La Maria Mateo té 63 anys i té el virus de l’Hepatitis C (VHC), un virus que en els casos més greus deriva en un càncer de fetge. Se’n va assabentar gairebé de casualitat quan el 2009 va haver d’operar-se d’un braç i el seu metge li va dir que tenia el virus. La causa del contagi havia estat una transfusió hospitalària anys enrere. El 2009 a l’Hospital de Figueres li van fer diverses proves i van identificar que tenia el genotip A, incompatible amb l’interferón pegilado, un tractament per potenciar el sistema immunitari. Després d’anys de revisions periòdiques i sense que existeixi una vacuna ni existís llavors un tractament compatible amb el seu genotip, Espanya va començar a comercialitzar un nou medicament, Sovaldi, l’octubre de 2014. El preu prohibitiu del tractament amb aquest medicament però -que a Espanya pot ser de 25.000 euros i de mitjana ronda els 13.000 euros- ha fet que només hagin pogut accedir-hi prop de 40.000 pacients dels 500.000 que el necessiten, segons dades de la Plataforma d’Afectats per l’Hepatitis C.
L’abril del 2015, la Maria Mateo va plantejar-li a la seva metgessa la possibilitat d’accedir al nou tractament que des de feia uns mesos era disponible a Espanya: el sofosbuvir, patentat per l’empresa nord-americana Gilead sota la marca de Sovaldi.
Seguint el procés per determinar en quin nivell de gravetat es trobava l’hepatitis de la Maria la metgessa va sol·licitar un Fibroescan -per mesurar la seva fibrosi hepàtica- d’urgència que, a més, no van fer-li fins tres mesos després, ja que la petició s’havia perdut, explica exasperada. Al juliol va saber que l’hepatitis que té és del nivell 2 -hi ha fins a 5 nivells, des del 0 fins al 4- però gairebé nivell tres ja que el seu nivell és de 2,9, per tant a prop de ser un cas prioritari segons estipula el Pla Estratègic estatal. Va pensar que podria accedir al tractament a través del finançament que ofereix el sistema públic en casos molt greus. “Només puc dir-te que a partir d’ara no depèn de l’hospital, depèn de la Junta”, li va dir la seva metgessa. Des de l’estiu no va tenir més notícies i al febrer, quan va acudir a la revisió semestral, va preguntar si l’analítica que li farien era per sol·licitar el tractament. Van dir-li que no. Mentrestant espera per un tractament que tot i ser altament efectiu -90%- és inaccessible per a molts malalts pel seu elevat preu.
Sovaldi, interessos i patents
Espanya va començar a comercialitzar Sovaldi l’octubre de 2014. Gilead Sciences va comprar Pharmasset el 2011 i es va fer amb la patent del sofosbuvir (el principi actiu del Sovaldi) per 11.000 milions de dòlars el 2011 i el 2013, després que fos aprovat per l’Agència Nord-americana (FDA) es va començar a comercialitzar als Estats Units per 1.000 dòlars la pastilla. Al 2014 el medicament va ser aprovat per l’Agència Europea del Medicament i a l’octubre del mateix any Espanya va començar a vendre’l. “Està protegit per una patent i per tant només pot fabricar-lo una empresa”, diu a El Diari de la Sanitat el farmacèutic Xosé Torres, portaveu en matèria de patents de Farmamundi. Segons explica Torres, de mitjana una patent dura 20 anys però des que es patenta el medicament fins que es comercialitza poden passar entre cinc i deu anys. Un cop la data de vigència de la patent finalitza pot haver-hi competència.
Aquest fet però no deixa el govern espanyol sense vies per actuar i garantir l’accés al medicament per part dels malalts. De fet, segons assegura Torres a aquest diari, el govern pot negociar i adoptar mesures coactives com ara emetre una llicència obligatòria. Aquest tipus de llicència és un permís que pot donar un govern perquè una empresa -bé sigui pública o privada- fabriqui un producte patentat, per exemple, amb una marca genèrica. És un mecanisme que preveu l’Organització Mundial del Comerç i que s’utilitza sovint en productes relacionats amb la salut pública. En el cas del medicament per combatre l’hepatitis C cap país europeu ha optat per aquest mecanisme però hi ha precedents en exemples d’altres medicaments, com per exemple va fer Itàlia amb els tractaments retro virals per la SIDA. En opinió de Torres, Espanya no ho està fent perquè “es tracta d’un laboratori nord-americà i hi ha molts interessos en joc”.
Qui fixa els preus dels medicaments?
Depèn. Als Estats Units, per exemple, el preu és lliure, mentre que en altres països, com és el cas d’Espanya, el preu s’ha de negociar amb el govern i es fixa en funció de les expectatives de la malaltia, el nombre de malalts i el nivell de vida del país. En països com Suïssa, cita com a exemple Torres, el preu és molt alt.
Xosé Maria Torres explica que el procés de negociació del preu de Sovaldi a Espanya va ser “un procés opac i a porta tancada” en el que hi van participar representants del govern espanyol i de l’empresa comercialitzadora del medicament. Després és responsabilitat de la Comisión Interministerial de Precios de los Medicamentos (CIPM) -amb representants, entre altres dels ministeris de Sanitat i d’Indústria- aprovar o no el preu negociat. Segons explica Torres el procés de fixació i aprovació del preu del medicament i la seva comercialització va tardar el que és habitual, uns set mesos, des que es va aprovar la seva comercialització per l’Agència Europea del Medicament. Actualment la mitjana del tractament de 12 setmanes a Espanya es troba al voltant de 13.000 euros mentre que als Estats Units costa 84.000 dòlars (74.205 euros).
Mobilitzats per defensar l’accés universal
Des de fa uns mesos la Maria Mateo s’ha unit a la Plataforma d’Afectats per l’Hepatitis C i dissabte passat va acudir a un acte de protesta que va organitzar aquesta plataforma amb motiu de la celebració del Congrés Internacional del Fetge, que aquest any s’ha celebrat a Barcelona. “El que reivindiquem són medicaments genèrics i no que el govern treballi conjuntament amb farmacèutiques perquè els resulta avantatjós”, lamenta Mateo.
La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix que “la possibilitat d’afrontar la pandèmia del VIH està a hores d’ara al nostre abast” però reconeix que garantir l’accés generalitzat de la població afectada “exigirà voluntat política, inversió financera i suport de les organitzacions farmacèutiques, mèdiques i de la societat civil de tot el món”.
La Maria Mateo està convençuda que tard o d’hora la trucaran per accedir al tractament però recorda, en una conversa telefònica amb aquest diari, que l’hepatitis C és “la malaltia de la mort silenciosa, ja que o mors o et deriva a un càncer”.
