Actualitat

Inacció política: El cas de l’atenció primària i comunitària

La reforma de l’Atenció Primària i Comunitària (APiC) es va iniciar l’any 1984 a Espanya i un any més tard a Catalunya, almenys des del punt de vista legislatiu. Han transcorregut més de 30 anys i tant el model teòric com la seva implementació operativa continuen inalterables. Durant tot aquest temps s’han esdevingut canvis sociològics, econòmics, culturals i tecnològics molt importants que, fins i tot, modifiquen els fonaments mateixos dels processos assistencials, així com les dinàmiques d’utilització dels recursos sanitaris per part de la població i les seves necessitats i expectatives. Al mateix temps, l’experiència acumulada amb el funcionament del sistema i en particular de l’APiC han fet palesa la presència de problemes greus que posen en risc la seva viabilitat econòmica i organitzativa i la seva solvència, malgrat que no hagin esperonat prou els responsables polítics de la sanitat per tal d’introduir els canvis necessaris, ni en el conjunt del sistema ni a l’APiC.

La consellera i tots els consellers que han ocupat la cadira del Departament de Sanitat (o Salut) s’han omplert la boca parlant de la importància de l’APiC i de la necessitat de millorar-la. Durant el mandat de Josep Laporte es va dissenyar el model de reforma de l’APiC tot seguint, amb petites modificacions, el que s’havia proposat a Madrid. Al conseller Trias (1988-1996) li va tocar la fase principal de la implantació progressiva del model. Entre 1996 i 2002 el conseller Rius va continuar amb aquesta tasca com el seu breu successor Xavier Pomés. Marina Geli (2003-2010) va inaugurar l’etapa socialista de la conselleria amb un discurs que semblava engrescador almenys per a l’àmbit de l’APiC i va propiciar la posada en marxa d’un “Pla d’Innovació d’Atenció Primària i Comunitària” a principis de l’any 2007. El miratge, amb un progressiu enfosquiment, es va mantenir fins a mitjans de l’any 2009, moment en què un cop dissenyades les grans línies del pla i valorades convenientment les reaccions negatives dels poders fàctics del sistema, es va decidir ubicar-lo en els calaixos dels despatxos de la conselleria a l’espera de millors temps. Al conseller Boi Ruiz (2011-2015) li va tocar la part més dura de la crisi econòmica general i amb ella la tasca de retallar recursos i serveis. A la part final del seu mandat va posar en marxa el projecte COMSALUT, recollint propostes de canvi de l’APiC provinents del Pla d’Innovació i del camp de la salut pública. Actualment es troba encara en fase de pilotatge en 17 àrees bàsiques de salut, amb la implicació dels equips d’atenció primària corresponents i dels dispositius de salut pública autonòmics i locals.

Al gener del 2016 arriba a la conselleria Toni Comín, procedent de l’àmbit polític del PSC-ERC, i també es declara partidari decidit de la potenciació de l’APiC. Després d’uns mesos de l’inici del seu mandat propicia la creació d’un nou Pla Estratègic per a la reconsideració del model i anuncia inversions específiques en aquest camp. Segons fonts del mateix Departament de Salut sembla que aquest nou pla estratègic estarà enllestit a mitjans d’aquest any.

Però la qüestió és… No se’ns passarà l’arròs amb tants plans estratègics? La seva elaboració esmerça molts esforços, òbviament, tot i que sempre és més còmode que intentar modificar efectivament la situació. No endebades hi ha resistències als canvis i, el que encara és pitjor, molta frustració.

Tenim un missatge pel conseller Toni Comín: Ens fa l’efecte que no calen més plans estratègics nous de trinca. Als calaixos del seu departament segur que pot trobar una munió impressionant de documents estratègics i operatius sobre els canvis que necessita el sistema sanitari català en conjunt i l’APiC en particular. Aprofiti les parts que consideri més encertades i posi fil a l’agulla. Tots, però principalment la població de Catalunya, li ho agrairem.