Des de l’inici de la pandèmia s’han fet comparacions entre països en la seva lluita contra la COVID-19. Algunes es centraven en dades incompletes, com els casos i morts detectats. D’altres, en la rapidesa de reacció i les mesures adoptades. Unes poques s’allunyaven més en el temps per analitzar quant s’havien preparat en els últims anys per enfrontar-se a una emergència sanitària d’aquest calibre. La despesa nacional en R + D és un indicador més que convida a l’anàlisi.
La següent gràfica recorda a l’evolució de la pandèmia en molts llocs. En realitat és el pressupost que Corea de Sud ha dedicat a R + D des de 1996. Avui és el país de l’món que inverteix un major percentatge del seu PIB en ciència: 1 4,32% el 2018, segons dades de ‘R & D World’ .
Amb gairebé 90.000 milions de dòlars gastats en R + D en 2018, el país asiàtic també surt ben parat si mirem la despesa brut. És el cinquè país de l’món que més diners inverteix, després dels EUA, la Xina, el Japó i Alemanya, i per davant de l’Índia. Això tot i que els seus 51 milions d’habitants el converteixen en el menys poblat d’aquesta llista de sis països, responsables de el 70% de l’pressupost mundial.
La situació d’Espanya és oposada a la sud-coreana. Després d’aconseguir un bec amb un pressupost en ciència equivalent a l’1,40% de l’PIB el 2010, la crisi va fer efecte i va enfonsar la despesa fins al 1,19% el 2016. El 1,24% actual retrocedeix la inversió en R + D a l’any 2006 i representa uns 15.000 milions d’euros.
Això ha portat a investigadors i associacions a impulsar la protesta virtual #SinCienciaNoHayFuturo. Espanya no somia amb ser Corea del Sud: es conforma amb apropar-se a l’2,2% mitjà de la Unió Europea. Aquesta, per la seva banda, va proposar el 2002 arribar al 3% d’inversió per al 2010 en un intent per competir amb les economies asiàtiques. Més tard va posposar aquest objectiu fins al 2020, de nou sense èxit.
En general, la pandèmia de COVID-19 va agafar a contrapeu la majoria de països europeus, Espanya inclosa, mentre que Corea de Sud ha estat lloada per la seva actuació. ¿Fins a quin punt estan tots dos fets relacionats?
“La inversió en R + D té un paper significatiu en la resposta i cal augmentar-la, però altres factors són igual d’importants”, explica a eldiario.es l’investigador de la Universitat de Sevilla Thomas Zacharewicz. Posa com a exemples el lideratge polític, la “cultura de proximitat” -la importància que dóna cada país a l’contacte social, més o menys individualista-, l’ús de mascaretes, el grau d’aïllament geogràfic i fins i tot el nivell d’educació.
Considera que “la causalitat no és tan directa”, però sí que creu que la inversió en R + D “té un paper important a llarg termini”. És per això que l’investigador defensa aprofitar la crisi de l’coronavirus per dur a terme una “reforma estructural” de la ciència a Europa.
“Hi ha una incongruència entre els afalacs que ha rebut el sector científic des de l’inici de la crisi i la realitat del finançament en, al menys, l’última dècada”, assegura. Zacharewicz no només considera preocupant que la despesa de R + D a Espanya estigui a el nivell de 2006, sinó que la taxa d’execució pressupostària rondi el 50%.
“Aquestes dades il·lustren tendències estructurals que fan que les declaracions d’intencions de Govern siguin poc creïbles”, diu. Es refereix a les paraules de l’Ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, que a l’abril va assegurar que existia la possibilitat que Espanya descobrís la “primera vacuna útil” contra el coronavirus. Dimarts passat al Consell de Ministres va defensar els 12 projectes espanyols finançats per fons públics, dels quals cinc ja han iniciat els assajos en fase preclínica (en animals).
Una carrera amb més d’un guanyador
Existeix de veritat aquesta possibilitat? Investigadors consultats per aquest mitjà lloen la feina de Luis Enjuanes i Isabel Sola, així com el de Mariano Esteban i Juan García-Arriaza. Tots dos grups pertanyen a el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), que al març va rebre una empenta de 4,5 milions d’euros per investigar tractaments i vacunes contra la SARS-CoV-2.
“Tots dos grups compten amb molts anys d’experiència en el desenvolupament de vacunes, fins i tot contra altres coronavirus com és en el cas del grup de Enjuanes”, explica la investigadora de la Universitat Autònoma de Madrid Martina Bécares. “Tenen possibilitats de desenvolupar un candidat valuós”, diu, i recorda que no són els únics projectes en marxa a Espanya.
La investigadora aclareix que “estem en un entorn globalitzat”: es tracta d’una carrera mundial, de manera que “possiblement” altres països com la Xina, els EUA o Alemanya puguin avançar-se. “No cal oblidar que el desenvolupament d’una vacuna implica no només el seu desenvolupament, sinó fer costosos assaigs clínics en els quals es queden més de l’99% dels candidats inicials”.
Portar una vacuna a el mercat no només porta molt de temps: també requereix de grans sumes de diners, el que obliga a la col·laboració publicoprivada. “Els grans assaigs clínics solen estar promoguts per les grans companyies farmacèutiques, i si aquestes veuen dades prometedors compraran els drets i continuaran els assajos en humans”, comenta Bécares.
Maria Mercedes Jiménez Sarmiento, investigadora de el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, considera que la carrera per la vacuna contra la COVID-19 necessita “més d’un cavall guanyador”, amb diferents graus d’eficàcia per a cada individu i població. “El procés d’obtenció és tan elaborat i conté tantes fases imprescindibles per valorar l’eficàcia i la seguretat que ens donarà temps i serà bo que hi hagi més d’una”, explica. “Crec que podrem tenir una vacuna espanyola”.
Un “miracle” després de dècades d’inversió mínima
Poden els gairebé 30 milions d’euros injectats pel Govern per investigar la COVID-19 compensar anys de retallades? “La ciència és una carrera de fons”, adverteix Bécares. “Els grups espanyols [esmentats en aquest article] tenen 30 anys d’experiència sobrevivint amb baixos pressupostos”.
Jiménez lamenta que els experts espanyols en coronavirus hagin hagut de sobreviure amb inversió mínima, ‘acusats’ de fer ciència bàsica sense aplicació pràctica aparent. “La societat espera solucions ràpides que podrien arribar abans si prèviament s’haguessin establert bases d’inversió suficients i consolidades”.
Per tot això, Bécares considera que “qualsevol opció de la ciència espanyola [contra el coronavirus] es pot considerar un miracle”. El finançament “urgent” de projectes relacionats amb la COVID-19 “pot suposar un salvavides momentani, però aquestes ajudes s’han de mantenir en el futur”, afegeix la investigadora. De manera similar, Jiménez confia que s’aprengui de la crisi per “recuperar i consolidar” la inversió en R + D.
A més, desenvolupar una vacuna contra la COVID-19 efectiva i segura és només la primera part de la pel·lícula. “Espanya no compta amb un teixit industrial que permeti la producció massiva”, explica Bécares. “Hi ha moltes petites empreses amb capacitat, però no a tan gran escala”.
L’alta demanda global també pot ser un repte. “En els últims anys hi ha hagut a Espanya problemes de desproveïment de vacunes contra la tuberculosi, hepatitis A i B, desenvolupades fa temps i sense les condicions de rapidesa que es requereixen avui”, assegura Bécares.
El finançament en R + D no és una assegurança de vida contra pandèmies. Suècia és el país de la UE amb una major despesa en aquest camp (3,32% el 2018); Dinamarca, el quart (3,03%). No obstant això, els seus resultats contra la COVID-19 no podrien ser més diferents. Per molts factors que entren en joc, la inversió en ciència sí està lligada a el desenvolupament d tractaments i vacunes.
