Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A Catalunya, 2 de cada 10 persones de menys de 45 anys i més de la meitat de les que tenen entre 45 i 64 anys presenten algun factor de risc cardiovascular. Hi ha factors que no podem controlar, com l’edat o els antecedents familiars. Però la bona notícia és que podem fer molt per tenir cura del nostre cor: deixar de fumar, cuidar el benestar emocional, fer exercici físic cada dia, seguir una alimentació cardiosaludable i revisar el cor de tant en tant.
Les persones que han nascut amb una cardiopatia, conviuen amb un cor diferent des de ben petites: són expertes en escoltar-lo, entendre’l i adaptar-s’hi. I és precisament d’elles de qui podem aprendre més, perquè les malalties cardiovasculars ens poden afectar a totes i a tots i poden aparèixer en qualsevol moment, fins i tot quan menys les esperem.
Quan neix, l’infant que té una cardiopatia i la seva família s’enfronten a un camí ple de reptes: hauran d’aprendre a conviure amb un cor que funciona de manera diferent, comprendre la seva malaltia i, també, desenvolupar una resiliència emocional que els ajudi a gestionar les dificultats que puguin anar sorgint en el seu dia a dia.
Quan arriba la preadolescència i l’adolescència, aquest noi o noia que fins ara havia estat protegit i molt ben controlat per la família i l’equip mèdic, entra a formar part de la societat d’una manera independent. En aquesta etapa és quan pren més consciència de la seva cardiopatia i, de cop i volta, li toca enfrontar-se a una societat que va molt de pressa, que cada vegada és més competitiva i s’adona de les seves limitacions. Aprendre a gestionar l’estrès, evitar situacions que puguin posar en risc la salut i mantenir una actitud positiva són aspectes clau per conviure-hi. És en aquesta època quan, sovint, molts dels nois i noies que han estat operats de petits han de tornar a ser intervinguts quirúrgicament; tot i que, en l’actualitat, quan es fa una intervenció durant la infantesa ja es té en compte quin serà el seu impacte a llarg termini, de cara a minimitzar el nombre de cirurgies. I, en els casos en què se’n necessita una de nova, s’intenten adoptar tècniques poc invasives. A l’adolescència, però, les preocupacions no només estan centrades en l’operació en si, sinó també en com afectarà a la seva vida quotidiana, a les activitats escolars i de lleure, a les seves relacions socials, a la seva imatge…
En l’actualitat, podem dir que hi ha més adults que tenen una cardiopatia congènita que infants. Tot i que no van tenir les mateixes possibilitats de reparació de la seva cardiopatia com la que tenen ara els nens i les nenes que neixen amb aquest diagnòstic, són persones que tenen una qualitat de vida prou bona que els ha permès créixer i fer-se grans sense gaires complicacions. Però també poden tenir etapes on no es trobin tan bé i arribin moments de canvi en la seva salut, que poden viure amb angoixa i por. És per això que el seguiment mèdic és essencial per avançar-nos als problemes que puguin venir.
La vida adulta comporta l’establiment de vincles de parella i la construcció d’una família, però, per a les persones que tenen una cardiopatia, aquestes relacions poden estar marcades per la vivència de la malaltia: decisions com tenir fills o no tenir-ne, la sobreprotecció per part del cònjuge sa, que la persona amb cardiopatia se senti incompresa o no escoltada, que les limitacions en què es pot trobar en el dia a dia, com ara la falta d’energia, passin desapercebudes o se’ls resti importància…
És molt important conèixer les necessitats, les limitacions, els recursos i les potencialitats de cada persona per integrar-se en el món laboral. Hi ha persones que hauran pogut treballar amb normalitat, però quan hi ha un canvi en el seu estat de salut, poden presentar dificultats per continuar les seves funcions laborals i es troben que han de canviar de feina, disminuir hores de treball, o deixar de banda expectatives professionals que poden condicionar la seva situació econòmica i, també, la personal. Tots aquests canvis poden provocar desànim, por al futur, incertesa, ràbia i impotència.
La pràctica regular d’exercici físic és clau per mantenir un bon estat de salut i prevenir les repercussions de la cardiopatia. No només és beneficiosa per al cor, sinó també per a la ment i el benestar emocional. Però és important saber quins exercicis són els més idonis, segurs i amb garanties d’èxit per a la salut cardiovascular de cada persona.
A la Fundació CorAvant oferim suport i orientació davant del diagnòstic de cardiopatia o de possibles canvis en el teu estat de salut; ajudem en els moments d’ansietat i angoixa que l’impacte de la malaltia et pugui causar; expliquem com preparar-te per a una intervenció quirúrgica i informem dels drets que tens, dels permisos que pots demanar i dels recursos que tens a l’abast; orientem en temes laborals i acadèmics; i posem en contacte amb persones que també tenen una cardiopatia a través d’activitats per tal de compartir experiències.
Llums vermelles per visibilitzar les malalties cardiovasculares
En la línia de la campanya de la World Heart Federation –Don’t miss a beat–, i de Cardioalianza –Muévete por tu corazón–, la Fundació CorAvant vol fer més visible la importància del canvi d’hàbits per minimitzar el risc de patir una malaltia cardiovascular: cuidar el cor és essencial per viure millor i més temps, i ha impulsat la campanya #MOUTEPELCOR. Es tracta d’il·luminar de color vermell espais emblemàtics dels municipis catalans (façanes, campanars, ponts, fonts, monuments…) coïncidant amb el Dia Mundial del Cor. De moment, més d’una vuitantena de pobles i ciutats han confirmat la seva participació en aquesta iniciativa.
