Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya ha presentat el nou grup d’investigació i Bioenginyeria per l’Envelliment Actiu que liderarà el professor, psicòleg i neurocientífic Paul Verschure. Aquest programa busca desenvolupar tecnologies per fer front als desafiaments de l’envelliment de la població a través d’avenços en sensors mínimament invasius, tractament de senyals, anàlisi de dades i robòtica. El grup SPECS (de les sigles en anglès Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems) compta amb més de 30 investigadors que també col·laboraran amb hospitals com ara l’Hospital del Mar, la Vall d’Hebron, l’Esperança o el Parc Taulí per treballar en la rehabilitació i la recuperació després d’haver patit malalties cerebrals o algun accident cerebrovascular.
Per donar força a la presentació del grup, l’acte ha comptat amb la presència del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia Edvard Moser. Junt a Mai-Britt Moser i John O’Keefe van obtenir el premi el 2014 per estudiar el posicionament de les cèl·lules dins el cervell humà.
Que d’aquí a uns anys podrem incorporar xips al cerebel per augmentar la nostra memòria o que una persona cega amb un xip situat a l’ull que provoqui el cervell podrà reaccionar als estímuls van ser les revelacions més destacables de la trobada.
L’acte s’ha iniciat amb la presentació del grup per part de Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que ha apuntat que “el segle XXI serà el de l’estudi del cervell” i ha ressaltat la importància de la neuroenginyeria per poder entendre com funcionen les neurones, les seves connexions i, al cap i a la fi, el nostre organisme.
Paul Verschure ha seguit manifestant que “el cervell humà és molt misteriós per nosaltres” però que “si arribem a entendre’l, el podrem arreglar”. Així, el grup SPECS vol treballar tots els aspectes de la neuroenginyeria: s’endinsarà tant a la neurorobòtica, a la neurocirurgia, a la neurorehabilitació o la neuroeducació entre altres vessants.
Verschure parteix de dues premisses bàsiques per seguir treballant amb el cervell. La primera és que “si l’entens, el pots arreglar”. La segona, que “si l’entens, el pots construir”.
En aquesta mateixa línia, el Premi Novel Edvard Moser ha opinat que ens trobem “en un dels moments més excitants de la neurociència”. A partir de les idees que se’ls hi han anat generant sobre com funciona el cervell es pot “començar a treballar per descobrir com realment funciona”. Moser , que estudia les connexions del cervell i les cèl·lules grid (o cèl·lules xarxa), ha comparat el cervell amb el sistema intern d’un ordinador: “si estudiem quins processos fan els ordinadors, podrem arribar a entendre quines connexions tenim al cervell”.
Després d’haver apadrinat el naixement del grup SPECS, Moser els ha dirigit unes paraules d’ànim: “espero que aquest grup a Barcelona sigui el principi d’esdeveniments molt importants”.
La voluntat de l’acte segons els mateixos organitzadors, l’IBEC i també ‘Obra Social “laCaixa” que des de l’any 2014 dóna suport al programa, ha estat “destacar la importància de l’envelliment com un desafiament social i també posar en relleu les diferents solucions que la ciència i l’enginyeria poden proporcionar”.
