Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En les darreres setmanes, el nombre de contagis per Covid-19 ha augmentat exponencialment. El risc de rebrot a Catalunya es troba en 887 punts, mentre que fins fa dues setmanes era de 538. Davant l’augment alarmant de casos de coronavirus a tot l’estat, el govern espanyol va decretar el passat diumenge l’estat d’alarma i va ordenar a totes les comunitats autònomes -a excepció de les Illes Canàries- la implementació d’un toc de queda. A Catalunya s’ha establert de les 22 a les 6 hores, període durant el qual només es permet la mobilitat per causes excepcionals, per exemple, per rebre assistència mèdica urgent o desplaçar-se cap al lloc de treball.
«El que estem vivint a Catalunya és una tendència que estem veient arreu d’Europa. Estem patint quelcom que no és fàcil d’evitar ni de parar», assenyala Daniel López, investigador del grup BIOCOM-SC de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Segons López, les mesures que s’han implementat s’haurien d’haver dut a terme abans. «Hem d’aconseguir prendre mesures no quan la incidència sigui alta, sinó quan veiem que comenci a pujar», explica. Les mesures que s’han de prendre, assenyala, han d’anar en la direcció de reduir el contacte social i disminuir la velocitat de propagació.
A parer seu, encara hi ha més mesures que s’haurien d’instaurar. Per una banda, indica que és important que s’imposi el teletreball, sent les administracions les que haurien de donar exemple en primer lloc. També assenyala com a mesura que pot ajudar a millorar la situació l’increment dels recursos de transport durant les hores punta, evitant així les aglomeracions al transport públic. Així mateix, assenyala que també podria ser adequat imposar un confinament domiciliari de quinze dies per reduir de cop els contagis i a, partir d’això, dur a terme mesures més laxes com les que tenim en aquests moments.
Respecte als centre escolars i instituts, López considera que aquests han de romandre oberts, perquè si no, les conseqüències «poden ser molt dures». «Hem de mantenir les escoles obertes, perquè hi ha sectors de la població que no tenen accés a l’ensenyament en línia. I no n’hi ha prou en dotar-los d’un ordinador», assenyala.
Segons l’investigador del grup BIOCOM-SC, cal insistir a la població en què estem davant d’un «problema real». «En una setmana han mort de Covid-19 197 persones. Això és una barbaritat. Si es produïssin 197 morts en una setmana per qualsevol altra qüestió, estaríem absolutament alarmats». López insisteix en la responsabilitat col·lectiva. «Cal que tothom col·labori. Cal tenir els mínims contactes possibles. O ho fem així o el problema cada cop es farà més gran», conclou.
Les mesures comencen a mostrar resultats
Les restriccions aprovades pel Govern que van entrar en vigor el passat divendres 16 d’octubre, entre les quals hi havia el tancament de bars i de restaurants o l’augment de la docència telemàtica en universitats, mostren els primers resultats favorables en les estadístiques de la pandèmia.
L’informe diari del Departament de Salut de dimarts 27 d’octubre, que incorpora els casos reportats fins divendres 23, és el primer on es pot avaluar l’eficàcia de les mesures, en tant que és el primer que inclou una setmana completa amb les restriccions en vigor.
La taxa reproductiva efectiva del virus (Rt), que indica que la pandèmia creix si és superior a 1 o que retrocedeix en cas que sigui inferior, es va situar divendres 23 a 1,3 a Catalunya, el que suposa un lleuger descens respecte dels dies previs. Si bé és una estadística que només marca una tendència i que cal reafirmar en els següents dies, és la primera mostra que pot indicar que les mesures han estat útils i han ajudat a reduir la propagació del virus.
Situació heterogènia al territori català
La situació, però, no és homogènia a tot el territori català. Hi ha algunes regions on la taxa d’incidència de positius de Covid-19 creix a un ritme molt més inferior que a d’altres. Destaca en concret la regió sanitària de Lleida, que té la segona incidència més baixa, només per sobre de l’Alt Pirineu i Aran. En l’última setmana amb dades confirmades, del 16 al 23 d’octubre, s’hi van reportar 1.030 positius, enfront dels 912 acumulats entre el 9 i el 16 del mateix mes. Això implica un índex reproductiu (Rt) d’1. És a dir, a Lleida la pandèmia es troba estable segons les darreres dades facilitades per Salut.
La creu de la moneda és la demarcació de Tarragona. El Camp de Tarragona registra una Rt d’1,5 després de passar de notificar 1.226 casos en l’última setmana amb bars i restaurants oberts als 2.460 en la primera setmana sense. Tot i l’alta taxa, aquesta regió comença a manifestar una tendència a la millora. No passa el mateix a les Terres de l’Ebre, que té la Rt més alta del país (1,6) i, fins al moment, sense inclinació al descens. La regió de Catalunya Central també té la taxa estable en un perillós 1,5.
Augmenten les hospitalitzacions
L’augment dels casos comporta també una tendència creixent del nombre d’hospitalitzacions. A Catalunya han ingressat 1845 persones en els últims set dies, mentre que en la setmana prèvia la xifra havia estat de 1521. Totes les regions sanitàries reporten un increment d’entre el 40%, que és el cas de Barcelona ciutat, i el 16% que s’ha registrat al Camp de Tarragona. La regió Metropolitana Sud és l’única que trenca la norma i ha hospitalitzat un 15% menys d’hospitalitzats els darrers set dies respecte de l’anterior setmana.
El Departament de Salut avisa que les dades de noves hospitalitzacions “poden estar sotmeses a fluctuacions sobtades per problemes de registre”. En efecte, hi ha alguns dies, sovint després d’un cap de setmana, on el registre s’eleva molt més ràpidament que en la resta de jornades. Sigui com sigui, la comparació entre els darrers set dies i la setmana prèvia neutralitza el biaix dels dies festius.
Maria José Abadías, subdirectora assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron, assenyala que l’Hospital es troba en una situació creixent d’ingressos per coronavirus, especialment des del pont del 12 d’octubre. «Els mesos de juliol i agost teníem una situació estable d’entre deu i quinze pacients a UCI i trenta pacients a planta. Des del cap de setmana del pont hem notat un augment molt fort de casos d’hospitalització, pràcticament s’han quadruplicat», assenyala.
Malgrat l’augment exponencial de casos, de moment l’Hospital segueix fent la seva activitat habitual i no s’han desprogramat encara operacions ni s’han tancat serveis. «Totes les àrees segueixen funcionant amb normalitat. Hem reforçat el servei d’urgències i hem fet torns de reforç a urgències amb personal intern de l’Hospital, per ser més àgils a l’hora de valorar els pacients Covid-19, però no hem aturat res», afirma la subdirectora assistencial de la Vall d’Hebron. Les visites als pacients, però, sí que s’han limitat al mínim, permetent-les només en els infants, les dones embarassades, els pacients que es troben en el tram final de vida i els pacients amb algun tipus de discapacitat.
Per la seva banda, Maribel Pablo, infermera d’urgències de l’Hospital del Mar, assenyala que la situació a l’hospital és complicada. «D’un dia per l’altre la situació ha canviat moltíssim. La pressió assistencial és forta», explica. Assenyala, fins i tot, que a vegades cal posar llits als passadissos perquè no hi ha capacitat suficient a l’Hospital per tots els pacients que arriben, la major part diagnosticats amb coronavirus. De moment, l’Hospital tampoc ha posposat intervencions.
…i també les angoixes
La segona onada de la Covid-19 ha agafat el personal molt cansat després de mesos de lluita contra la pandèmia. «Els sanitaris no som màquines. A la primera onada hi havia moltíssima por al que no sabíem i ara estem en una situació d’ansietat anticipatòria, perquè sí que sabem a què ens enfrontem. Hi ha molta angoixa», assenyala Maria José Abadías. «Tot això que estem tornant a viure fa molt poc que ho hem viscut», afegeix. A més, indica, la Covid-19 «ha demostrat que pot canviar d’un dia per l’altre, fet que fa que sempre estiguem en tensió pel que pugui venir».
En la mateixa línia s’expressa Maribel Pablo, que assenyala que el personal té molta poca confiança en que la situació actual millori. «Els sanitaris estem esgotats i molt amoïnats. No sé si podrem aguantar una situació com la que vam viure el passat mes de març i abril. Només de pensar-hi, m’agafa angoixa», afirma.
Més recursos per a una millor gestió de la pandèmia
Per Daniel López, la mesura prioritària per frenar l’expansió del virus és dotar l’atenció primària i salut pública de més recursos. «Són dos serveis que estaven oblidats i ara s’han vist que són essencials», indica. Aquest increment de recursos, però, «no pot ser puntual per la pandèmia que estem vivint, sinó que ha de ser estructural». Segons López, això ens permetrà estar més preparats davant de futures pandèmies. «Cada cop hi ha més interaccions a escala mundial i, per tant, la probabilitat de noves epidèmies s’incrementa».
Segons Maribel Pablo, cal augmentar la plantilla dels hospitals per tal de fer front a aquesta nova onada, especialment el personal de les unitats d’urgències i de crítics. «Anem de bòlit. La pressió és molt més de la que podem suportar. Hi ha dies que dius ‘no arribo, no arribo’».
