Anàlisi

Els aliments ultraprocessats, una amenaça per a la salut humana (II)

En el segon article de la sèrie que The Lancet ha publicat sobre els aliments ultraprocessats (AUP) i la salut humana, titulat Policies to halt and reverse the rise in ultra-processed food production, marketing, and consumption, es proposen un conjunt de polítiques governamentals destinades a aturar i revertir l’auge d’aquests productes a nivell mundial. 

En aquest escrit es refereix que els hàbits alimentaris i de consum individuals i familiars depenen en gran part de determinants socials i comercials. Diuen: «Els aliments ultraprocessats (AUP) són consumits en major proporció per les poblacions afectades per limitacions econòmiques, el gènere i la pobresa temporal. La seva assequibilitat i comoditat els fan atractius per a les persones que treballen llargues hores o que viuen en condicions limitades, o per a les dones, que desproporcionadament continuen tenint la responsabilitat principal de la preparació d’aliments en moltes cultures. En lloc d’alleujar aquestes càrregues, els AUP sovint reforcen les desigualtats estructurals facilitant el treball de baixos salaris, no desafiant els rols domèstics de gènere i desplaçant les càrregues ambientals i socials als països d’ingressos baixos i mitjans. Garantir un accés equitatiu a aliments assequibles, nutritius i convenients requereix enfrontar-se a desigualtats socioeconòmiques, de gènere i racials arrelades». 

Atès l’impacte negatiu que tenen els AUP en la salut humana, es requereixen polítiques alimentàries que en redueixin la producció i el consum, així com la promoció de patrons alimentaris saludables tenint en compte les desigualtats estructurals subjacents i els factors comercials que la determinen.En aquest document es presenta una agenda transformadora centrada en la regulació dels AUP, dels entorns alimentaris i les pràctiques corporatives. Són un conjunt d’accions polítiques que es proposen per ser aplicades pels governs de cada país en funció de la situació particular i del nivell de consum d’AUP que presentin, tot destacant que hi ha un conjunt bàsic d’accions que ja es poden implementar per fer front a la necessitat urgent de millorar la dieta de la població.

Les propostes sorgeixen de l’anàlisi de les experiències que ja estan en marxa en alguns països, així com dels seus resultats, i que es poden resumir en les següents accions:

• Ampliar les polítiques actuals de reducció de sucres, sodi, olis i greixos saturats i trans a tots els productes ultraprocessats.
• Implantar sistemes d’etiquetatge frontal que informi del contingut del producte, especialment en els dirigits a nadons o infants i en els menús de restaurants de menjar ràpid.
• Restringir les campanyes de màrqueting, en especial les enfocades a infants i adolescents.
• Imposicions fiscals als productes ultraprocessats que incloguin compensacions per a les llars amb ingressos més baixos per subvencionar aliments frescos i mínimament processats.
• Implementar restriccions a les vendes al voltant de les escoles i altres entorns alimentaris com poden ser els sanitaris i altres institucions públiques.
• Recomanar la reducció dels AUP a les directrius dietètiques nacionals amb campanyes efectives de divulgació i promoure programes institucionals que garanteixin un accés coherent als àpats nutritius i donin suport a les economies alimentàries locals: Programes d’alimentació escolar, per exemple.
• Augmentar la disponibilitat, l’assequibilitat i l’atractiu dels aliments frescos i mínimament processats, incloses les opcions preparades per menjar.
• Implantar subsidis específics per a aliments i els programes de transferència d’aliments basats en diners en efectiu, com ara vals o targetes electròniques de benefici per a la compra de fruites i verdures. 
• Donar suport a les petites i mitjanes empreses alimentàries, inclosos els venedors informals i els restaurants tradicionals, o enfocaments comunitaris com les cooperatives o els menjadors comunitaris.  
• Promoure canvis culturals: valorar la cuina domèstica, redistribuir les responsabilitats relacionades amb els aliments, especialment de les dones als homes, i desafiar els rols de gènere arrelats.
• Reimaginar la preparació d’aliments com una activitat col·lectiva i comunitària, a través de models com les cuines comunitàries i l’aprovisionament compartit.
• Adopció d‘innovacions polítiques més enllà de la regulació de productes AUP per abastar tot l’àmbit operatiu de les empreses, incloses les seves carteres de marca, estratègies de màrqueting i estructures de vendes. 
• Establir normes per a la inversió estrangera directa, regulacions antimonopoli, restriccions a fusions i adquisicions i intervencions per controlar la monopolització corporativa.  
• Reduir la influència política de les corporacions en la governança alimentària, l’elaboració de polítiques públiques, les organitzacions professionals i l’acadèmia. 
• Establir subsidis agrícoles i polítiques que donin suport a la producció diversa i orientada localment als aliments. 
• Reformar les normes de comerç internacional per ajudar els països a implementar polítiques que redueixin les vendes d’AUP i frenar el poder de les empreses transnacionals d’aliments. 
• Polítiques mediambientals robustes per frenar la producció d’AUP dirigint-se a l’ús insostenible dels recursos i la contaminació de la indústria

Dues de les experiències que els autors es detenen a detallar són a Xile i al Brasil per considerar que han obtingut bons resultats. A Xile, el juny del 2019 va finalitzar la implantació de la Llei d’etiquetatge i màrqueting d’aliments que combinava accions d’informació al consumidor, restriccions de publicitat i promoció d’entorns alimentaris escolars saludables. Després de la implementació de la llei es van observar reduccions notables en el contingut de sucres, sodi i greixos en els aliments envasats; aquests components van disminuir un 60% en productes per a nens  i la seva disponibilitat en entorns escolars públics es va reduir un 80%. Com aspecte negatiu, es va observar un augment d’un 15% en el consum d’edulcorants no nutritius per part dels infants, fet que porta a recomanar incloure en les intervencions tots els productes AUP, no només els sucres i els greixos.

Al Brasil, durant les últimes quatre dècades, el Programa nacional d’alimentació escolar és un exemple de política alimentària que restringeix l’adquisició d’AUP i alhora promou la compra d’aliments d’origen local i mínimament processats. Actualment, el programa proporciona menjars a més de 40 milions d’estudiants de 0 a 18 anys (aproximadament el 80% de tots els escolars brasilers), convertint-lo en un dels programes d’alimentació escolar més grans del món.  La inclusió de productes d’agricultura familiar en els àpats de les escoles s’ha associat amb l’augment de l’adquisició de verdures, fruites i llegums, així com amb la reducció de l’ús d’AUP. Aquesta inclusió també ha contribuït a fomentar l’agricultura familiar, ha estimulat el creixement nacional del producte interior brut i ha generat ocupació directa i indirecta.