Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Vivim en un temps en què és habitual sentir que el futur de l’Atenció Primària és incert i en què ens veiem sovint atrapats per sentiments de desesperança. Ens qüestionem on acaba la vida personal i comença la feina, com si fossin esferes separades. Sobre l’experiència d’exercir de metge o de metgessa a l’atenció primària tractarà la trobada que tindrà lloc aquest dissabte a l’auditori de la biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra de Barcelona sota el títol “Ahir i avui en Atenció Primària. De l’estructura al trobament, sempre el compromís“. Organitzada per FoCAP, llibreria Nollegiu i Editorial Errata Naturae, en aquesta jornada es vol establir un diàleg entre els llibres “Un home afortunat” de John Berger i “Una dona afortunada” de Polly Morland, obres que, tot i estar separades per 56 anys de diferència, comparteixen reflexions profundes sobre la nostra tasca com a professionals de la salut. També es comptarà amb la participació de Iona Heath, amb qui podrem explorar tant les diferències de context com els elements que romanen essencials: la convivència amb la incertesa, el poder del vincle, la importància de la continuïtat en l’atenció i l’evidència del seu impacte en la salut de les persones. Antonia Raya, infermera familiar i comunitària a Barcelona i presidenta del FoCAP, i Roser Marquet –metgessa rural a Sant Cebrià de Vallalta– i Miquel Farrés, metge rural a Saldes, Gòsol i Vallcebre, entre d’altres professionals, també intervindran durant el transcurs de la trobada
Dos llibres, mig segle i una professió
En paraules de José Carlos Rodrigo (1), un clàssic és aquell llibre que compleix tres característiques: la primera és que s’insereix en una tradició genèrica (per exemple, la novel·la de cavalleries El Quijote), la segona és que reescriu i innova (per exemple, Cervantes dins del gènere de cavalleries crea un gènere nou o aporta elements nous i transcendeix els anteriors existents) i la tercera és que influeix en la resta d’escriptors que el prenen com a model. És a dir, un clàssic necessita tradició, innovació i influència.
El llibre “Un hombre afortunado” (2) de John Berger, escrit als anys seixanta del segle passat, es podria enquadrar en la característica de clàssic seguint la descripció citada. Berger, amb una obra plena d’estils variats, que van des de la poesia a l’assaig i la novel·la, construeix una escriptura delicada, profunda i compromesa. Molts metges i metgesses de família han reconegut la influència del llibre de Berger en la manera de comprendre i exercir el seu treball. En el comentari de l’editor de l’últim llibre publicat per Iona Heath (3), una metgessa general anglesa referent, podem llegir: “Ella està convençuda que llegir John Berger la va fer ser millor metgessa”.
Sempre pot ser un bon moment per llegir la seva obra. Ara, a més a més, al conèixer que la zona rural on Sassall, el protagonista del llibre de Berger, va ser metge rural, segueix existint. En el llibre que s’acaba de publicar en castellà, “Una mujer afortunada” (4), la periodista Polly Morland ens descobreix l’experiència de la metgessa rural actual en la zona (de qui desconeixem el nom i que viu i treballa en la mateixa vall en què ho va fer Sassall) i per a la qual ja han passat vint anys de vincle amb una comunitat, la vivència de la recent pandèmia COVID i algunes realitats del sistema sanitari anglès diferents a les descrites en el llibre de Berger. En el relat sobre aquesta metgessa de família som testimonis d’una forma d’estar i atendre, aquest conèixer els seus pacients al detall, les vides que poblen aquest lloc allunyat de la vida a la ciutat, i que s’entrellaça amb la seva pròpia.
En l’època en què vivim, en què és habitual sentir que no hi ha (bon) futur en general i tampoc en particular per a l’Atenció Primària; en què ens veiem sobrepassades per aires de desesperança i ens preguntem sobre què és vida i què és treball com si d’entitats tan antagòniques es tractés, plantegem aquesta jornada en la qual establirem un diàleg entre aquests dos llibres als quals separen 56 anys de vida. Per fer-ho, comptem amb la inestimable participació de Iona Heath, amb qui podrem conversar reconeixent que hi ha diferències en el context i, al mateix temps, posant en valor el que pot romandre: la convivència amb la incertesa, el poder del vincle, el valor de la longitudinalitat i l’evidència del seu impacte en l’atenció a les persones.
Proposem deixar-nos dur per preguntes com aquestes:
Què significa sentir-se professional d’Atenció Primària afortunat/da?
Què pot significar tenir alegria i esperança en el treball?
Per què llegir avui llibres com Un hombre afortunado i Una mujer afortunada?
Quines són les dimensions del compromís dels professionals d’Atenció Primària?
Quan el compromís està afectat, com es pot recuperar?
