Reportatge

Gran mobilització al Consorci Sanitari de Terrassa

Més de 200 treballadores es van manifestar el passat 18 de juny al rebedor central del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Volen la lluna? No!: «Estem demanant retornar a allò que ja teníem, però no volen ni sentir a parlar, s’han tancat en banda», declarava Joan Sánchez, infermer i portaveu de la secció sindical d’UGT, organització convocant de la mobilització, al Canal Terrassa (vegeu https://www.instagram.com/reel/DLDXkVtqCOe/?utm_source=ig_web_copy_link).

Aquesta «és només la primera mobilització, només un tastet del que pot passar si no seuen i comencen a negociar amb nosaltres el retorn de les nostres condicions laborals», advertía Sánchez. Tot plegat, afegeixen des del sindicat, amb aquestes retallades de drets adquirits, la direcció actual del Consorci Sanitari de Terrassa, activa des de fa 3 anys, vol, entre altres objectius, reduir un dèficit acumulat de cinc milions d’euros.

En el manifest de la convocatòria de la concentració s’afirma que «les retallades» en curs, «injustes i totalment innecessàries», aplicades per les direccions i la gerència actual del CST, «afecten les persones treballadores i usuàries». Aquestes «retallades» són encara més indignants si es té en compte que ens trobem en un «context econòmic de creixement» i, pitjor, quan s’observa que en els centres sanitaris més propers, el Taulí de Sabadell o la Mútua de Terrassa no s’està fent res semblant. «Aquestes retallades, que afecten tot el personal del CST només aconsegueixen cremar, emprenyar i estressar les professionals, generar conflictes entre companyes i companys», subratllen en Joan Sánchez, Tai Pérez (fisioterapeuta) i Norberto Martín (infermer).

«Pèssima» gestió organitzativa i financera

I això –afegeix el manifest– quan «veiem com es malgasten diners, duplicant i fins i tot triplicant, càrrecs i direccions, creant llocs de treball a mida, i mantenint dispositius clarament deficitaris que, en molts casos, es nodreixen de les mútues i dels propis treballadors/-es per finançar-se». Mentrestant, encara i pitjor, «augmenten les llistes d’espera i no donem un servei de qualitat als nostres usuaris».

En sintonia amb les denúncies que des de fa anys plantegen moviments ciutadans i socials en defensa de la sanitat pública, com Marea Blanca i molts grups i plataformes locals, des de la secció sindical d’UGT del CST s’afirma que «les polítiques i gestions de personal que s’estan aplicant repercuteixen negativament tant en els usuaris com en la qualitat de la sanitat pública, degradant-la», i reclamen a la gerència que «deixi de mirar tant la ‘pela’ i que inverteixi on cal: en el benestar de les treballadores i treballadors del CST i en donar un bon servei a la població. No volem veure com es desmantella el nostre CST».

Les reivindicacions concretes de la mobilització

• Que les hores extres es paguin a totes les treballadores, sense distincions. «No tolerarem treballadores i treballadors de primer i de segona».

• Que els DLD (Dies de lliure disposició) i els convenis es concedeixin quan es demanen, amb resposta en un termini màxim d’una setmana.

• Que la formació i el reciclatge siguin útils per al desenvolupament professional i per assolir nous nivells.

• Que es pugui fer vacances per Nadal o fora del període establert.

• Que qui genera l’excedent horari decideixi quan el vol gaudir.

• Que es pugui pactar el calendari laboral.

• No als contractes precaris al 60%, 80% o al 85%.

• Millora de la comunicació entre professionals i nivells assistencials.

• Un pla de benestar amb fites i programes reals, no que fomentin l’estrès.

• Reducció de la pressió assistencial, per garantir la seguretat i el benestar, tant de les usuàries com dels professionals.

O sigui, d’entrada, «el retorn de totes les condicions laborals anteriors». Però, asseguren, cal també «l’increment de les jornades laborals: tots i totes al 100%, i la contractació del personal necessari per disminuir les llistes d’espera», i això en el context de «la defensa de la sanitat pública». La UGT demana, per fi, la dimissió del gerent del CST, el senyor Ferran Garcia Cardona.

Des d’UGT, després de l’èxit de la convocatòria del 18 de juny plantegen que «per millorar la gestió assistencial, és necessari obrir un espai de treball conjunt que ens permeti realitzar mesures de millora a curt i mitjà termini. Aquest grup hauria de tenir una composició àgil i representativa, amb capacitat per recollir les aportacions dels diferents col·lectius i avançar en propostes concretes que millorin tant l’organització com el confort del personal professional».

Les treballadores, descontentes

El CST–Hospital Universitari és una entitat jurídica pública, però amb personalitat jurídica plena i independent de la dels seus membres, amb tota la capacitat jurídica de dret públic. L’òrgan de govern és el Consell de Govern, format per 6 representants de la Generalitat de Catalunya i 4 representants de l’Ajuntament de Terrassa. Intervé en tots els nivells d’atenció (primària, especialitzada, intermèdia i de salut mental) i ofereix serveis a la població dels municipis de Terrassa, Matadepera, Rubí, Castellbisbal, Sabadell i Sant Quirze.

La mobilització del passat dia 18 de juny per denunciar la pèrdua de drets i empitjorament de les condicions laborals del personal de l’Hospital de Terrassa, va ser un senyal més dels malestars de la sanitat al país i, pitjor encara, del rumb i horitzó que orienta l’acció del govern de la Generalitat.

«Bàsicament, els motius de la mobilització van ser les petites retallades de drets adquirits, beneficis socials que teníem», explica en Joan Sánchez al diari local Malarrassa, tot aclarint que és una tanda de «retallades que es van iniciar amb l’arribada de la nova direcció i gerència, que cada vegada van retallant petites coses». Parla Sánchez d’allò que es coneix com a drets adquirits i que, moltes vegades, ni tan sols estan recollits en el conveni o la llei.

Per exemple, apunta el portaveu de la secció sindical d’UGT, «cada vegada tenim més complicat fer les vacances quan es demanen. I aquí, una de les raons és que cada vegada està més complicat trobar professionals per poder cobrir els serveis durant aquest temps». Un altre exemple és el de la limitació dels canvis de jornades o de torn entre el personal. Una pràctica aquesta que no afecta el servei i que possibilita que les treballadores puguin combinar treball i vida particular o familiar en millors condicions.

També destaca el representant sindical el cas de les prejubilacions i les jubilacions parcials. La gerència actual va posar fi, des del passat mes d’abril, a la pràctica establerta de compactar jornada a partir dels 63 anys (sempre que el temps cotitzat ho fes possible), i preparar la jubilació en arribar als 64.

Plataformes digitals de treball temporal per substituir a infermeria

«Això s’ha acabat. Ho justifiquen dient que són moltíssims diners i que fa difícil quadrar el personal. Però això no és gens convincent, perquè altres centres ho estan fent sense problemes», emfasitza en Joan, tot afegint i alertant: «Jo crec que s’han passat de frenada, directament han anat a intentar eixugar tot el dèficit sobre les espatlles dels treballadors i les persones usuàries. Estan fent coses com deixar plantes amb dos professionals i 14-15 malalts, amb el risc que això comporta. La ràtio hauria de ser d’un infermer i un TCAI per cada, màxim, 10 pacients. Aquí s’arriba fins a 16 pacients per infermera I TCAI».

Sánchez informa, així mateix, d’altres problemes, com ara el fet que «fan treballar a professionals en serveis o àmbits pels quals no tenen cap mena de formació ni d’expertesa, per exemple que algú de medicina interna el portin a urgències o a traumatologia».

En aquest punt, Tai Pérez alerta amb molta preocupació de l’ús cada vegada amb més freqüència de l’aplicació digital Livo per cercar professionals. Aquesta és una plataforma que connecta treballadores d’infermeria i TCAI amb hospitals i centren sanitaris per cobrir tota mena de necessitats: «torns puntuals i ofertes d’ocupació estable» (així es presenta a la seva pàgina web). Informa Tai que «en molts hospitals ja es fan substitucions i cobertures d’aquesta manera. Així que se’t presenta qualsevol de fora, que no coneix l’entitat, que no coneix els pacients ni el servei, i apanyat com puguis».

Des de fa tres anys, la gerència ha anat retallant a poc a poc. En aquest moment, destaca ara en Norberto Martín, «bàsicament, hem arribat a un punt de saturació, la gent està cansada». I subratlla: «El que veiem és que no s’està invertint en els professionals, mentre que paral·lelament s’obren més dispositius, es donen més serveis, que em sembla perfecte, però si no posem més professionals, no es poden donar. Tenim companys que porten a dia d’avui més de 250 hores extres acumulades! Això, quan el màxim d’hores extres haurien de ser 150».

«La sanitat està mal finançada, però el CST ho està fent tan malament com pot»

Fins ara, com a UGT o com a comitè d’empresa, explica la Tai Pérez, s’ha intentat parlar i negociar amb la gerència, «però no hem aconseguit res. Sempre s’ha tancat en banda. Nosaltres, fins i tot hem denunciat a Inspecció de Treball, per problemes amb la climatització, gestió d’horaris i calendaris, estructures físiques defectuoses, i aquí vull destacar que, a Rubí, l’edifici per atenció a salut mental està en una situació horrorosa…; i bé, estem pendents de resolucions».

Així que, arribats a aquest extrem, «només ens quedava la mobilització. La concentració de l’altre dia va ser només l’inici», diu en Joan, i anuncia que a mitjans de setembre tindrà lloc una nova convocatòria. Mentrestant, esperen i voldrien –amb poca confiança–, que la direcció del CST doni alguna resposta positiva. Al mateix temps, asseguren, continuaran fent el treball sindical de preparació. Hom parla de més de 3.000 treballadores i treballadors del CST, en el conjunt d’instal·lacions on s’ofereixen serveis, inclòs CAP i altres.

Per què ha estat aquesta una convocatòria només d’UGT? En Joan explica que «tot i compartir les preocupacions i el malestar, és difícil posar d’acord els membres del comitè d’empresa, format per 25 persones de 5 seccions sindicals diferents; de manera que vam decidir no esperar i començar nosaltres. Crèiem que no es podia esperar més, perquè hi ha molta preocupació, la gent et demana, la gent vol que es faci alguna cosa».

En el context d’una «sanitat mal finançada, directament, això queda clar», subratlla en Joan, «aquest hospital particularment ha estat força maltractat pel CatSalut, perquè està classificat amb un nivell de complexitat més baix que el que li pertoca. El que, per exemple, representa un greuge comparatiu amb la Mútua de Terrassa».

A més a més, com s’ha dit des del principi, la direcció i gerència actuals del CST ho estan fent tan malament com poden. «Al final està estalviant a costa dels treballadors», emfasitza la Tai, «traient tota aquesta sèrie de drets adquirits i condicions laborals, i encara augmentant les ràtios, fent les substitucions per via de plataforma digital i tots aquests prejudicis que, al final, també afecten l’usuari». Tot això, destaca en Joan, «sense parlar amb el comitè d’empresa, ni se’l miren».

Article publicat originalment al diari digital Malarrassa