Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sant tornem-hi! Avui és dilluns i 1 de setembre, primer dia de la setmana, primer dia del mes i primer dia del nou curs, entenent per curs, l’acadèmic i també la represa de la feina per a molts professionals. Setembre, igual que gener, marca un inici, un tornar a començar. I això arriba sempre amb un component d’oportunitat d’encarar millor la vida, aquesta perspectiva de futur a curt termini ens fa de trampolí cap a una nova etapa en la qual podem introduir canvis o potenciar tot allò que ja sabem que ens fa bé.
Però, tal com ens explica la psicòloga Dolors Liria, vicedegana del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya (COPC) i CEO de Menta Salut Professional i Organitzacional, cap data no fa el canvi. “L’1 de setembre marca el final d’un període i l’inici d’un altre, i això als humans ens fa tenir un pensament màgic d’imaginar que podrem assolir uns objectius, però qualsevol dia és bo per començar a aplicar-nos un canvi cap a una vida més saludable, un canvi determinat. Tenim associat el final d’una etapa amb poder fer aquest canvi, i pensem que serà suficient per mantenir l’hàbit que volem implementar, i tenir la data per a començar pot ajudar a algunes persones, però a d’altres els afegeix una pressió”.
Propòsits més habituals i com arribar-hi
Apuntar-se al gimnàs, aprimar-se, deixar de fumar, reduir el consum d’alcohol, o iniciar una dieta més saludable, però també viure les dificultats de cada dia o les relacions difícils de manera més pacífica, amb resiliència, són fites que al mes de setembre molta gent es marca.
I què ens pot ajudar més a assolir el que ens proposem? Perquè, entre pensar-ho i arribar-ho a fer o a obtenir, acostumen a passar moltes coses, o res i, per tant, no s’aconsegueix. “S’ha de diferenciar el desig de l’objectiu” –diu la psicòloga–. “Puc dir que vull aprendre anglès, però, per a què sigui real, per a materialitzar-ho, he de pensar com ho faré. El desig és millorar el nivell d’anglès, però l’objectiu ha de ser específic, realista, mesurable i assolible. En aquest cas, passar d’un nivell a un altre, i per això cal una planificació i posar-hi mitjans, per exemple, apuntar-se a una escola, anar a classe, estudiar i posar en pràctica la llengua”.
En el cas de perdre pes, el desig és aprimar-se, però l’objectiu és, de setembre a juny, posem per cas, perdre cinc quilos. I això s’aconsegueix, per exemple, anant a la nutricionista i seguint la dieta que ens diu.
Ara bé, tot allò que únicament ens proposem, sense fer el camí per a aconseguir-ho, ni planificar ni fer el que cal i, per tant, que no aconseguim, esdevé molts cops una frustració, un pes que s’arrossega i que pot emboirar qualsevol altre nou propòsit.
Sobre aquesta qüestió, la psicòloga Dolors Liria precisa que “hem de negociar amb nosaltres si estem disposats a fer el que cal per a complir un objectiu”. Però –argumenta– “si el mateix objectiu l’hem intentat vàries vegades i no ens n’hem sortit i ho veiem com a fracàs, això ens afectarà l’autoestima”. Aleshores –diu– “pot ajudar-nos contemplar-ho des d’un altre prisma, assumint que les coses que costen no s’aconsegueixen ràpidament ni sense fer un esforç, però que cada intent ens apropa a la consecució”. En aquest sentit, Liria recomana “fer memòria d’altres vegades que sí que ho hem aconseguit. Revisar experiències similars ens ajudarà a creure en la nostra capacitat de tornar-ho a aconseguir. Si, pel contrari, veiem que després de molts cops d’haver-ho intentat no ho hem aconseguit mai, caldrà veure quin és l’obstacle que ho impedeix. I potser s’haurà de consultar algun professional de la psicologia perquè ens ajudi a trobar altres estratègies o veure què està fallant”.
Però, en resum, quan ens fixem un propòsit, hem de tenir clar: què és el que volem, visualitzar l’objectiu; saber què ens ajuda a concretar el desig, vol dir pensar què hem de fer per aconseguir-ho i si ens cal ajuda, i ajustar les expectatives. D’aquesta manera –exposa la psicòloga– potser ja qualsevol dia comencem a realitzar-ho sense adonar-nos.
Està clar que voler no és suficient. Convé estar disposats a fer tot el que comporta, és a dir, ganes de fer-ho. I també saber de quin temps disposem per a realitzar-ho, si és realista. Tot això ajuda a ajustar els propòsits. Com explica la psicòloga, “després d’un any sense anar al gimnàs, imaginar-nos l’1 de setembre començant a anar-hi dues hores de 7 a 9 del matí cada dia, potser no és realista”.
Depenent de la persona –diu– posar per escrit els desitjos i els objectius ajuda a estructurar els passos, a planificar. També ajuda escriure el temps, cada dia o setmana, fixat per a cada activitat i complir-los.
Auto-cura contra la mandra i el desànim
Després de la desconnexió estival, reprendre classes, com a alumne o com a docent, retrobar els companys i la feina a l’oficina, tornar a contactar i visitar clients, i aixecar de nou la persiana del comerç cada matí, aquesta primera setmana de setembre posa a prova la nostra energia per a llevar-nos d’hora i reprendre unes rutines. Com tot començar, necessita un rodatge. “Una recomanació seria entrar-hi de manera progressiva. Si s’ha fet un viatge molt llarg, començar l’endemà a treballar no seria el més recomanable. És bo tenir un parell de dies per anar posant el cap en la feina més a poc a poc”, suggereix Liria. I aquesta psicòloga, a més, troba que s’hauria de copiar a les empreses el mateix que es fa a les escoles, perquè és ben positiu. “Quan es torna de vacances, es comparteixen les vivències que hem tingut amb els companys. Hi ha qui ho fa pel seu compte amb determinats companys, perquè començar com si no hagués passat res no és bo, hem de poder recordar què hem fet. I una bona manera de fer-ho –afegeix– és repassant les fotos després de la incorporació a la feina, per viure de la renda d’aquells dies de vacances”.
És ben normal i lògic –com exposa la vicedegana del Col·legi de la Psicologia de Catalunya– sentir que la represa de cursos i feines faci sentir mandra o desànim. “A tothom li agrada tenir més temps, que els horaris siguin més flexibles i estar més tranquils, més lliures d’obligacions. Tothom sent mandra en acabar les vacances, en general, si s’ha gaudit, fa pena deixar un temps de més descans, en el qual hem fet coses que durant l’any no fem i hem vist gent que normalment no veiem. També anar de camí cap a la foscor creixent dels dies de tardor pot generar cert malestar, inicialment, però, si tenim integrada l’auto-cura durant tot l’any podrem visualitzar quines coses positives té cada estació i gaudir-les més”. L’especialista en psicologia aplicada al treball puntualitza, però, que “s’ha de donar espai, no obstant, a sentir ara tot el que sentim”.
La clau de volta, segons apunta Dolors Liria, és “buscar petites fonts de satisfacció diàries i així també la sensació que el temps vola no és tan gran”. Potser és aquí on rau la major capacitat d’adaptació dels infants, molt més flexibles que els adults, perquè es concentren en el que viuen a cada instant i no tenen tant present ni passat ni present. Per a ells, retrobar-se amb els companys de classe és un element que els ajuda a la reincorporació. I, si no és així, s’ha de veure per què no passa. La psicoterapeuta exposa sobre això que “es poden donar malestars més grans quan, per exemple, hem arribat tan apurats a les vacances que no les hem pogut gaudir tant com necessitaríem, o les vacances no ens han permès reparar tot el que necessitàvem per afrontar la nova temporada, i això és un dels impediments per a reprendre amb bon estat d’ànim el nou curs o la nova temporada de feina”.
Perquè, a adults i a infants –indica la psicòloga– “les rutines ens regulen emocionalment, ens ajuden a estructurar, ens fan sentir millor, ens fan més capaços de seguir perseguint objectius i ens puja o conserva l’autoestima. Algunes activitats que hem de reprendre no ens motiven tant, perquè a la vida no tot són flors i violes, però podem donar-nos petits premis, coses senzilles, per a després d’assolir tot allò que ens costa més; una bona estratègia davant alguna cosa que costa, per a poder-ho superar millor, és visualitzar l’objectiu, avançar-nos a sentir com ens trobarem un cop fet allò”. Recomana també “trobar petites fonts de satisfacció entre setmana, no esperar al cap de setmana per a tenir bones vivències i moments de relaxació”.
De fet, aprendre de les vacances pot ajudar-nos a incorporar durant el curs activitats i motivacions que funcionen com a revulsius. Durant les vacances ens donem certes llicències que també és positiu si no ens passem, una mica de desordre o menys estructura en el període en el qual estem descansant, és positiu. La disciplina constant, sense descans, no és possible i les vacances tenen l’objectiu de descomprimir, reduir la rigidesa, flexibilitzar els horaris. Amb una certa mesura, sense passar-se a un extrem. Doncs bé, ni cal esperar a les vacances per a introduir espais d’esbarjo, descans, activitats i relacions que normalment no fem, ni al cap de setmana per a desfogar-nos. Apuntar-nos a una activitat que ens agradi i quedar més amb els amics no han de ser exclusius de les vacances i el cap de setmana. “L’oci i les relacions personals, molt associat al període vacacional, en realitat ho hauríem de tenir integrat en la nostra vida. Hauríem d’anar trobant durant l’any cada dia alguna petita font de satisfacció que ens ajudi a portar millor el dia a dia i no arribar tan apurats a les vacances”, diu la psicòloga. En cadascun dels nostres dies podem introduir “elements d’auto-cura”, com els presenta la psicòloga Dolors Liria.
Pel que fa a la tornada a la feina, ella exposa que “si són adequades les circumstàncies, treballar acostuma a donar-nos salut perquè ens permet guanyar-nos la vida, realitzar-nos i relacionar-nos. I la feina ben feta és un factor protector de la salut”. Però –afegeix– “si les condicions no són les adequades o no estem a gust allà on ens trobem, això ens pot afectar negativament en la salut i són en aquests casos en els quals costa molt més tornar a la feina”. Per tant –diu– “hem de diferenciar la mandra i pena natural per haver de reprendre les activitats, d’un malestar més gran que pugui estar associat a una situació complicada a la feina. En aquest cas s’ha de mirar què passa”.
De vegades –diu Dolors Liria– que la tornada a la feina se’ns faci molt difícil pot ser un indicador que ens aniria bé fer un canvi. Malauradament no tothom té la possibilitat de canviar de feina. Hi ha situacions molt precàries i hi ha casos en els quals és més difícil jugar-se-la, però també hi ha persones en situacions no tan desfavorables, que De vegades –diu Dolors Liria– que la tornada a la feina se’ns faci molt difícil pot ser un indicador que ens aniria bé fer un canvi. Malauradament no tothom té la possibilitat de canviar de feina. Hi ha situacions molt precàries i hi ha casos en els quals és més difícil jugar-se-la, però també hi ha persones en situacions no tan desfavorables, que els costa molt prendre la decisió , tenen resistències i pors molt fortes que hem d’anar explorant. Si ens costa i estem malament, és moment de demanar a un psicòleg o psicòloga acompanyar aquest procés”.
Eines, tècniques i consells pràctics
Donat que molta gent fa servir el període de l’any acadèmic per assolir fites, valguin algunes idees per a facilitar l’organització del curs amb elles. I, conscients de com en els temps que vivim la societat ens empeny a la híper-productivitat, cal una part personal de decisió pròpia respecte a la feina que assumim que ens permeti viure de manera equilibrada. I això no sempre és fàcil. Una eina molt útil que recomana la psicòloga i CEO de Menta Salut Professional és la matriu d’Eisenhower, un quadrant per anotar les tasques segons siguin importants i urgents o no importants i no urgents i, en funció d’això, prioritzar a quines ens dediquem en primer lloc. “Veurem també, a l’hora de planificar, que no totes tenen les mateixes exigències. Les que es puguin delegar, s’han de delegar i, les que no són importants, alguns cops el millor és desestimar-les”, segons Dolors Liria.
Lectures que ajuden a l’auto-cura
Veiem doncs, que recursos propis en tenim. Descobrir-los i posar-los en marxa ens dona l’oportunitat d’afrontar, amb més o menys propòsits, la nova temporada. Cursos i tallers de tècniques per a gestionar millor emocions i projectes són a l’abast de tothom i alguns d’ells són bonificats totalment, a través de centres com poden ser IDFO o Foment Formació.
D’altra banda, la represa del curs pot estar molt ben acompanyada de lectures destinades a guiar l’auto-cura personal. Amb El secret de l’autoestima. Una nova teoria de la seguretat personal, d’Antoni Bolinches (Cossetània Edicions), Manifiesto para la calma, de Miguel Navarro (RBA), Abiertos a sentir, de Sergi Rufi (Libros Cúpula), Pensar amb claredat, de Shane Parrish (Columna), Fábulas que sanan, de Mariano Alameda (Siglantana) o Recupera la teva ment, de Marian Rojas Estapé (Columna) podem fer un tram del nostre viatge als canvis del nou curs.
