar “imprescindibles” els protocols d’actuació i el 79% va reconèixer “manca de temps per ser el fonendoscopi dels problemes de salut mental”, mentre que un 60% va assenyalar mancances de formació específica.
Directius i orientadors: prevenció, acompanyament i coordinació
Rosa María Rocha, presidenta de l’Asociación de Directores de Institutos Públicos de Madrid, va subratllar que “el fonamental no és el protocol en si, sinó la prevenció”. Des dels equips directius –va explicar– el treball ha de seguir un ordre clar: “primer la prevenció, després la detecció, l’acompanyament i, finalment, la comunicació” amb serveis sanitaris, inspecció i, quan cal, serveis socials.
Rocha també va alertar de la manca de recursos humans: “no només cal incrementar el nombre d’orientadors, sinó potenciar la figura del psicòleg escolar”, especialment a la xarxa pública, on encara no està plenament reconeguda.
“Estem desbordats”, però compromesos
Des de la Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (COPOE), la presidenta Ana Cobos va ser directa: “es treballa molt i es treballa molt bé, però estem desbordats”. Cobos va advertir d’un “malestar emocional generalitzat” que no sempre es manifesta com a patologia, però que pot evolucionar cap a problemes greus si no s’intervé a temps: “n’hi ha prou amb prevenir un sol suïcidi perquè valgui la pena la inversió”.
També va reclamar més formació per al professorat i una implicació més gran dels mitjans de comunicació per visibilitzar el treball que es fa als centres i “donar la volta a aquesta situació des de l’esperança”.
Un llibre proteic per a una escola que acompanya
Urra va definir el vademècum com a “absolutament proteic”, per la densitat i utilitat pràctica de cada pàgina. L’objectiu no és medicalitzar, sinó oferir pautes clares: detectar, donar suport i saber a qui acudir. En la seva intervenció va recordar que “de vegades, un jove corre més perill immers en un smartphone que no pas al carrer, a les tres de la matinada” i va defensar la necessitat d’educar en l’ús de la tecnologia, no només prohibir-la.
La guia es distribuirà gratuïtament a 22.000 centres educatius i arribarà a uns 600.000 docents. Per a Urra, el missatge de fons és clar: “l’escola és un lloc de refugi” i el professorat, juntament amb orientadors i famílies, esdevé l’últim recurs per a molts alumnes que viuen situacions de patiment emocional.
Notícia publicada originalment a El Diario de la Educación
