Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En una societat on l’esperança de vida de la població és cada vegada més elevada, es preveu que la demanda de serveis sanitaris i d’assistència social a persones dependents creixi considerablement i que les cures siguin cada cop més necessàries. Segons dades facilitades pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’any 2030 una quarta part de la població catalana tindrà més de 65 anys, xifra que suposa uns 2.000.000 de persones aproximadament; i al 2060 el número total de persones de més de 85 anys serà de 700.000. En aquest context, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va tornar a obrir ahir –per segon any consecutiu– un espai de debat i de reflexió per abordar qüestions socials i sanitàries de cabdal importància per encarar la Catalunya del futur.
El president del CSC, Josep Mayoral, va ser l’encarregat d’inaugurar el segon Congrés sobre Salut i Món local que l’entitat ha organitzat conjuntament amb les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Mayoral va recollir les conclusions de l’anterior Congrés i va apuntar cap a una nova mirada del municipalisme en relació amb el món de la salut per a millorar la vida i el benestar de les persones. A continuació, la consellera de Salut, Olga Pané, va apuntar cap a l’envelliment de la població i el canvi climàtic com els principals reptes del sistema sanitari, i va interpel·lar a entitats, ciutadans i municipis a cooperar de manera conjunta per afrontar-los. Pané va definir l’envelliment com “un gran èxit de la nostra societat, però un gran repte al mateix temps, i hem de donar resposta a aquesta reconfiguració demogràfica que tenim”. D’altra banda, la consellera va destacar que “el sector sanitari és emissor de gasos d’efecte hivernacle i també un gran emissor de residus”. En aquest sentit va afegir que “segons un estudi de l’Hospital del Mar, generem entre 7 i 14 quilos de material no reciclable en cada intervenció quirúrgica, i hem de trobar mecanismes per fer més sostenible el nostre sistema sanitari per a les generacions futures”.
Un problema d’organització
Malgrat que alguns sectors de la societat puguin pensar el contrari, sembla ser que el mal funcionament del sistema sanitari no és una qüestió de recursos. Durant la seva intervenció, Pané va assegurar que en els darrers cinc anys “hem incrementat en 5.000 milions d’euros la despesa sanitària a Catalunya i hem augmentat les plantilles un 25%, però la productivitat no ha crescut substancialment ni és evident pels ciutadans”. Davant d’aquesta situació, la consellera reconeix que “no tenim cap altre remei que reformar el sistema que tenim, i ho hem de fer amb la cooperació de tothom”. Per parlar sobre la reforma del sistema sanitari, va prendre la paraula el Dr. Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i president del Comitè per a la Reforma del Sistema Sanitari de Catalunya (CAIROS) de la Generalitat de Catalunya. Del Castillo també és del parer que els recursos que s’han invertit darrerament en el sistema sanitari no han millorat suficientment l’atenció a les persones, i considera que es tracta d’un problema organitzatiu. En aquest sentit, Del Castillo va atribuir el mal funcionament sanitari a un problema de rigidesa i de burocràcia, i va alertar d’una possible “crisi de confiança dels ciutadans vers el sistema de salut i l’estat del benestar en general”. El president del CAIROS considera que el sistema sanitari «resol molt bé les coses complexes, però les que no ho són ja no van tan bé». Com a conseqüència, va dir, cada vegada hi ha més gent que opta per una asseguradora privada. És una símptoma clar de la pèrdua de confiança dels ciutadans. Davant d’això, Del Castillo va proposar un model més integrat i més pensat en la salut i no pas en la malaltia; canvis organitzatius amb més gestió pública, més digitalització i més innovació; i, a nivell professional, més competències, més atenció interdisciplinar i més reconeixement. En tot aquest procés, va assegurar, “el món local serà clau per a dur a terme aquesta reforma sanitària”.
A banda de les intervencions més protocolàries i institucionals, el programa del 2n Congrés de Salut i Món Local inclou diferents taules rodones i tallers que compten amb la participació de nombrosos experts I professionals i aprofundeixen temes cabdals de la salut pública. Durant dos dies es treballaran aspectes com ara la promoció de la salut a les escoles; la gestió dels serveis d’atenció a les persones, com involucrar a la ciutadania en la protecció de la salut o l’ètica en els serveis de salut i socials des dels municipis.
En la taula inaugural, celebrada ahir sota el títol Accions locals per a reptes globals, es van exposar alguns models de lideratge local pel que fa a la integració social i sanitària, com el de Mataró Cuida, que intenta acompanyar i oferir solucions i una millor qualitat de vida a persones de qualsevol edat en situació de fragilitat i dependència. Aquesta iniciativa la va explicar l’alcalde de Mataró i president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, qui recomana tenir en compte la singularitat territorial de Catalunya a l’hora de replicar i integrar aquest model en els diferents pobles i ciutats. En aquest sentit, Fran Morancho, vicepresident de la Diputació de Tarragona, va apuntar que «no és el mateix envellir a Reus o a Tortosa que en un poble petit de la Terra Alta», i també en la mateixa línia es va posicionar Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Budó va sostenir que «és molt important la veu del món local a l’hora de dissenyar aquest sistema integrat social i sanitari» perquè «de vegades, quan es pensen les coses des de Barcelona, costa d’entendre que hi ha diferents realitats al país i que han de poder donar els mateixos fruits; perquè hem de garantir que l’equitat de serveis arribi a tothom; que la ruralitat i la distància no provoqui una manca de serveis, i que aquesta no esdevingui una barrera per viure amb normalitat la salut», va afegir. La presidenta de l’ACM va concloure que «el major repte que tenim és, probablement, posar les persones al centre de les politiques sanitàries i que tothom pugui tenir igualtat de serveis, visqui on visqui«. Per la seva banda, Josep Ramon Mut, president delegat de l’Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona, es va mostrar convençut que la participació ciutadana i la implicació dels municipis són imprescindibles per tirar endavant qualsevol política de salut pública: «Cap política de salut la podrem fer exitosa sense la col·laboració i la participació de la ciutadania», va dir.
Aquest matí continuaran els debats i les ponències del 2n Congrés de Salut i Món Local, que té lloc a l’edifici del CosmoCaixa barceloní, i s’abordaran aspectes centrats en la governança territorial de salut i en la salut planetària. Clouran la jornada sobre salut i món local la professora de filosofia Begoña Román i la directora dels serveis d’Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut del CSC M. Luisa Vázquez, amb una reflexió sobre l’Ètica en els serveis de salut i socials des dels municipis.
