El CatSalut ha publicat recentment la Instrucció 05/2019 anomenada “Actuacions per evitar el frau de llei en l’ accés a l’assistència sanitària amb càrrec al CatSalut i per rescabalar despeses d’assistència sanitària en cas de frau de llei, amb la finalitat de garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic”. La resposta per part dels moviments socials en defensa d’una sanitat universal, pública i de qualitat ha estat immediata.
Des de la Marea Blanca titllen d'”escabetxina” el què suposa aquesta instrucció pel què respecta a l’accés al Sistema Nacional de Salut. Més enllà de l’accès, descriuen la instrucció com un text “racista que assenyala de manera discriminatòria les persones migrants que viuen a Catalunya com a defraudadores del sistema, alhora que augmenta els requisits d’accés a la sanitat pública” A més, en un comunicat on llisten tot el rebuig que els hi desperta, afegeixen que “marcar com a frau de llei l’accés a la sanitat pública de persones migrants malaltes pel fet d’haver viatjat recentment i no complir amb un controvertit requisit com disposar de contracte de treball o o lloguer abans de fer-se l’empadronament, és un abús que res té a veure amb el respecte pel dret a la salut ni pels drets humans”.
I és que són justament aquestes línies les què la instrucció marca com a frau de llei: que la persona hagi viatjat recentment, en els darrers tres mesos, del país d’origen a Catalunya, que la persona patís amb anterioritat la malaltia que ha comportat l’atenció o que la persona no hagi acreditat ser titular de cap contracte de treball, contracte de subministrament (aigua, gas, electricitat, etc.), contracte de lloguer o qualsevol altre document per acreditar el caràcter de residència habitual, subscrit a l’Estat, amb anterioritat a la data d’empadronament.
Davant aquest plantejament, els moviments socials com ara Marea Blanca, Jo Sí Sanitat Universal, la Pasucat o Obrim Fronteres entre d’altres han mostrat preocupació i indignació per l’aprovació d’aquesta instrucció i del relgament, que ara està en fase de consultes, de la llei d’universalitat de la sanitat a Catalunya de 2017. De fet, entenen que “totes dues tornen de nou a crear exclusió, amb un argumentari propi del PP que ens retorna a la seva llei de 2012”. També destaquen i cataloguen com a “molt greu” el fet que utilitzen els sanitaris com a policies antifrau.
En el text CatSalut. Instrucció 05/2019. Actuacions per evitar el frau de llei en l’accés amb càrrec al CatSalut i per rescabalar despeses d’assistència sanitària en cas de frau de llei, amb la finalitat de garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic, expliquen pas a pas el procediment. Primer demanen que, en cas de l’existència d’indicis d’una situació que pugui ser constitutiva d’un supòsit de frau de
llei, siguin les entitats proveïdores de serveis sanitaris les qui ho comuniquin a les unitats d’assistència al ciutadà de les regions sanitàries. Posteriorment, aquestes juntament amb els serveis d’inspecció haurien de portar a terme les corresponents actuacions i, si és el cas, s’ha d’emetre l’informe proposta de suspensió de la Targeta Sanitària Individual. Aquí, especifiquen que la proposta de suspensió es notifica a la persona interessada i se li dona un termini mínim de 10 dies i màxim de 15 dies per fer al·legacions i presenti la documentació acreditativa de la residència. Finalment, el tercer punt del procediment conclou que, en cas que no s’acrediti la residència, s’emetrà la corresponent resolució de suspensió de l’assistència sanitària.
La llei d’universalització de l’assistència sanitària de 2017 encara sense reglamentar retallada
Des de Marea Blanca de Catalunya també recorden que l’any 2017 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei 9/2017 del 27 de juny,
d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut. A nivell estatal es va aprovar el Reial Decret-llei 7/2018, de 27 de juliol. Les normatives van ser la resposta davant l’exclusió produïda per el Reial Decret-llei 16/2012, de 20 d’abril del Partit Popular.
Ara bé, des de Marea Blanca tenen clar que aquestes normatives han estat completament insuficients. La PASUCat i JoSíSanitatUniversal van presentar l’informe 6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del Reial Decret Llei 16/2012 a Catalunya; on van denunciar 375 casos d’exclusió sanitària que van detectar des de l’any 2013 fins el 2018, i van apreciar aquest greuge com la punta de l’iceberg de l’exclusió sanitària a tota Catalunya. Ressalten que, si això ha passat, és, en gran part, perquè tot i haver passat dos anys i mig, encara no s’ha reglamentat la llei. De fet, la proposta de reglament es troba ara en debat. Un reglament que Marea Blanca afirma que “no només inclou els aspectes de la instrucció ja aprovada si no que aguditza encara més la dificultat d’accés, a la sanitat pública”.
Segons el reglament, els col·lectius en risc d’exclusió social han d’acreditar la condició de ser residents o d’arrelament sigui amb contractes que hagin tingut, amb visites mèdiques demostrables, etc, a través dels serveis socials de centres del SISCAT i ser “oficialitzats” com a
persones sense recursos en els departaments competents abans de dos mesos de sol·licitar la targeta sanitària. Després d’haver fet la sol·licitud, el CatSalut pot resoldre fins a tres mesos després.
Els col·lectius que han posat el dit a la llaga denuncien també que el reglament que inclourà els punts de la instrucció fa una gran retallada en col·lectius especialment vulnerables. Per exemple, el fet que deixi els nens i joves, fills i filles de migrants, fora de tota cobertura sanitària, excepte aquells que es considerin en risc d’exclusió social i que estiguin acollits en centres tutelats. Pel que fa a les dones embarassades migrants, elles hauran d’acreditar la seva manca de recursos a través dels serveis socials dels centres del SISCAT per a ser ateses en la sanitat pública i només les atendrien en qüestions relatives amb el seu estat.
