Browsing: sistema sanitari

Cal una aposta ferma i radical per la salut de veritat. Això vol dir un canvi de paradigma, de programes i accions polítiques, o seguir en el camí fet fins ara, de recordar-se de Santa Bàrbara quan trona

Per millorar la salut de la ciutadania i combatre la mercantilització del sistema, defensem un SERVEI NACIONAL DE SALUT amb cobertura universal, de provisió pública, equitatiu i primarista

Les eleccions del 14 de febrer no resoldran els problemes essencials del sistema sanitari català i em temo molt que, al contrari, s’accentuaran en la pròxima legislatura, posant en greu risc de deteriorament irreversible aquest pilar bàsic de l’estat i societat de benestar

Per treballar tenint com a primera prioritat la salut de la ciutadania, més que molts hospitals i molta tecnologia i fàrmacs, el que necessitem és més i millor Atenció Primària i Comunitària i més Salut Pública. I aquestes prioritats volen dir molts més recursos per fer-hi front.

Segons els investigadors de Corporate Europe Observatory, la Covid-19 és un clar exemple dels fracassos del model privatitzat d’atenció sanitària

Parlem amb el nou secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, sobre els objectius de la nova junta directiva del sindicat i sobre l’impacte de la pandèmia de la Covid en les condicions laborals dels facultatius de Catalunya

Ara fa 34 anys de la Llei general de Sanitat d’Ernest Lluch: una sanitat pública, universal, integral i de qualitat. Avui moltes coses han canviat. Això, al costat del neoliberalisme que ha aprimat i privatitzat part dels sistemes públics, fa que calgui replantejar com volem el sistema. Cal una nova Llei d’Ordenació sanitària de Catalunya al servei de la salut i les cures, personals i col·lectives

El «fons de recuperació» que la UE ha concedit a l’Estat Espanyol, si no ho evitem, suposarà un nou atac als interessos de les classes populars, les que més depenen d’uns serveis públics de qualitat

Cal canviar radicalment la situació de sotmetiment intel·lectual i, sense caure en actituds d’oposició absurda a les mesures raonades i raonables, ser capaços d’alliberar les nostres ments de la dinàmica servil en què estem immersos, començar a aixecar la mirada i demanar l’impossible