Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Trenta-cinc treballadores de les desenes que fan feina al mateix centre de treball –i que fan les mateixes tasques i serveis– tenen convenis diferents, guanyen menys salari, fan més hores i tenen menys drets i pitjors condicions. Aquesta situació es dóna a l’Hospital de Sant Llàtzer, un dels centres gestionats pel Consorci Sanitari de Terrassa –empresa pública constituïda amb participació i responsabilitat d’un 60% per part de la Generalitat de Catalunya i el 40%, de l’Ajuntament de Terrassa–, que realitza el servei de cures a la residència geriàtrica.
El dimarts 10 de febrer les treballadores van tenir reunió amb la gerència sense massa expectativa, però esperant que l’empresa recapacités. No els van oferir ni la igualtat de condicions que demanen ni cap altra millora que s’assembli a una equiparació, només un petit increment de salari que les treballadores han considerat inacceptable. Perquè la qüestió és de drets fonamentals, no de regateig.
El gerent de l’empresa, segons informacions recollides per Malarrassa, s’hauria mostrat poc dialogant, almenys així ho van dir les treballadores. Els va retreure que no acceptessin la proposta i, a sobre, les va advertir que el judici el guanyaria l’empresa i que elles es quedarien en situació de discriminació i desigualtat institucionalitzada pels fets, tot i que contra la llei, segons les treballadores i els seus advocats; per tant, contra els drets bàsics de les treballadores i les persones.
Empreses públiques que són com privades
Els representants de l’empresa, de propietat pública –Marià Gàllego és president i representant de la Generalitat; Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, és vicepresident–, van argumentar que aquesta és una empresa més i que hauria de comportar-se com en les altres empreses purament mercantils. Pel CST, hauria explicat, l’Hospital de Sant Llàtzer i la llar-residència és una part de la qual es voldrien desfer, però que l’han de mantenir per exigències del CatSalut.
Segons van explicar, el gerent de l’empresa els va recomanar que no es fessin cap il·lusió, perquè no aconseguirien canviar res pel que fa al reconeixement dels drets de les trenta-cinc gericultores. Per tant, «Mani endavant, judici endavant i a per totes, o sigui que es respecti la igualtat de drets», afirmen les delegades del personal en declaracions a Malarrassa.
En un context on tothom aparenta ser molt progre i molt modern, a favor de la igualtat i dels drets per a tothom, l’estat del benestar i la qualitat de vida, sembla que aquí ha fallat alguna peça de la maquinària i ha deixat fora a trenta-cinc treballadores. És clar que elles fan una feina que «abans feien les monges», els han arribat a dir rememorant aquells temps, aparentment molt romàtics per a alguns, de les Germanetes de la Caritat i de l’Església com a proveïdores de serveis socials.
Drets i realitat
La defensa dels drets i de la dignitat, de les garanties laborals i socials, aparentment òbvies i intocables, és una tasca prioritària i permanent. I, com es pot veure, s’ha de fer contra el capital privat i també contra les direccions dels centres de treball públics, dirigits per institucions democràtiques que haurien de donar exemple. Per a mostra, un detall: en la seva pàgina web, el CST publica un apartat titulat Responsabilitat social i corporativa on parla d’aquest compromís en els següents termes:
Ètica i bon govern
- Mirada ètica. El fet de treballar amb una mirada ètica a l’organització ens permet reflexionar i millorar la qualitat dels serveis que prestem als nostres usuaris i anar més enllà en la presa de decisions. El Comitè d’Ètica del CST organitza sessions per a totes les persones treballadores i participa en el pla de formació del CST.
- Criteris socials I laborals. En els plecs dels expedients de contractació pública del CST, s’inclouen criteris socials i laborals com a prescripcions tècniques, criteris de valoració i/o condicions especials d’execució.
Doncs bé, fa nou anys que les treballadores de l’empresa externa Aura, que havia acomplert aquestes tasques, va acabar el contracte per exigències de la Generalitat, que aplicava normes per desprivatitzar –recorda la Laura–, qui ja treballava a la Llar-Residència.
Cal recordar que això de contractar empreses externes perquè facin la mateixa feina però més barata –normalment explotant més les treballadores amb un salari més baix i pitjors condicions i drets laborals–, és una pràctica habitual i considerada «dintre de la llei». Amb aquell canvi, en tot cas, les treballadores van passar a la plantilla de l’Hospital, o sigui que van ser subrogades, d’acord amb la terminologia jurídica.
Llavors, però, la direcció del CST va voler que aquestes treballadores es mantinguessin amb les mateixes condicions i, fins i tot, amb el conveni particular que regia les condicions laborals de l’empresa d’abans i no el conveni per a la nova situació, tot i que des d’aquell moment ja passaven a ser treballadores de la mateixa empresa que les altres.
L’Hospital de Sant Llàtzer no és l’únic cas a Catalunya
Això, com s’ha dit, està passant al mateix centre de la ciutat de Terrassa, en el Consorci Sanitari, una empresa pública, en un servei que, quan toca fer discursos, es diu que és molt important, perquè hom parla de la gent gran, però fora dels discursos continua essent un treball mal pagat, sense condicions ni reconeixement de cap mena.
Per cert, les treballadores de la Llar han rebut trucades des d’altres centres en situacions iguals o semblants tot expressant-los la seva solidaritat i felicitant-les per la iniciativa. Pot ser que la lluita iniciada al Consorci Sanitari de Terrassa s’estengui a altres centres d’atenció sanitària.
A Terrassa, a més, aquesta reivindicació de drets laborals i fonamentals ja ha rebut suport de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública i d’altres entitats que formen part de la Comissió d’Entitats ciutadanes de Terrassa per la sanitat pública.
Informació publicada originalment a Malarrassa
