Reportatge

Què és l’exposoma i com afecta la nostra salut?

Què mengem?, quines partícules hi ha a l’aire que respirem?, quins sorolls suportem i de quina intensitat?… Ja hi ha una sòlida evidència científica que confirma que cadascun d’aquests factors, i molts altres mediambientals, externs a nosaltres, com la temperatura, influeixen en la nostra salut. Com ens afecten de manera conjunta és l’objecte i lògica d’estudi de l’exposoma. És el concepte que va introduir Christopher Wild, investigador britànic llicenciat en farmacologia i doctorat en oncologia, en un estudi sobre l’impacte del medi ambient en persones amb malaltia. 

“L’exposoma ve a ser una ciència que pretén caracteritzar l’historial ambiental d’un individu. A partir de l’estudi del què menja, què toca, què ha experimentat, analitzar el seu estat de salut. Però, tenint en compte, fins i tot, elements del medi ambient i allò que passa al seu voltant, des d’abans de néixer, i durant les primeres etapes de la vida”, explica l’epidemiòleg Augusto Anguita, cap de recerca júnior de l’ISGlobal Institut de Salut Global Barcelona. I afegeix que “l’exposoma ve a complementar el genoma”.

L’epidemiologia ambiental ja s’encarregava, per la seva banda, d’estudiar els factors del medi ambient i el seu efecte en l’organisme humà, com és l’acció dels productes tòxics en entorns laborals o els aliments, però el que proposa Wild és considerar totes les exposicions de la persona als factors mediambientals en el seu conjunt, a la vegada. “Això és el més interessant d’això, perquè tots aquests factors no actuen de manera aïllada, sinó concertada”, precisa Augusto Anguita.

Si es vol considerar de manera holística la nostra salut, aquesta ciència ‘emergent’ com a globalitat d’impactes sobre l’individu és la clau. Per això, ja hi ha una important comunitat de científics, professionals sanitaris i responsables de polítiques públiques que consideren l’exposoma el camí necessari per avançar en la recerca en salut, per sumar observació i anàlisi de tot allò que, també alhora afecta la salut de l’ésser humà, en positiu o en negatiu.

Aquesta mirada global es va concentrar en un congrés sobre la ciència de l’exposoma, el Global Exposome Summit, celebrat a Sitges del 27 al 29 d’abril. Organitzat per la xarxa Internacional d’Exposoma humà -The International Human Exposome Network (IHEN)- i pel Global Exposome Forum (GEF), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global, aquesta cimera va aplegar ponències d’investigadors com Augusto Anguita, i membres d’institucions com el Parlament Europeu i la Comissió Europea, representants de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de l’Institut Nacional de Ciències de la Salut Ambiental (NIEHS) i representants de la indústria. En diverses taules es va debatre sobre temes com l’avantatge estratègic de l’exposoma per a la salut com a repte competitiu, o la consolidació d’una xarxa mundial que connecti dades mediambientals, de salut i socials, perquè és així com vivim les persones, connectades a tots aquests factors d’influència continuada.

És aquest enfocament global de la recerca el que pot ajudar a entendre millor l’origen de moltes malalties, com el càncer o les malalties respiratòries, i a dissenyar polítiques i hàbits més saludables. Es considera encara un camp nou, però capdavanter de la ciència, i la cimera de Sitges va comptar amb alguns dels principals experts mundials en ell.

La primera ponència, sobre com “Emmarcar l’exposoma com a pont entre la ciència i la formulació de polítiques”, a càrrec del professor d’Epidemiologia mediambiental i ciència de l’exposoma, Roel Vermeulen, de la Universitat d’Utrecht, ja introduïa la necessitat de treballar conjuntament investigadors de tot el que ens afecta de l’entorn on vivim i els responsables de les lleis que regulen els paràmetres del que ens és propici i del que no en l’àmbit de la salut.

Epigenoma i exposoma

Quina relació té l’exposoma amb l’epigènetica? “L’epigenètica són les empremptes que l’exposoma deixa al nostre cos, a través de modificacions químiques del nostre ADN”, explica l’investigador de l’ISGlobal Augusto Anguita, i professor associat del Departament de Bioquímica de la Facultat de Farmàcia, de la Universitat de Barcelona.

Sempre, però, s’acostuma a parlar de malalties derivades de l’efecte de la contaminació, el consum de tabac o d’alcohol, els aliments utlraprocessats o l’exposició a substàncies tòxiques. I, tal com vol destacar Anguita, l’estudi i consideració de l’exposoma ens permet parlar de la perspectiva contrària, de com poden afectar en positiu certs hàbits de vida, patrons de son, de dieta, l’activitat física, entorns de natura, com a potenciadors de la salut o d’un envelliment saludable”, afirma. “I sobre com unes exposicions poden ajudar a contrarestar-ne unes altres i mantenir o preservar la salut”, diu.

En el seu cas, s’ha centrat l’estudi de com diferents exposicions ambientals en edat pediàtrica afecten en patologies com l’obesitat, relacionant l’afectació ambiental amb alteracions moleculars. 

Les aplicacions pràctiques de l’estudi de l’exposoma ja es manifesten en centres com, per exemple, l’Hospital de Sant Joan de Déu, que ja compta amb una Unitat de Salut mediambiental maternoinfantil, coordinada per la Dra. Elena Codina.

Factors d’estudi 

El soroll és un dels factors del que coneixem com a exposoma extern urbà, apunta l’investigador de l’ISGlobal. I ens referim al “soroll del tràfic, el soroll d’instal·lacions industrials, el de zones aèries pel tràfic d’avions, i a com pot aquest soroll afectar la salut de les persones que viuen en aquests entorns sorollosos, amb alteracions dels patrons de son i estrès, i sobretot en la salut cardiovascular”. 

Igualment, passa amb la contaminació ambiental, “les partícules de diàmetre de l’ordre de micres nocives per a la salut cardiovascular i respiratòria”. I, en canvi, “l’efecte positiu sobre la salut dels entorns amb zones verdes, la proximitat del mar o llacs, la interacció social, les pràctiques d’activitat física”.

L’alimentació –precisa Anguita– “és el complement ideal per a completar la foto de l’exposoma, un exemple de coses bones i dolentes que es poden aportar a la salut. Això tenint en compte que els aliments poden ser vehicle també de contaminació. El peix, per exemple, que, com a element de la dieta mediterrània, contribueix a reduir el risc cardiovascular, és al mateix temps una de les principals fonts d’exposició a pesticides, com a vehicle de metalls pesants”. 

Contaminació lumínica i temperatura també són part d’aquest exposoma que comprèn tot el que ens afecta i que, per tant, té molt a veure amb la medicina personalitzada, la medicina de precisió. En paraules d’Augusto Anguita, “la ciència de l’exposoma obre portes a la medicina de precisió, seria la salut pública del futur perquè el que ens permet és individualitzar en el pacient les recomanacions dietètiques o d’activitat física. Permet estimar el risc i fer-ne el seguiment amb cada pacient”. 

Anguita considera que “el següent pas de l’exposoma és la salut pública de precisió”. I com? Diu que fins ara hem estat centrats a generar evidència sobre què causa les malalties. I ara es tracta de construir models que ens permetin construir eines que puguin evitar o contrarestar aquestes causes o afectacions. Per això, exposa, “cal sobretot convèncer les administracions europees, convèncer els qui fan les lleis del fet que hi ha certs productes, entorns urbans que han de canviar i han de ser més adequats per a la salut”. 

Per tot això es feia necessària aquesta primera trobada de ciències exposòmiques a Sitges, una cimera per a discutir com portar l’evidència a polítiques públiques, com s’ha d’estudiar i quin ha de ser el futur de la investigació, amb presència d’investigadors i membres de la Comissió Europea, polítics i representants de l’OMS i d’altres òrgans regulatoris. El congrés va demostrar que l’exposoma comença a caminar cap a una entitat pròpia, de la mà de projectes d’estudi holístics, que contemplin el conjunt d’exposicions de la persona al llarg de la seva vida, per a dissenyar polítiques públiques que beneficiïn la humanitat.