Estudiar per aconseguir una plaça fixa a la primària de l’ICS suposa llistes d’espera i menys personal als CAP

El pròxim 25 de novembre 1722 metges de família s'examinaran per deixar la seva situació d'interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques. Des de Metges de Catalunya valoren que si no s'hi presenta més gent és per la precarietat laboral que suposa treballar amb poc personal i amb un pressupost cada cop més baix

Carla Benito
 
 
 
El 25 de novembre 1722 metges de família provaran d'aconseguir una plaça fixa a l'ICS / Metges de Catalunya

El 25 de novembre 1722 metges de família provaran d'aconseguir una plaça fixa a l'ICS / Metges de Catalunya

Com avançàvem a través d’aquest article d’opinió de Ramon Sarrias, el pròxim 25 de novembre finalment fins a 1722 metges de Família de Catalunya s’examinaran per aconseguir una plaça fixa a l’Institut Català de la Salut (ICS). Fugir de l’interinatge i la inestabilitat és el seu principal motiu. Si la convocatòria ha aconseguit sumar tanta demanda és perquè s’ofereixen fins a 1343 places públiques.

De la totalitat de places, 289 corresponen a l’oferta ordinària d’ocupació anunciada ja el 2017 i 1054 formen part de l’oferta especial autoritzada pel govern estatal com a part de la taxa addicional per a l’estabilització del personal al servei de l’Administració pública. El que ha provocat això, cosa que estan notant els usuaris de l’Atenció Primària a través de les llistes d’espera per aconseguir visites ordinàries, és que els professionals s’estiguin demanant dies de lliure elecció, que són sis, i avançant els dies de vacances, “que normalment la gent se’ls agafava per època de Nadal”, per a preparar-se per aquestes oposicions.

Davant aquesta situació, Òscar Pablos, secretari del sector primària ICS de Metges de Catalunya, deixa a la imaginació què pot passar quan “de cop i volta 1722 persones es dediquen a estudiar” si ja “partim de la base que no es cobreix cap tipus d’absència, perquè s’està dient que no es troben metges per fer-ho”.

En aquest sentit, els professionals que actualment treballen en Centres d’Atenció Primària (CAP) i estan optant a ocupar una d’aquestes places han buscat maneres de poder estudiar. Una d’elles és gastar dies d’assumptes propis o vacances. “Que pràcticament tothom tingui plaça ha fet que la gent s’ho hagi pres més seriosament”, ens explica un dels aspirants que actualment treballa en un CAP de Barcelona. En aquest centre i per aquest motiu ha desaparegut entre el 30 i el 40% de la plantilla: “alguns han agafat vacances o se les estan allargant, altres han demanat reducció de jornada, hi ha algunes reincorporacions després de baixes maternals que no han tornat o qui feia substitucions està dient que no”.

El què ha suposat el que explica és que la demora en les cites prèvies hagi passat de màxim una setmana a mes i mig: “ofereixen moltes places de cop i, veient la quantitat de treballadors en interinatge que hi ha, haurien d’haver fet un pla de contingència per poder cobrir una època molt important on comencen les grips”, apunta aquest metge de família. A més, afegeix que si hi ha tanta llista d’espera és perquè en veure que no podien cobrir les hores de visita amb treballadors eventuals, les han eliminat del sistema per no poder-hi optar. Això el que suposa al seu entendre és “jugar amb les estadístiques perquè no són reals”.

Exàmens per imperatiu europeu i amb un desencís entre els professionals per a les condicions

Pablos, destaca que fa vuit anys que no es convocaven unes oposicions amb tantes places. Fa tres anys, el 2015, van donar-se unes noves oposicions però en aquella ocasió eren de nova creació no d’estabilització. Les places que s’oferien eren 42 per a metges de família i només 8 per a pediatres. Pablos revela que “si ara s’està vivint l’oferta més àmplia té a veure amb què el Tribunal de Justícia Europea va dir que tant el percentatge d’interinatges com la manera de contractar que s’estava donant en un estat membre de la Unió Europea com és Espanya era inadmissible i que això s’havia de modificar”.

Normalment hi ha molta demanda i ara trobem 1722 persones per 1343 places en metges de família i 219 pediatres per 149 places. Valorant-ho, tot i el nombre elevat de places que s’ofereixen, no hi ha molta gent que s’hagi inscrit a la convocatòria. El motiu? Pablos assenyala que es barregen diversos motius un d’ells és que “la gent està triant entre marxar a altres llocs o anar-se’n a altres models com seria la medicina privada”. Remunta aquesta conseqüència a l’any 2012 amb les conegudes com a retallades sanitàries que van ser l’origen del problema greu de la primària. I és que, a partir d’aleshores, segons dades del propi Institut Català de la Salut, s’han perdut 850 professionals entre metges, odontòlegs, pediatres i ginecòlegs.

A més, del total de diners a salut, el que pertocava a Atenció Primària ha baixat del 18.5% el 2010 fins al 16,9% que tenim ara de pressupost. “Mira la suma: jo perdo 850 professionals i a més destino menys diners cap a l’Atenció Primària. A més, en perdre aquests 850 professionals, hi ha hagut gent que s’ha quedat sense professional de referència però a aquesta gent no se l’ha deixat de visitar, se n’ha fet càrrec algú altre…”, observa Pablos. El que això suposa per Pablos és sumar una sobrecàrrega en l’assistència que, a més, sense tenir pressupost, no està compensat per les condicions retributives que se’ls hi dóna als metges de família i facultatius de primària que ja han baixat.

Altres cops que han rebut els professionals de la primària des del 2012 que Pablos assenyala han estat la pèrdua de tres pagues, de les quals només han recuperat una, retirada de dies de lliure, una condemna al pla de pensions dels treballadors o la pèrdua del 50% del que se’ls hi paga per producció variable. Pablos assegura que això ha fet perdre a un professional de Catalunya entre el 25-28% ingressos anuals.

Un altre dels motius seria que el Ministerio de Sanidad, que és qui ha donat el pressupost per aquesta convocatòria, ha decidit que l’examen s’haurà de fer el mateix dia a totes les comunitats autònomes. Pablos opina que amb això el que busquen és evitar que una persona es presenti a diferents comunitats i aprovi diversos exàmens, per exemple a Catalunya, Aragó i València, triï una de les tres i renunciï a les altres dues perquè aquestes dues places ja es quedarien sent interines. Si tothom es presenta el mateix dia i a la mateixa hora la gent ha de saber on vol anar.

El perfil de qui ara es presenta, segons el metge de família amb el qui hem pogut parlar, és gent d’entre 30 i 40 anys que veuen que en els últims 10 anys només hi ha hagut dos exàmens d’oposicions, que ha estat fent o bé eventuals o amb contractes d’interinitat. Aquest tipus de contracte ja d’entrada, valora, “si no tenen cap plus són 1700 euros al mes amb molt poques possibilitats que et facin fixe”.

1 Comentari en Estudiar per aconseguir una plaça fixa a la primària de l’ICS suposa llistes d’espera i menys personal als CAP

  1. Rosa Franch Vazquez // 24/10/2018 en 12:44 // Respon

    Candria , valorar els professionalsde la primaria qfa 1 any o dos que han fet els examens i encara no ha finalitzar , el seu procés de seleccio un s milers de infermeres , auxiliars administratis , treballadors socials i altres categories.
    Segur q acaba sent un estalvi , encara q nomes sigui per les carreres professinals q deixen de pagar , ha tots aquets milers de professionals.
    A qui han deixat de pagar un20% del sou, la mitad de la paga per objectius.
    I que com a norma treballem amb sobrecàrrega assistencial.
    Agrairia feciunun repas del processos de seleccio endegats per l ICS.
    Gràcies

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*