Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Article publicat originalment a LaMarea. Pots llegir-lo en castellà aquí
«Com a professional del dol mai no m’he trobat amb un context com el de Gaza. Són mestres de la resiliència«. Qui parla és l’Amaya Ferrer, una asturiana resident a Andorra. Aquesta experta en dol i tanatologia, la disciplina que aborda allò relacionat amb la mort en l’ésser humà, va decidir actuar després de suportar allò insuportable veient què passava a Palestina. «Em preguntava com estarien les ments d’aquelles persones, amb tantes pèrdues i traumes acumulats», indica per telèfon. En una ocasió, va contactar per videotrucada amb una família gaziana que demanava ajut per xarxes socials i, en el seu temps lliure, va ajudar-la en el procés de pèrdua. Aviat, a aquesta família, van seguir-la d’altres.
Així va néixer Hope Palestina, una iniciativa llançada per professionals de la salut mental que funciona mitjançant «un sistema d’apadrinament». Aquest acompanyament en la distància, «un suport psicoemocional més enllà d’allò econòmic», sorgeix perquè «cada vegada més voluntaris volen establir relació més enllà d’una donació», indica la fundadora de Hope Palestina. El col·lectiu també envia diners directament a famílies de Gaza «sense passar per una ONG ni cap intermediari» després de verificar, amb la seva ubicació en temps real i videotrucades, que són realment habitants del territori sotmès a la devastadora campanya d’Israel.
Després d’orientar-los i oferir-los un protocol d’apadrinament per informar-los del context i les diferències idiomàtiques i culturals, els voluntaris es posen en contacte amb habitants de Gaza fent servir traductors automàtics. «Els dones l’oportunitat de reconduir les seves emocions com a ajuda efectiva. És una manera de passar a l’acció«, destaca Ferrer, que deixa en un segon pla com se sent ella en escoltar les històries personals de pèrdues i sentir bombes i trets durant les trucades diàries: «Són ells, qui tenen cura de mi. Crees un vincle amb persones amb una enorme resiliència i les seves històries. És increïble, la solidaritat i la gratitud que mostren».
En quatre mesos, Hope Palestina ja compta amb 80 voluntaris. L’equip s’ubica principalment a Espanya i Andorra, on actualment s’estan constituint com a associació, però també a Amèrica i a diversos països d’Europa. Aquestes persones tracten de disminuir el dolor de les persones que viuen a Gaza. «És inimaginable per a qualsevol ment allò que estan patint. Els palestins fa vuit dècades que estan ocupats i aquesta resiliència i creixement posttraumàtic formen part de la seva idiosincràsia, però ara hi apreciem un esgotament extrem i estan desbordats emocionalment», afegeix. «Els infants de dos anys han viscut sempre en trauma. No coneixen una altra realitat», assenyala l’experta en dol.
Per ara, ofereixen acompanyament emocional a 27 famílies. A falta de més voluntaris, hi ha una llista de residents a Gaza que esperen unir-se al programa. «Necessiten ensenyar-nos allò que viuen perquè no entenen que estigui passant i el món no ho freni. Pensen que no ho sabem perquè no hi ha premsa internacional. Necessiten mostrar què passa, sense filtre. Hem vist coses molt dures», destaca l’Amaya.
Preguntada per l’impacte que tenen les mostres de solidaritat internacional, com ara la recent vaga general a Espanya, en la població de Gaza, Ferrer assenyala que els alegra i els dona esperança, però no els canvia la situació. «Es pregunten, sobretot, per què els fan això i els odien tant. Em diuen ‘El meu nadó no és cap terrorista’. Senten alleujament per l’alto el foc, però també molta incertesa». Els gazians amb qui ha parlat l’experta en dol li expliquen, segons diu, que volen sortir de la Franja. «La Ciutat de Gaza és un cementiri de ruïnes. És impossible recuperar la vida que tenien abans», rebla.
Per a la creadora d’aquesta proposta de solidaritat humanitària, Gaza és un mirall: «Si quan miro Gaza hi veig éssers humans patint allò que és inimaginable, connecto amb la meva humanitat. Si hi veig terroristes, connecto amb els meus prejudicis. Gaza és la prova del cotó de la humanitat«. Una humanitat que no pot deixar de mirar la Franja malgrat l’alto el foc que va entrar en vigor el 10 d’octubre. Des d’aleshores, i en només deu dies, Israel l’ha incomplert en 80 ocasions, en les quals ha assassinat 97 persones i n’ha ferit 230, segons l’Oficina de Comunicació de Gaza, recull Al-Jazeera. «L’ajuda humanitària que està entrant és la meitat de l’acordada –conclou la voluntària– i no és gratuïta, perquè acaba al mercat humanitari. No hi ha pau».
