L’informe corresponent a l’any 2020 de Lancet Countdown (compte enrrere) sobre les conseqüències del canvi climàtic és realment molt inquietant.
Recordem que l’Informe es basa en 43 indicadors sobre 5 seccions de l’impacte del canvi climàtic, que representen les troballes i el consens de 35 líders d’institucions acadèmiques i organismes de les Nacions Unides, que abasten científics d’una varietat molt àmplia d’especialitats. La veracitat científica d’aquest informe, està basada en dades. No són especulacions. Les principals conclusions són les següents:
- Tot i el compromís de l’acord de Paris de limitar en aquest segle l’augment de la temperatura a menys de 2ºC respecte a l’era preindustrial (i si és possible a 1,5 ºC), la temperatura continua augmentant en forma contínua , resultant ja en un augment de l’1,2 ºC, i els records de temperatura més càlida s’han produït en els darrers 5 anys.
- Per complir amb l’objectiu de l’acord de Paris, les emissions de 56 giga tones CO2 equivalents anualment emeses actualment s’han de reduir 25 giga tones en els propers 10 anys (aproximadament 2030), és a dir, una reducció del 7,% anual, que representa multiplicar per 5 els esforços actuals.
- El creixement de la temperatura està ocasionant una acceleració de l’impacte negatiu sobre la humanitat i els indicadors de 2020 són els pitjors des que es van emetre els primers informes, afectant especialment a les poblacions de països que són les menys responsables del canvi climàtic. Aquest impacte està interactuant amb desigualtats econòmiques i socials preexistents, exacerbant les diferències entre regions, que porten a una pobra qualitat de l’aire, pobra qualitat dels aliments i dels habitatges.
- S’han detectat 475 milions d’esdeveniments d’onades de calor a 2019. S’ha incrementat en els últims 20 anys un 53,7% la mortalitat per l’excés de calor a majors de 65 anys, resultant en 2018 un total de 296.000 morts per aquesta causa a nivell mundial. Si bé Índia i Indonèsia són les poblacions més afectades per aquest excés, a Europa, el 2018, el cost de la mortalitat relacionada amb l’excés de calor és equivalent a la renda mediana de 11 milions de ciutadans (1.2% del PBI d’una regió) .
- Entre 2015 a 2020 es s’han detectat 76 esdeveniments importants d’inundacions, tempestes, i sequeres, amb temperatures anormals.
- Aquests canvis afecten els cultius d’aliments. Es considera que el rendiment de les collites s’ha reduït entre un 1,8 i un 5% entre 1981 i 2019.
- S’han incrementat les infeccions del dengue (un 15%) i altres, com la malària.
- Es considera que entre 145 i 565 milions d’habitants poden patir d’inundacions potencials per l’augment de el nivell de la mar.
- No es noten els esforços per reduir les emissions de CO2. L’ús del carbó que s’havia reduït des de 2013, ha tornat a augmentar un 1,7% de 2016 a 2018.
- El dany sobre la salut és substancial: s’estimen més de 1 milió de morts cada any per la contaminació de l’aire, generada principalment per les centrals de carbó.
- Les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïdes per la ramaderia (un 96% per remugants) van créixer un 16% de 2000 a 2017.
- L’excés de consum de carn vermella s’estima que va contribuir amb 990.000 morts el 2017.
Si sumem les morts per excés de calor (296.000) més les ocasionades per la contaminació de l’aire (1 milió) més les associades a l’excés de consum de carn vermella (990.000) ens dóna una xifra de 2.286.000 morts per any. Els morts a nivell mundial per la pandèmia de coronavirus des de l’inici sumen 2.300.000. Les xifres de defuncions són bastant similars. Que no s’interpreti una posició negacionista. No podem negar la gravetat de la pandèmia, però podem preguntar-nos: perquè no hi ha la mateixa preocupació social, dels mitjans de comunicació i de les autoritats per la gravetat del canvi climàtic? Esperar l’aparició d’una “vacuna” per mitigar el canvi climàtic, sense necessitat de canviar la nostra manera de vida, de mobilitat i d’alimentació és un somni suïcida. Cada vegada queda menys temps per actuar dràsticament.
