Un grup de ciutadans i entitats de la societat civil catalana ha impulsat la Plataforma Volem Llars per Viure. El seu primer acte ha estat la publicació d’un manifest en el qual es recorda que la meitat de les morts causades pel coronavirus a Europa s’han produït en residències de llarga durada, i s’apel·la a la Declaració Universal de Drets Humans, entre altres convencions internacionals, per advocar per un canvi de model, i que tothom pugui triar on i amb qui vol viure, així com accedir als suports i els serveis comunitaris que necessiti.
Entre els impulsors del manifest es troben entitats com Càritas, el Casal dels Infants, Fundació Aspasim, Fundació Ludalia, Actua, Fundesplai o Marea Pensionista, entre altres. El manifest ja ha recollit 2.000 adhesions i, segons els seus promotors, ja l’han posat en coneixement de les autoritats catalanes, les quals han agraït la iniciativa. Entre les 124 persones del seu grup promotor es troben personalitats com Joan Rigol, expresident del Parlament, l’exconseller de Governació Josep Gomis, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, Núria Parlon o la periodista de TV3 Mari Pau Huguet, a més de diversos exdiputats i de representants d’entitats cíviques.
En el document es generen algunes propostes per la millora i canvi del model de residències i se sol·licita l’actuació de la Generalitat, organitzacions socials i la ciutadania perquè es prenguin mesures urgents que brindin facilitats a totes les persones en condició de dependència, per exercir el dret a triar on viure, rebre un suport adequat i en un ambient inclusiu.
Víctor Bayarri és un dels impulsors de Volem Llars per Viure. Explica que es va decidir a actuar quan va conèixer les vivències d’algunes persones grans i amb discapacitat que han sofert males condicions en residències o fins i tot han mort durant aquesta crisi sanitària. Bayarri viu a Igualada, per la qual cosa ha pogut constatar que tan sols en una residència de la ciutat han mort 50 de 120 persones. “Aquesta alta mortalitat s’explica, en bona part, per la massificació del sistema residencial”, comenta Bayarri, que va ser en el seu dia director general del ICASS (Institut Català d’Assistència i Serveis Socials).
Bayarri explica que el sistema assistencial a la llar no està consolidat, i que moltes vegades la persona ha de triar la residència perquè és on troba uns suports que no té si es queda a casa seva. En la seva opinió, hauria d’haver-hi una base de recursos econòmics per cada persona, en funció del seu grau de dependència, i indistintament de si opta per anar a una residència o per rebre assistència a casa. “No és la residència la que ha de guanyar diners”, apunta Bayarri.
El dèficit d’habitatge social és un altre dels problemes que abonen el deteriorament del sistema de residències. D’acord amb Bayarri, és bàsic que existeixi aquest suport per les persones amb dependència que desitgin quedar-se en els seus domicilis, però que no poden per necessitats de suport personal, recursos tecnològics o accessibilitat. “Hi ha gent gran que va a residències perquè viuen en pisos sense suficient accessibilitat, no et surt més a compte que li facilitis habitatge social?”, qüestiona.
Diverses propostes s’han generat a partir d’aquesta realitat. Volem Llars Per Viure sol·licita un major compromís de l’Administració, amb recursos humans, tècnics i materials perquè es pugui fer una planificació centrada en les persones. Finalment, plantegen que hi hagi una coresponsabilitat ciutadana per exigir els drets, apoderar-se i sensibilitzar-se amb les condicions de vida dels grups vulnerables.
