Joves d’entre 14 i 25 anys que sentin angoixa, malestar o patiment psicològic poden adreçar-se al Whatsapp 679 33 33 63, que funciona 24 hores i 365 dies de manera confidencial i anònima. Es tracta del Xat de Suport Emocional per a Joves, un servei gratuït que l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa al juliol amb l’objectiu d’escoltar, acompanyar i orientar especialment persones joves en situació de crisi emocional, per tal de prevenir possibles problemes de salut mental.
Sovint, aquestes persones tenen dificultat per demanar ajuda, no coneixen els recursos comunitaris que hi ha al seu abast, els fa vergonya anar-hi, o creuen que no trobaran el que necessiten per sentir-se bé. Normalment, no fan servir els actuals serveis telefònics de suport emocional, i el xat esdevé una forma de comunicació que encaixa millor en la seva manera de relacionar-se.
En Sergi Garcia forma part de l’equip de professionals de la salut mental que forma i supervisa les persones voluntàries que atenen el Xat Joves. També és el coordinador del Telèfon de Prevenció del Suïcidi de lala Fundació Ajuda i Esperança, amb qui l’Ajuntament ha posat en marxa aquest nou xat de suport emocional.
Les persones que s’adrecen al xat, explica Garcia, “tenen en comú que viuen un moment de patiment emocional que ve determinat per diverses causes: relacionals, familiars, econòmiques, escolars, laborals, problemes de precarietat o de salut mental, en alguns casos. En el relat de cada persona hi ha molta variabilitat en funció de les circumstàncies de la seva vida”.
“Tenen dificultats per trobar suport i resoldre la situació de crisi emocional per si soles, sigui per la dificultat d’accedir als recursos o perquè, a vegades, són temes complexos que no se solucionen en poques sessions ni amb el xat ni en altres àmbits professionals. És un compendi de diferents circumstàncies vitals i l’element en comú és el patiment i la necessitat de ser ateses davant una crisi immediata perquè no tenen suficients eines per sortir-se’n soles”.
Necessitat de suport
Quan la persona escriu al whatsapp del Xat per a Joves, li pregunten què li passa i, a partir d’aquí, s’estableix un diàleg. “El malestar pot estar definit perquè ha trencat amb una parella, per exemple, per un problema de salut mental limitant o per una situació psicosocial o econòmica complexa per la situació familiar. L’estat d’ànim habitual és d’ansietat o depressiu. A vegades, també pot tenir un sentiment de solitud no desitjada i la necessitat d’expressar-se, de ser escoltada, o en el cas del whatsapp, a nivell escrit”
El fet d’obrir-se a comunicar-se pot alleugerir el neguit de la persona atesa. “Es va generant un vincle cap a l’orientador en què el jove pot explicar-li la problemàtica i sap que hi ha algú a l’altre costat que no el jutja. Després, en funció del cas, l’orientem cap a un altre recurs, o que parli amb els pares, el professor, el psicòleg…”.
Garcia destaca que el Xat per a Joves no substitueix altres suports o ajudes professionals, sinó que és una eina més per apropar-se a un grup de població que té característiques pròpies. Es tracta de prevenir possibles problemes de salut mental més greus i de descarregar els serveis de salut públics, ja que algunes de les persones ateses al xat podrien adreçar-se a urgències hospitalàries, mentre que amb l’atenció que se li fa al Xat per a Joves, poden regular-se, comprendre el contingut de l’angoixa i gestionar millor el patiment. Des que es va inaugurar el servei al juliol, ja hi ha hagut més de 500 xats, segons dades recopilades fins al mes d’octubre.
Amb aquesta atenció preventiva i el servei d’orientació, es poden derivar les persones ateses a altres recursos adreçats a joves a la ciutat, com els espais Konsulta’m (per a joves d’entre 12 i 22 anys) i Konsulta’m +22 (per a majors de 22 anys) que són gratuïts i no necessiten cita prèvia; el programa Aquí t’escoltem, que ofereix activitats grupals i tallers per parlar d’emocions, o la xarxa de salut mental que gestiona la Generalitat de Catalunya.
Escoltar amb atenció
L’Oriol Frigola és voluntari del Xat per a Joves des que es va posar en marxa el servei. Tenia experiència en el món del voluntariat de diverses entitats i, en conèixer la necessitat d’atendre el jovent amb diferents problemàtiques, no s’ho va pensar. “Considero que a la nostra societat no se’ls escolta gaire, o potser no se’ls escolta amb l’atenció que mereixen. Com a adults, tenim una experiència de vida, i ells tenen un punt de vista diferent. Sempre hi ha hagut conflicte generacional, però crec que ara és més acusat”.
Va fer una formació per conèixer les necessitats del servei i de les persones ateses: “La formació és i ha de ser exigent. No estem jugant, estem tractant amb persones joves, amb l’afegit que moltes són menors, i hem d’anar amb peus de plom”.
Habitualment, la conversa al xat comença amb una salutació, tipus ‘Hola’, i a partir d’aquí el voluntari es presenta i li diu alguna cosa així com ‘Estem aquí per escoltar-te’. “Són molt correctes”, assegura. “En el meu cas concret, parlen molt bé, miren de no fer faltes d’ortografia, t’expliquen les coses de manera correcta i sempre et donen les gràcies”.
Hi ha persones que parlen ràpidament del seu neguit, mentre que d’altres tenen més dificultats per expressar-se: “A vegades van traient tot com un volcà, van explicant i quasi no tens temps de contestar. Altres vegades, intentes estirar del fil. Et trobes vegades en què preguntes ‘tens algun hobby?’ i et diuen ‘no sé’. ‘Com és la relació amb els pares, o amb l’escola?’ i et contesten ‘no sé’. La meva feina és anar a buscar què li angoixa a aquesta persona”.
S’ha trobat amb algun cas d’assetjament i de patiment per ingressos de familiars. També amb una mare que demanava assessorament per a la seva filla i amb un sanitari que volia saber com funcionava el xat. “Tractem amb persones que tenen algun tipus de problema en aquest moment; i si no el tenen, creuen que el tenen. Moltes són menors, i això és sagrat”, conclou l’Oriol Frigola.
Els efectes de la pandèmia
Aquesta aposta per tenir cura de la salut mental s’ha reforçat arran de la pandèmia sanitària de la covid-19 i el confinament domiciliari. Segons l’Informe de Salut Barcelona 2021, el 15% de les dones i el 12% dels homes que han necessitat atenció en salut mental, no l’han rebuda per motius econòmics. El risc d’empitjorar ha passat del 20% al 31% entre les dones i del 17% al 22% entre els homes en cinc anys (2016-2021), sobretot entre els grups d’edat de 15 a 44 anys.
El suïcidi és una de les conseqüències més greus i, segons el mateix informe, el 13% de les dones i l’11% dels homes han pensat a suïcidar-se algun cop a la vida, mentre que el 3% d’elles i el 2% d’ells ha intentat fer-ho.
Segons l’enquesta a la Joventut Barcelona 2020, prop de la meitat de les persones joves declaren que la pandèmia els ha afectat emocionalment, fins al punt que el 60% creu que l’impacte de la covid els afectarà de manera negativa o molt negativa.
En aquesta mateixa línia, l’enquesta Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona indica que el 20% de les noies i l’11% dels nois estan en risc de patir problemes de salut mental. Així mateix, el 39% d’elles i el 20% d’ells presenten malestar emocional.
Totes les dades confirmen que la pandèmia ha incrementat la prevalença de mala salut mental, especialment entre les dones. Les xifres són més alarmants entre la població adolescent de barris de baix nivell socioeconòmic, amb un 25% en el cas de les noies i un 12% en el d’ells.
L’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona vol promoure el benestar emocional de la comunitat des de diferents vessants, com la prevenció dels problemes de salut mental, per a la qual cosa va desenvolupar en conveni amb la Fundació Ajuda i Esperança primer el telèfon gratuït de prevenció del suïcidi 900 925 555 i ara el primer servei de xat via Whatsapp de suport a joves en situació de crisi emocional, al qual pot accedir en qualsevol moment.
El Xat per a Joves contribueix a reduir l’estrès i l’ansietat a curt termini; proporciona eines i tècniques per ajudar a gestionar millor els sentiments i la salut emocional. En cas de detectar alguna situació de risc vital, s’activen els mecanismes per alertar els serveis d’emergència, per la qual cosa també pot funcionar com a instrument de prevenció del suïcidi.
El model de referència del xat és Crisis Text Line, una organització sense ànim de lucre fundada el 2013 als Estats Units i que s’ha expandit per diversos països, com el Regne Unit, Irlanda i el Canadà. Ofereix suport i orientació a més de 100 milions de persones i compta amb un equip de voluntàries capacitades durant les 24 hores cada dia de la setmana. Crisis Text Line treballa de la mà d’altres entitats i proveïdors d’atenció mèdica.
Pla de salut mental
El Xat de Suport Emocional Gratuït per a Joves està inclòs dintre del pla de salut mental 2016-2022, un marc estratègic elaborat amb entitats i institucions especialitzades de la ciutat que té com a prioritats prevenir i atendre els trastorns mentals a fi de millorar el benestar psicològic i la qualitat de vida.
El pla de salut mental té especial atenció en els grups en situació de més vulnerabilitat, pretén garantir serveis accessibles i eficaços per atendre les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies, posa èmfasi en la lluita contra l’estigmatització i la discriminació, i vol assegurar una comunicació efectiva per a l’establiment de sistemes i xarxes.
Entre els serveis municipals en marxa hi ha la campanya Parla de salut mental per normalitzar la comunicació sobre aquestes qüestions, els punts d’atenció a familiars i entorn proper de persones amb risc de suïcidi i de supervivents, el telèfon de suport psicològic per a treballadors autònoms i el telèfon per a treballadores de la llar i de les cures.
Catalunya Plural, 2024