L’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària: 10 anys després

Els que defensàvem els canvis proposats ara fa 10 anys continuem apostant pels que propugna l’actual Estratègia Nacional, però no podem evitar expressar un important grau de desconfiança sobre la viabilitat de la seva implantació real a curt i mitjà termini

Amando Martín Zurro
 
 
 

El dilluns 22 de maig vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària de Catalunya (ENAPISC). La presentació va tenir lloc en un auditori AXA ple de gom a gom, per un públic de professionals del sector amb una barreja equilibrada de gent jove i d’altres que, com jo, fa temps que hem perdut aquesta qualitat. Les expectatives eren grans per conèixer de primera mà els canvis proposats pel departament de Salut.

Com passa gairebé sempre en oportunitats com aquestes, hi va haver una mica de tot, però grans novetats, poques. Els que ja hem assistit a edicions anteriors d’actes com aquest hem tingut una inevitable sensació de repetició de plantejaments i hem trobat a faltar veritables innovacions en relació a la conceptualització i orientació estratègica del sistema sanitari i de l’atenció primària i comunitària.

L’any 2007 es va presentar en públic el document del Pla d’Innovació d’Atenció Primària i Salut Comunitària en un acte no tan multitudinari però amb la mateixa finalitat: donar a conèixer al sector els propòsits de canvi del departament de salut. Si els lectors volen consultar aquest document i comparar-lo amb el d’ara podran comprovar les grans coincidències existents.

El problema i la primera pregunta és per què hem hagut d’esperar 10 anys per tornar a dir més o menys el mateix. Una possible i habitual disculpa rau en la crisi iniciada el 2008, però aquesta no va ser la causa real. Les raons per les quals el departament de Salut va amagar en els calaixos aquell pla cal buscar-les en les pressions exercides des dels “lobbys” sanitaris i en la por dels polítics davant un canvi que, com en el cas actual, implicava també modificacions substantives en l’orientació estratègica i en els equilibris interns del conjunt del sistema sanitari.

La segona pregunta és si les circumstàncies actuals són o no més favorables a la implantació dels canvis proposats i, per tant, si ens poden fer pensar que no tornarà a passar el mateix que 10 anys enrere. Sembla que no es pot utilitzar el dubtós paper de la crisi econòmica i que la disponibilitat de recursos financers és millor però en el moment actual continuen actius els altres factors esmentats abans (pressions i pors) i s’afegeix un context d’indubtable inestabilitat política a curt i mig termini.

Els que defensàvem els canvis proposats ara fa 10 anys continuem apostant pels que propugna l’actual Estratègia Nacional, però no podem evitar expressar un important grau de desconfiança sobre la viabilitat de la seva implantació real a curt i mitjà termini. A més d’aquest inevitable escepticisme també manifestem la nostra decepció per l’absència en l’estratègia nacional actual de plantejaments més estratègics. Es parla únicament de canviar el decret de reforma de l’any 85 (punt reclamat per molts des de fa anys), però no es diu que els canvis proposats solament es podran desenvolupar plenament si es modifica en profunditat la LOSC i es crea un veritable Servei Nacional de Salut de Catalunya.

Amando Martín Zurro
Sobre Amando Martín Zurro

Amando Martín Zurro (Valladolid 1945). Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna. Director de la càtedra Docència i Investigació en Medicina de Família (UAB 2001-2007). Coordinador General del Programa de Medicina de Família i Comunitària de Catalunya (1995-2008). Co-Director del Pla d’Innovació d’Atenció Primària i Salut Comunitària del Departament de Salut (2007- 2010). Director de l’Àrea de Formació i Desenvolupament Professional del Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya (2004-2008). Editor de la revista Atención Primaria i del programa FMC. Soci d’Honor de les societats espanyola i catalana de Medicina de Família i Comunitària. Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015). Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006). Editor i autor de múltiples llibres i articles científics. Contacte: Twitter | Més articles