El pròxim diumenge 3 d’abril a les 12 hores, Barcelona serà escenari d’una mobilització impulsada per Marea Blanca de Catalunya i diverses forces sindicals que reclama un canvi de model sanitari i reivindica millores urgents per revertir la situació actual al sistema sanitari. Es tracta d’una mobilització prèvia a la Jornada del dia 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, una data especial per a la mobilització europea contra la mercantilització del dret a la salut.
Sota el lema «La salut no era això», es dona el tret de sortida a una campanya unitària a la qual s’han adherit més d’una trentena de col·lectius i entitats de tot Catalunya, com ara el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Sanitàries en Lluita, Rebel·lió Atenció Primària, el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), el sindicat Infermeres de Catalunya o la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat). La campanya inclou un conjunt d’accions que culminaran el Dia Mundial de la Salut.
La manifestació del pròxim diumenge tindrà dos punts de sortida: una primera columna amb el lema «25% Atenció Primària Ja» sortirà de la Plaça Universitat i estarà formada per usuaris i usuàries, moviments socials i ciutadania en general. La segona columna s’iniciarà a la Ronda Sant Pere, amb el lema «Treball Digne per una bona qualitat assistencial», i estarà formada per treballadors i treballadores i forces sindicals com CCOO, Catac CTS IAC, CGT o USOC. Les dues columnes confluiran a la Plaça de Catalunya, on es llegirà el manifest de la campanya.
«Una sanitat en precari, amb llargues llistes d’espera i un personal esgotat per les males condicions laborals. Un sistema on els recursos públics es destinen a serveis privatitzats de baixa qualitat, i sense mecanismes per saber quin és el destí final dels diners. La Salut #NoEraAixò». Així comença el manifest, que reivindica un canvi de model sanitari urgent que sigui «universal, cent per cent públic, de qualitat i basat en l’atenció primària».
Els convocants reclamen, en primer lloc, un enfortiment «real i immediat» de l’atenció primària, que ha de passar, segons defensen, per l’augment de pressupost mínim del 25%, com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i per garantir els elements que la fan més efectiva en la millora de la nostra salut: l’accessibilitat per a tothom, la relació continuada al llarg del temps amb el o la professional, l’abordatge integral de les necessitats i la coordinació de tots els serveis i atencions que rebem. “Una atenció primària de qualitat implica, a més, un ús racional de les tecnologies, recuperar la presencialitat i l’adequació dels espais dels centres perquè permetin realitzar amb qualitat els serveis necessaris”, afegeixen al manifest.
Les entitats que impulsen la campanya reclamen també que els usuaris i usuàries, veïns i veïnes puguin accedir a fer propostes i expressar necessitats, i per això reclamen la creació de Consells de participació en tots els centres. Demanen, igualment, revertir les privatitzacions, ja que consideren que posar la sanitat pública en mans d’empreses privades està generant “uns serveis precaris i de mala qualitat”. A parer dels convocants, és una situació que comporta el malbaratament de milions d’euros públics i que causa un gran patiment a una població que hauria de poder exercir el dret a rebre uns serveis sanitaris de qualitat.
Denuncien, a més, que gran part de les decisions i contractacions que es duen a terme a l’àmbit de la salut siguin opaques, que els convenis amb les entitats privades es renovin sense la deguda rendició de comptes i que, malgrat que es parla de futures inversions en atenció primària, no es concreta mai el destí real dels diners ni tampoc es respon a les demandes de les persones que treballen als centres.
Un altre dels eixos de les reivindicacions implica posar fi a la precarietat laboral (interinitat, convenis desiguals, eventualitat perpetuada en el temps, etc.) que pateixen moltes de les persones que treballen en l’àmbit de la salut, de manera especial aquelles que ho fan en serveis privatitzats. La posició de les entitats convocants és que la precarietat laboral es tradueix en l’esgotament crònic de les plantilles i en una remuneració que està molt per sota del raonable i que això passi en un sector tan essencial perjudica tant la qualitat del servei que rep la ciutadania com la mateixa salut de les persones que fan la seva tasca en l’àmbit sanitari i de les cures.
Els convocants de la mobilització consideren que les desigualtats i les iniquitats sanitàries són una font de malalties i per això fan una crida a les administracions a què assumeixin la responsabilitat de garantir una vida digna per a tothom. Això implica, com figura en el manifest, que hi ha tot un seguit de determinants socials que afecten negativament a la salut de les persones, com ara viure amb un alt índex de contaminació, patir en carn pròpia una situació de pobresa energètica, un desnonament, tenir un lloc de treball precari o una llei d’estrangeria que dificulta l’acollida a persones refugiades i immigrants.
