Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Allò que han revelat els dos estudis publicats per l’ONG Plan International aquests dos darrers mesos no és una novetat. En ambdós s’ha donat veu a noies i nois d’entre 14 i 21 anys sobre temes com ara la violència de gènere, la sexual, l’ús de les xarxes socials o la intel·ligència artificial.
Tot i que un percentatge molt ampli de noies i nois detecten fàcilment què és la violència de gènere o la violència sexual, siguin al món físic o al virtual, un 47% dels nois (i un 33% de les noies) creu que controlar el telèfon de la parella és una cosa acceptable.
Fa dos anys, el Centre Reina Sofia de fad Juventud publicava el seu baròmetre Juventud y Género 2023, el quart que han fet. Un dels seus investigadors, Stribor Kuric, assegurava que en les dades que havien recollit podia veure-hi «cert retrocés en la consciència de la importància de la violència de gènere«.
Julia López, responsable d’incidència i estudis de Plan International parla del rebuig dels nois davant «la pèrdua d’espai i privilegi que manifesten». Els seus informes Así hablamos: voces de la adolescencia, publicat al setembre, i Así somos: el estado de la adolescencia en España mostren com una part important dels nois no són capaços de veure quins fets són constitutius de violència i, fins i tot, són delictes. López assegura que, en qualsevol cas, la major part de les noies i els nois sí que ho saben; identifiquen amb normalitat les violències físiques i sexuals. Però sembla que, a les xarxes, rere la pantalla, tot es dilueix una mica més. I consideren que, per exemple, el control del telèfon, de les amistats o el saber en temps real on és la parella són accions normals. Fins i tot un terç dels nois reconeix que cridar o insultar la parella, en públic o en privat, pot estar justificat en alguns casos.
Per a López, com ho és també per a altres representants d’organitzacions que treballen amb infants i adolescents, el treball en educació sexual i afectiva es fa imprescindible i urgent per intentar pal·liar els efectes que, per exemple, tenen els creadors de contingut als quals, sobretot els nois, tenen accés a les xarxes. Creadors i continguts que els parlen de la pèrdua d’estatus, que justifiquen accions relacionades amb la gelosia i el control com a demostracions d’»amor».
Tant la fad l’any 2023 com Plan International posen ara sobre la taula que la polarització que es viu des de fa alguns anys a tota la societat ja ha arribat fa algun temps a les noies i els nois. La fad assegura que, des del seu estudi del 2019, van començar a notar les diferències creixents entre elles i ells.
La directora, actriu i guionista Leticia Dolera va participar fa uns dies en la presentació del segon informe de Plan International i, igual que López, posa èmfasi en la necessitat d’una educació sexual i afectiva per a nois i noies alhora que assenyala les empreses propietàries i desenvolupadores de les plataformes de xarxes socials els algorismes de les quals generen «més moviment» amb «els missatges polaritzants que van a allò emocional i abandonen els grisos» .
López assegura que «les polítiques d’igualtat no estan calant, no arriben com haurien als adolescents» i, d’aquí, les respostes que es troben. Nois que estan per la igualtat però no pel feminisme, perquè l’entenen com una doctrina que intenta posar les dones per sobre dels homes. També creu que falta coneixement i formació en relació a la violència exercida a través de la tecnologia. «Hi ha manca d’alfabetització sobre allò que és i allò que no és delicte».
Però tot no pot passar a l’escola. López també creu que les empreses que desenvolupen les xarxes tenen una responsabilitat clara en qüestions com ara una verificació correcta de l’edat dels usuaris i usuàries. També a l’hora de respectar els drets de la infància i l’adolescència. I creu bàsic que hi hagi un marc regulador per al desenvolupament de la Intel·ligència artificial. «L’autoprotecció és fonamental, però hem de posar límits a la tecnologia», assegura.
Com a l’inici, els estudis de Plan International no revelen una veritat oculta, sinó que faciliten més informació perquè, com diu Julia López, es desenvolupin polítiques «que abordin les bretxes, tenint en compte com (nois i noies) ho viuen». A més, «demanem educació digital, emocional i sexual i afectiva per als adolescents i formació per a les persones adultes que estan amb ells, així com regulació per a les empreses tecnològiques».
