Les dones pateixen més síndrome postvacacional per la pressió de la societat que assenyala quines tasques han de reproduir

Especialistes de l'Atenció Primària demanen no associar la tornada a la rutina amb patir depressió per no banalitzar una malaltia real i greu ni patologitzar la vida quotidiana

Carla Benito
 
 
 
La síndrome postvacacional afecta més a les dones per la pressió socio familiar / IStock

La síndrome postvacacional afecta més a les dones per la pressió socio familiar / IStock

“Per norma general la societat no és igualitària i la dona pateix més pressió”. Manel Abella és infermer i soci de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) que coincidint amb la tornada a les jornades laborals han analitzat que la síndrome post vacacional afecta més a les dones perquè tenen una major pressió en el seu entorn sociofamiliar.

Diferents estudis diuen que la síndrome post vacances afecta al 65% dels treballadors, i és més habitual en les dones perquè pateixen major pressió en el seu entorn familiar i laboral, per la diversitat de funcions que fan un cop es torna a la vida rutinària. Abella, a més, fa notar que “la gent acostuma a posposar cada cop més les seves vacances” i un “factor més agreujant” per aquelles persones que tenen fills és coincidir amb la tornada a l’escola.

Els símptomes més habituals que es donen en cas de patir la síndrome post vacances són: malestar psicològic com tristesa, ansietat, estrès, preocupació, inseguretat o por a perdre el control però també físic. Palpitacions, taquicàrdia, excessiva sudoració, tremolor, molèsties digestives, dolor muscular, mal de cap… aquests serien alguns dels símptomes que es podrien patir però que no haurien d’allargar-se més de dues setmanes.

Dona i amb més de 45 anys? Qui més pateix la síndrome

Un 65% dels treballadors pateix la síndrome postvacances. Entre aquests, la majoria són dones de més de quaranta-cinc anys. Un estudi de Sanitas afirma que el 20% aconsegueix recuperar-se en només dos dies, però un 35% arrossega els símptomes fins a dues setmanes. Per evitar-ho, des d’AIFiCC demanen a la infermeria de primària “màxima atenció davant consultes que puguin tenir un origen en la síndrome post vacances”, ja que és a les consultes d’atenció primària on més es veuran sobretot la sèrie de trastorns físics que es poden desencadenar.

Tot i la sèrie de conseqüències en la salut que poden donar-se, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no inclou aquest fenomen psicoemocional entre la llista de malalties. Així, Abella recalca la importància d’incidir en la prevenció i assenyala que “cal estar alerta”.

Com a prevenció bàsicament s’aconsella tornar uns dies abans de començar a treballar per evitar les dificultats rutinàries si hi ha hagut una tornada brusca. També es important evitar situacions d’estrès, fer pauses durant l’horari laboral o fer coses que ens vinguin de gust durant el temps lliure fora de l’horari laboral i no cenyir-se només a realitzar tasques productives.

La tornada a l’escola també xoca entre els infants

De la mateixa manera que la tornada a la realitat pot ser complicada per als adults, els infants també poden patir les conseqüències d’una tornada sobtada a l’escola. Entre els nens la síndrome postvacances es manifesta generalment amb cansament, canvis d’humor o, a nivell físic, amb problemes estomacals. Per evitar-ho, com han de fer també els adults, s’han de començar a introduir hàbits dies abans de tornar a classe.

Un dels hàbits que podria portar més maldecaps als pares seria el de les hores de son. Entre els llistats d’allò què cal fer abans de tornar a l’escola els psicopedagogs inclouen tornar a regular les hores d’anar a dormir i seguir una alimentació energètica que faciliti la rutina. Per motivar als infants assenyalen per exemple retrobar-se abans de començar les classes amb els amics de l’escola.

La síndrome postvacacional no és depressió

Al mateix temps que associacions com l’AIFiCC han sortit amb consells tant per als professionals com per als treballadors per prevenir i combatre la síndrome, també han sortit veus que han assenyalat que es vagi en compte amb el vocabulari que s’utilitza en associar sovint la tornada a la rutina amb depressió, ja que es banalitza aquesta malaltia “real i greu”. Així, psiquiatres i metges de l’Atenció Primària han considerat que la tristesa o el cansament no són sinònims de depressió i que no s’ha de patologitzar la vida quotidiana.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*