Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les celebracions de Nadal, Cap d’Any i Reis, ingerint molt més menjar de l’habitual, en grans àpats sense mesura i amb llarguíssimes sobretaules que ajunten dinars amb sopars, és cada any un gran sacsejador de consciències. La gota que fa vessar el got.
I benvinguda sigui, si més no com a reflexió, perquè segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2022, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes ─sobrepès o obesitat─ (el 56,2% dels homes i el 43,7% de les dones). I entre els infants de 6 a 12 anys, gairebé quatre de cada deu (38,9%) tenen excés de pes (el 25,2% tenen sobrepès i el 13,7%, obesitat).
En la base del problema, hi ha una lògica molt clara: ingerim moltes més calories de les que cremem. I entre els menors, la gran quantitat d’hores que passen reduint el seu món a vint centímetres de distància hi té molt a veure.
Genèticament, hi pot haver més o menys predisposició a presentar obesitat, i no tots els metabolismes funcionen de la mateixa manera. Per la qual cosa, responsabilitzar del sobrepès i l’obesitat les persones que ho pateixen, atribuint la causa a la seva manca de voluntat a l’hora d’aplicar-se una dieta alimentària i de practicar exercici físic, és ignorar que parlem d’una patologia complexa, que requereix moltes vegades l’ajuda de diversos especialistes, com ara nutricionistes -infermeres i metges-, endocrins, fisioterapeutes, psicòlegs i, també en alguns casos on es requereix intervenció quirúrgica, els cirurgians de les unitats hospitalàries d’obesitat i nutrició.
El canvi d’hàbits en l’estil de vida, però, tant amb intervenció mèdica com sense ella, és necessari per a la prevenció del sobrepès i forma part del seu tractament. L’augment de l’obesitat, tal com ho té documentat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es va multiplicar per tres des de l’any 1975 fins al 2016. I les causes més directes que s’atribueixen a aquest increment són, sobretot, un augment de la ingesta d’aliments d’alt contingut calòric que són rics en greix i un descens en l’activitat física a causa de la naturalesa cada vegada més sedentària de moltes formes de treball, les noves maneres de transport i la creixent urbanització.
Per tant, benvingudes siguin les sensacions d’haver-nos passat de la ratlla en els àpats festius, per a fer-nos pensar a reconduir la nostra relació amb els aliments. Menjar en excés i ràpid a més, tant com l’estrès, el consum de tabac i alcohol, o altres hàbits com el consum de cafè, begudes carbonatades o menjars picants són els causants de la coïssor estomacal que algunes persones senten després de menjar. L’acidesa d’estómac afecta el 32% de la població, segons dades de la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica (SEFHNP). Des d’un dels laboratoris que alleugereixen els símptomes d’aquesta incomoditat digestiva, STADA, expliquen que “aquesta afecció comú es produeix per una relaxació de l’esfínter que separa l’esòfag de l’estómac, de manera que els àcids gàstrics digestius flueixen cap a les vies digestives altes fins a arribar a la gola i produir sensació de cremor”.
Les recomanacions per a l’alleujament de l’acidesa se centren, d’una banda, en la modificació dels hàbits de vida, moderant la ingesta de menjar en horaris regulars, així com d’aliments que puguin desencadenar aquesta malaltia, evitant picar just havent dinat, reduint l’estrès i el sobrepès, i evitant el consum de tabac i alcohol. I, si cal, després de descartar algun altre problema, amb l’ús de fàrmacs adequats antiàcids.
Hàbits saludables
“Fer activitat física regularment aporta benestar a la vegada que ajuda a prevenir malalties com la diabetis, la hipertensió, el sobrepès i l’obesitat, els infarts del cor, les demències i alguns tipus de càncer”, tal com ens expliquen des del Canal Salut de la Generalitat. És l’espai on trobareu també recomanacions com ara no refiar-se “de les dietes i productes miracle, que prometen una pèrdua de pes ràpida i sense esforços. La immensa majoria d’aquestes no tenen cap evidència científica, no són eficaces a llarg termini, són un engany o frau i poden suposar mancances nutricionals i determinats riscos per a la salut”.
En els espais informatius d’hospitals, fundacions i societats mèdiques, hi ha consells molt aprofitables com a font segura. Un bon exemple són els arguments dels professionals de la unitat d’obesitat de l’Hospital del Mar, en l’apartat de Psicologia de la salut a Obesitat, amb recomanacions per començar a practicar petits canvis en l’estil de vida. I mantenir un patró d’àpats regulars, de tres menjars i dos refrigeris al dia n’és un, així com no saltar-se cap àpat ni menjar massa poc. Són consells per al moment de menjar, amb pautes per controlar l’ansietat, també per a quan es va a comprar i quan es cuinen i preparen els aliments. Són pautes psicològiques de canvi que aporten els especialistes que treballen amb els pacients a qui els costa més aquesta reeducació d’hàbits.
Tant el sobrepès com l’obesitat es poden prevenir amb una ingesta més saludable d’aliments i la pràctica d’exercici físic de manera habitual. “Però la responsabilitat i esforç individual requerits per a eliminar grans quantitats de greix de més en el cos no sempre són assumibles per a qui carrega amb això des de temps enrere, per això se solen considerar malalties cròniques”, expliquen els especialistes de la unitat de cirurgia de l’obesitat i nutrició de Clínica Corachan (UCON). La cirurgia bariàtrica prescrita en casos d’excés de greix perjudicial per a la salut redueix pes i, amb ell, el risc de patologies que l’obesitat comporta. El tractament complet, a part de l’operació en cas necessari, té també l’objectiu de canviar l’estil de vida, donar recomanacions nutricionals i fomentar l’exercici adaptat a les característiques de cada pacient. Perquè, tal com precisa el cirurgià de l’UCON, el Dr. Ramon Villalonga, “no hi ha una dieta o pauta màgica i vàlida per a tothom. Gran part de l’èxit del tractament nutricional depèn de realitzar una pauta adaptada a les necessitats de cada persona”.
També a la web de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), trobem recomanacions dietètiques i un repàs d’aliments d’ús quotidià i els seus beneficis o bé en què ens hem de fixar d’ells. També l’OMS precisa consells concrets, com ara limitar la ingesta energètica procedent de la quantitat de greix total i sucres; augmentar el consum de fruites i verdures, així com de llegums, cereals integrals i fruits secs i fer activitat física periòdica, uns seixanta minuts diaris per als joves i cent cinquanta setmanals per als adults.
L’OMS no disculpa la indústria alimentària de l’augment de greix en els organismes de la població, i determina que aquesta pot tenir un paper important en la promoció de dietes saludables. També esmenta els governs i la possibilitat d’augmentar els impostos en aliments perjudicials, com les begudes ensucrades.
Greix que fa patir el cor
L’obesitat influeix en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, i es pot arribar a considerar fins i tot causa directa de mortalitat. Per això, la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) i l’Associació Bariàtrica Hispalis Nacional (ABHispalis), aprofitant la celebració del Dia de l’Obesitat, van llençar la campanya que tenia com a lema ‘Cuida el teu pes, el teu cor el mereix’. Així tracten de conscienciar sobre la importància de reconèixer a l’obesitat com a malaltia i com a causa per al desenvolupament d’altres patologies amb gran morbimortalitat, ja que el seu adequat abordatge pot evitar l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars, malalties del fetge i fins i tot el càncer, entre altres beneficis molt rellevants per a la salut.
Cal tenir present, però, i sempre, que abans d’iniciar una dieta per a perdre pes, convé consultar els sanitaris que tenen formació en nutrició, com ara les infermeres dels Centres d’Atenció Primària que ens corresponen.
