Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a El Diari del Treball
El nombre d’accidents laborals produïts a Catalunya l’any 2015 ha tornat a pujar i el 24,5% de les empreses (la majoria petites i molt petites) no compleix l’obligació establerta fa vint anys per establir mecanismes que garanteixin la seguretat i a salut dels seus treballadors. L’augment dels accidents suposa un canvi de tendència significatiu, ja que des de 2006 l’accidentalitat, en tots els seus aspectes -amb baixa, sense baixa i in itinere- no havien fet més que reduir-se. Segons CCOO la raó del nou creixement és que s’ha frenat l’esforç inversor en prevenció, segons ha assegurat Loly Fernández, responsable de Salut Laboral del sindicat, en una roda de premsa per fer balanç de la salut laboral a Catalunya el 2015.
En total es van denunciar a Catalunya l’any passat 225.529 accidents de treball. D’aquests, 81.916 es va produir durant la jornada laboral. Altres 127.577 es van registrar també durant la jornada de treball, tot i no provocar baixa. Els accidents produïts durant el trajecte d’anar o tornar de la feina van ser 16.036 i 90 accidents han estat mortals, 6 més que l’any anterior. En l’apartat de sinistres mortals, aquest any, ha explicat Fernández, hi ha tingut un pes decisiu l’accident aeronàutic de Germanwings.
La responsable de salut laboral de CCOO ha vinculat l’increment d’accidents que ha començat a notar-se des de l’any 2012 a què, tot i que la llei de prevenció de riscos laborals és essencialment positiva, “falten polítiques públiques per implementar-la”.
Loly Fernández ha fet notar que la sinistralitat laboral té un biaix de sexe. És a dir: que els homes tenen més tendència a patir accidents laborals, mentre que les dones acostumen a estar més afectades per malalties laborals. Això s’explica perquè les tasques que acostumen a fer els homes tenen més a veure amb risc, mentre que les que fan les dones solen ser més repetitives i desgastants, i això es tradueix en una diferent casuística pel que fa a la salut laboral.
El tipus de contractes també es vincula amb els accidents laborals. Així, l’any passat els treballadors que tenien contractes fixos va augmentar globalment un 2,5%, però els mortals van créixer un 28,21%. Al seu torn, els accidentats amb contractes temporals van veure incrementats els accidents en un 17,04% dels quals el 12,5% van ser accidents amb resultat de mort.
Els redactors de l’estudi matisen les dades esmentades perquè indiquen que la proporció de persones que a Catalunya tenen contracte indefinit és molt més gran que la que té contractes eventuals.
Poca prevenció a les petites empreses
Usant com a base una enquesta de la Generalitat, CCOO ha remarcat alguns aspectes de la política de prevenció que li semblen preocupants. José Cachinero, secretari d’acció sindical i política sectorial, ha destacat que encara avui hi ha 144.414 treballadors que no ha fet cap mena d’activitat preventiva. Dit d’una altra manera, el 24,5% de les empreses (la majoria petites i molt petites) no compleix l’obligació establerta fa vint anys per establir mecanismes que garanteixin la seguretat i a salut dels seus treballadors.
Una altra dada rellevant és que del conjunt de les empreses que tenen organitzada la prevenció, en el 70% dels casos ho fa a partir d’un servei aliè, cosa que afecta el 55% de la població treballadora.
I encara més, en els casos que es contracta un servei de prevenció aliè a l’empresa, la dedicació que es fa de mitjana a cada societat no supera les 6,88% de les hores presencials. “Això mostra clarament la impossibilitat de donar un servei adequat per garantir la salut a la feina dels treballadors”, ha dit Cachinero.
Conflicte d’interessos
Aquest diari ha pogut saber que fins fa poc eren les mútues les que realitzaven la formació en prevenció. Quan la llei ha obligat aquestes companyies a desfer-se de les seves filials encarregades de la prevenció, en molts casos el comprador ha estat un grup de sanitat privada que té, segons Cachinero, “la seva principal activitat en un altre àmbit”. Això causa que hi pugui haver “en alguns casos conflictes d’interessos”, ha dit el sindicalista.
Com a conclusions, CCOO proposa actuacions específiques de la inspecció de treball, autoritat laboral i autoritat sanitària per millorar la funció de control sobre el compliment de la normativa. També es reclama que es revisi la contractació dels serveis de prevenció aliens i del contingut dels contractes. Ja que s’ha constatat que s’ha reduït, amb l’excusa de la crisi, l’activitat preventiva.
En l’apartat de la formació es reclama una activitat d’acompanyament, que “es realitzi finalment”. En aquest sentit es reconeix que el 80,46% dels delegats i delegades de prevenció han rebut formació, però la resta, no. En aquest sentit “la mancança principal la troben en la formació directa dels treballadors”, diu Loly Fernández, que recorda que la formació és una obligació empresarial que l’administració hauria de comprovar. També reclamen la creació d’un pacte català per la visualització,reconeixement i prevenció de les malalties relacionades amb el treball. En aquest acord hi haurien de ser presents l’administració laboral i sanitària, Inspecció de treball i els agents econòmics i socials.
