Anàlisi

L’excel·lència de la Medicina

Medicina és una carrera que sempre ha tingut molta demanda, però després de la pandèmia per Covid-19 l’interès dels universitaris per cursar estudis relacionats amb la salut –i especialment Medicina– ha estat desmesurat. Només cal observar l’evolució de les preinscripcions universitàries en graus de ciències de la salut, àmbit on la demanda ha passat de 43.000 a 70.000 sol·licituds en els darrers deu anys. Aquest any Medicina segueix liderant el rànquing dels graus convencionals amb la nota d’accés més alta, exceptuant algun doble grau, que té notes superiors degut a les poques places que ofereix. A Catalunya, Medicina també encapçala la llista on més aspirants han quedat exclosos; el grau de Medicina de la UB, al Clínic, l’han sol·licitat 1.848 persones i només hi ha 200 places, de manera que 1.648 estudiants han quedat fora. El segueix en segon lloc el grau de Medicina de la UAB, amb 1.161 aspirants per a 385 places, i, en tercera posició, el grau d’Odontologia de la UB, amb 1.110 aspirants per a només 120 places, segons dades facilitades pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

En tot cas, estudiar Medicina en el sistema universitari espanyol esdevé una lluita intensa que ja comença abans de trepitjar la universitat. La nota de tall per entrar és molt alta; a la majoria de facultats la nota mínima per accedir a Medicina ronda l’excel·lent, i en alguns casos s’exigeix  més de 13 punts sobre 14. A Catalunya, les notes per al curs 2025-2026 a les vuit universitats que ofereixen aquest grau oscil·len entre el 12’85 –al Clínic– i l’11’86 que requereix la Universitat de Vic, que és privada. Tot i que en alguna facultat la nota de tall enguany ha baixat alguna dècima respecte l’any passat, la realitat és que la majoria d’estudiants que cursen la carrera de Medicina han de tenir expedients acadèmics brillants, i han de començar de ben petits el camí de l’excel·lència si en el futur volen dedicar-se professionalment a la medicina. És el cas del santvicentí Tarik Abou Anton, que va començar el grau de Medicina al campus Bellvitge l’any passat, després d’acabar el batxillerat amb matrícula d’honor i superar les PAU amb distinció d’excel·lència de la Generalitat. O de la barcelonina Laia Casanova Carnicero, que el curs vinent començarà cinquè de Medicina a la UAB (Vall d’Hebron); va finalitzar el batxillerat amb matrícula d’honor i una mitja de 12’9. 

En aquest aspecte, el sindicat de Metges de Catalunya (MC) considera que “l’exigència d’uns resultats acadèmics excel·lents per accedir als estudis de Medicina és comprensible, atès que tant la carrera com el posterior exercici professional reclamaran la mateixa excel·lència i cultura de l’esforç. Ara bé, tots els estudiants amb bon currículum acadèmic i vocació mèdica haurien de tenir les mateixes oportunitats d’accés”. En un comunicat, MC exposa que “les vuit facultats de Medicina de Catalunya –sis de públiques i dues de privades– ofereixen unes 1.200 places anuals i la demanda se situa al voltant de les 5.000 sol·licituds. Tenint en compte que a l’Estat espanyol s’aplica el districte únic per a l’admissió de nous estudiants, caldria trobar un mecanisme perquè la ponderació de les notes del batxillerat i l’exigència de l’examen de selectivitat sigui similar a totes les comunitats autònomes. Si en alguns territoris la mitjana de les avaluacions és notablement més alta i les proves d’accés són menys dificultoses, els estudiants es veuran afavorits a l’hora de triar les places i no serà just ni equitatiu per promoure aquesta igualtat d’oportunitats”. I afegeix: “S’ha de trobar una fórmula per equilibrar aquesta situació. Una possibilitat seria que els resultats de tots els estudiants es mesuressin mitjançant el sistema de campana de Gauss, de manera que es pugui controlar la possible inflació de notes i valorar el rendiment relatiu del conjunt dels aspirants”.

Una fórmula més equitativa

Per la seva banda, Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), va destacar que “a les facultats de medicina catalanes tenim molts estudiants que provenen d’altres comunitats, i hem de partir de la base que els estudiants no són més llestos a Cantàbria que a Galícia o a Andalusia, sinó que probablement el nivell és igual per a totes les comunitats, però potser el que és diferent és la nota que se’ls assigna, per la raó que sigui”. Actualment, gairebé 7 de cada 10 dels estudiants de Medicina de les universitats de Lleida i Tarragona provenen d’altres territoris, segons dades facilitades per Metges de Catalunya. En aquest sentit, Sellarès es mostra partidari que el sistema d’accés, com que és districte únic, “es faci pel percentil que s’ocupa en la distribució de les notes, en comptes de per la nota pura. Aquesta és una fórmula matemàtica neutra que probablement igualaria a tots els estudiants”. La proposta s’ha fet arribar als rectors de les Universitats  des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i des del Col·legi de Metges de Barcelona i s’ha posat en coneixement de la consellera d’universitats. 

D’altra banda, el vicepresident del CoMB també resalta que “des de fa més de deu anys, el nombre de metges que es col·legien a la província de Barcelona i que provenen d’universitats de fora de l’estat espanyol és d’un 50%… per tant, és evident que falten metges, i amb 1200 places no cobrim ni les necessitats bàsiques de les jubilacions que tenim”. Davant d’aquesta manca de professionals, Sellarès qualifica de ‘contrasentit’ que «hi hagi tantes dificultats per a formar-se com a metge i que, en canvi, faltin metges», i atribueix aquesta situació a una falta de planificació. En aquest aspecte, considera que “s’han de formar més metges a Catalunya amb els nivells de qualitat actuals. Si això es pot fer amb les universitats que tenim, fantàstic; si no, podem ampliar el nombre d’universitats”. 

Com a mesura més immediata, Sellarès també proposa alliberar de feina burocràtica als metges, principalment els d’atenció primària: “no pot ser que els metges dediquin el 30% del temps a fer feines purament burocràtiques; algunes es podrien fer amb eines informàtiques i d’altres les podrien fer perfils professionals com assistents clínics o administratius sanitaris”. Altres mesures que es podrien posar en marxa passarien per “ampliar el nombre de professionals: actuar sobre aquells que s’han jubilat abans d’hora i retenir-los dins del sistema, fer atractius els llocs de treball per a què, un cop formats, els professionals no retornin a les seves comunitats autònomes… el ventall de coses que es poden fer és molt gran, però se’n fan molt poques”.

Malgrat la complicada situació que viu el sector, Sellarès se sent orgullós que «molta gent vulgui fer la millor carrera del món, que és Medicina».