Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Celebrem que per fi es reconegui la nostra categoria professional, però no acceptarem més discriminacions ni oblit institucional.
Les infermeres, portem més d’una dècada exigint el que ens correspon per justícia i dignitat: el reconeixement real de la nostra professió i les nostres especialitats. Ara, amb el nou esborrany de l’Estatut Marc, finalment veiem que s’han recollit algunes de les nostres reivindicacions. És un pas, sí, però no és suficient.
Ens reconeixen la categoria professional de grau i s’incorporen les especialitats infermeres, però aquesta reclassificació no contempla diferencies en criteris MECES entre una infermera generalista i una especialista. És una victòria agredolça, després de molts anys de silenci, però no abaixarem la guàrdia. Ara caldrà veure com es tradueix això a la pràctica, especialment a Catalunya, on sovint ens han invisibilitat i relegat a un segon pla dins del sistema de salut.
També valorem positivament la incorporació de mesures que afavoreixen l’estabilització professional i la mobilitat voluntària. Són eines indispensables per posar fi a la pressió laboral que patim. Però aquest esborrany continua discriminant-nos. Llevadores, companyes essencials del nostre col·lectiu, segueixen sense tenir reconeguda la jornada de guàrdia com sí que es reconeix al personal mèdic. Aquesta exclusió és intolerable. Una vegada més, el sistema menysté la nostra feina, les nostres hores, el nostre compromís. A més, es posa límit a les guàrdies mensuals dels metges, però no hi ha cap topall per a nosaltres. Què som, doncs? Professionals de segona? No ho permetrem. Aquesta desigualtat ens esgota físicament i emocionalment, i suposa un atac directe a la nostra salut laboral.
També s’incorpora la docència i la recerca com a part de la jornada laboral, cosa que reivindiquem des de fa temps. Però ho seguirem de prop perquè no es converteixi en un simple maquillatge de càrrega assistencial.
Ens reconeixen nous drets individuals, com la desconnexió digital, la conciliació, la inamobilitat, o la protecció davant agressions. Però si no es garanteixen amb recursos i protocols clars, seran pura propaganda.
Volem horaris humans, flexibilitat real i serveis de prevenció que no només omplin informes, sinó que actuïn.
També ens prometen millores retributives: complements estructurals, claredat en la nòmina, pagues extres més justes. Però encara falta molt perquè se’ns pagui pel que valem.
Finalment, es parla d’estudiar la jubilació anticipada o parcial. Doncs que s’estudiï, sí. Però sobretot, que s’apliqui. Perquè no podem jubilar-nos trencades, després de dècades deixant-hi la pell. Això no va només de condicions laborals. Va de respecte. Va de justícia. Va de salut pública. No volem ser aplaudides; volem ser escoltades, protegides i reconegudes.
Volem un Estatut que ens reconegui, ens protegeixi i ens tracti amb la mateixa dignitat que la resta de professionals sanitaris. No acceptarem menys. I si aquest Estatut no ho garanteix tot, nosaltres seguirem lluitant. Perquè no callarem més.
