El sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga dels facultatius de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut per als propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre sota el lema “Atenció Primària digna i respectada”. L’aturada, a la qual estan cridats a sumar-se els metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, es farà per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial. La mobilització compta amb el suport i la convocatòria de vaga també d’altres sindicats com la CGT o moviments com Marea Blanca de Catalunya o Rebelión Primària que estan duent a terme des de fa uns mesos una campanya anomenada ‘Donem vida a l’Atenció Primària’.
Dies després de l’anunci d’aquesta convocatòria arribava una altra dirigida als treballadors de la xarxa de la sanitat concertada dins el SISCAT també per Metges de Catalunya si bé altres sindicats han signat un principi d’acord pel que fa al conveni.
Parlem amb el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, sobre les jornades de vaga que venen i aprofitem perquè ens faci una radiografia del panorama sanitari i les causes que han provocat arribar fins aquí.
Fa temps que es denuncia un deteriorament del sistema sanitari però progressivament les reivindicacions i demandes han anat en augment. Per què ara aquesta vaga?
Ja prèviament teníem una situació d’infrafinançament. Espanya al començament dedicava al voltant del 6,7% del seu PIB a la sanitat pública mentre que Europa estava al voltant del 7,5%. Ja hi havia una diferència. La crisi el que va es agreujar aquest infrafinançament crònic i castigar els professionals en general i específicament els metges. Tothom va tenir el 5% del decret del Zapatero però als metges, a més, se’ls va anul·lar o se’ls va reduir a la meitat la direcció per objectius o la carrera professional. De forma global el metge ha perdut al voltant del 30% del seu sou en aquests anys sense tenir en compte l’IPC que ha estat del 9,7%.
A més de disminuir els ingressos ha augmentat la feina i això és una combinació mortal. La sanitat ha perdut uns 5.000 treballadors i, d’aquests, 900 són metges a Primària. Metges que han anat desapareixent per jubilacions, per contractes temporals que no s’han renovat… però metges que atenien cada dia. Per tant, la sobrecàrrega de treball cap els altres ha anat en augment perquè, a més, la població ha anat envellint i cada cop hi ha més patologia crònica que carrega les consultes. Això s’ha barrejat amb una tecnologia que ha quedat obsoleta, que no té la mateixa qualitat per fer diagnòstic.
Així doncs, diners que s’han deixat de percebre, la sobrecàrrega, l’obsolescència de la tecnologia i encara hi ha un quart punt: la precarietat que dóna molta inestabilitat a la gent, a qui de tant aguantar se li ha anat creant cada cop més malestar.
Trobaries un focus concret com a detonant de per què ara?
En el cas de la Primària és més fàcil determinar el per què. La metropolitana nord, que és una de les àrees més castigades, amb menys gent que té mútues com alternativa, on van tots a la seguretat social, hi ha més sobrecàrrega. Ells van plantejar una vaga fa uns mesos però no es va dur a terme per una negociació amb l’ICS on es donaven possibilitats d’alleugerir la pressió. L’administració això no ho ha complert i la gent està més tipa alhora que a ells els hi ha tret credibilitat. És molt important tenir present que l’Administració no té crèdit. Quan algú no té crèdit, paga al comptat. Així, ara el que exigim de l’Administració es que pagui al comptat, no que creï meses per analitzar res al cap d’un any…
La visió és que sempre ens han pres el pèl però això dels últims 8 anys ha estat extraordinari i la gent ha explotat. Per això s’ha dit prou.
Es farà just després de l’examen on 1722 metges de família s’examinaran per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques que ofereix l’ICS.
Sí. Es farà després de l’examen perquè la gent està estudiant, vol treure’s la plaça, vol tenir un lloc fixe com qualsevol mortal.
Opineu que el Fòrum de diàleg professional que vol abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya pot ser efectiu?
Va tenir una primera i última reunió de moment. És cert que el món sanitari no és només una càrrega de feina i de sous, hem de planificar el futur, on som, què farà falta… Sí que hi ha feina a fer de planificació i aquests fòrums poden ser útils per això però hi ha coses que han de ser immediates. L’estabilitat s’està intentant corregir obrint oposicions però sobre altres aspectes com la càrrega no s’està fent res. El metge de capçalera que cada dia té més pacients a veure i veu que és absolutament insuficient se’n va a casa amb la sensació que ha fet malament la seva feina, a part del cansament físic que comporta. La gent està cansada tan físicament com psicològica I això té probabilitats de traslladar-se a la població en general. Jo si faig de metge i no tinc temps material potser el que depèn de mi va malament perquè si necessito proves complementàries, que trigaran mesos, el diagnòstic acaba sent més tardà.
A hospitals no s’ha patit la davallada en el número de metges, s’ha mantingut estable. No hi ha el que caldria però no ha perdut. El que sí ha perdut en canvi és infraestructura: mil llits des de l’inici de la crisi. Això significa que quan t’arriba gent a urgències que pel diagnòstic ha d’ingressar però no té llit, el que fas és deixar-la a urgències fins que un llit s’alliberi i mentrestant urgències es converteix en una mena d’apèndix de l’hospitalització. que es es col·lapsi no té a veure amb que hi vagi més gent del compte, culpabilitzar la gent és un error. Quan algú va a urgències i no toca, per exemple un constipat d’algú de 25 anys, al final en menys de dues hores ja és fora. El problema està quan arriba algú que s’ha de quedar i no tens lloc on posar-lo. Aquests mil llits estan provocant el col·lapse d’urgències, no l’excés d’ús dels usuaris.
Pel personal a més ingressar algú vol dir corre: a raigs que em facin la prova perquè em facin un diagnòstic i cap a casa. Això crea una sensació que davant d’un pacient has de fer el que puguis, posar pedaços i enviar cap a casa perquè a baix hi ha gent que ha d’ingressar.
Tot el sistema està molt tensionat però que Primària vagi cap a la vaga significa tensionar encara més els hospitals. Si ja de normal tots els hiverns ens hem quedat col·lapsats i amb dies d’espera per ingressar, ara imagini’s que els CAP deixin de funcionar. Si primària para pot passar que els hospitals, on també hi ha molta pressió, es desbordin i diguin ‘ei, jo també’ perquè tothom està tip. Hi ha doncs la possibilitat que hi hagi un efecte dominó. Això acaba posposant proves de diagnosi, proves complementàries, empitjorar les llistes d’espera, d’intervencions… s’hi ha de posar remei d’alguna manera perquè qui acabarà patint les conseqüències és la població. I les conseqüències són morts per anar tard, per mal diagnòstics. Necessitem una reacció de les autoritats sanitàries que fins ara han recanejat en els pressupostos.
Com els valoreu?
Som la comunitat que ha retallat més en sanitat: al voltant del 10% i mirant la inflació estem en un 20% menys de poder adquisitiu mentre altres partides han crescut molt més. Els actuals pressupostos són prorrogats però en els anteriors tot i tenir un 7,5 d’augment generalitzat, a sanitat se li va donar només un 3,8. Això dóna un missatge de ningunejar, de pensar tu tira que nosaltres estirarem i deixa d’emprenyar. Hem vist despreci per part de tots els últims governs a través dels fets cap al benestar social.
Des de fa un any i mig la sanitat està en modo pausa. L’administració funciona perquè hi ha tècnics preparats, funciona en automàtic però no hi ha ningú que planifiqui, que digui cap a on anem i que posi totes les estructures al dia pels canvis que hi ha demogràfics i de patologia. Hem cronificat els càncers, infeccions com la SIDA, l’hepatitis… l’enfocament que teniem abans de malaltia aguda i som-hi cap a casa ha canviat i per tant el model ha de canviar. Cal planificació política i fa un any i mig que no fem res de tot això.
Repetidament es diu que si el sistema ha aguantat ha estat gràcies als professionals. Això us responsabilitza.
Això no és un només una frase. Quantifica, hem perdut un grapat de professionals i en el mateix període de temps la productivitat mesurable en visites i en intervencions quirúrgiques ha augmentat. Amb menys personal, més mal pagat, menys mitjans tan estructurals com tècnics, la producció ha augmentat. Això és el que fa dir que si els professionals no haguessin posat el coll això s’hagués enfonsat abans. Està en números però per molts segueix sent una cançoneta que no sap d’on ve. Clar, prefereixen dir-nos que som collonuts que no a més de maltractar-nos dir-nos que som uns dropos.
La sensació que transmeteu sovint és que us han posat dins una cadena de producció i això deshumanitza la professió.
Molt. No tens capacitat de tenir una interacció amb el pacient. La gent que pateix a més d’explicar-te símptomes necessita que te la miris, que li expliquis, que li donis una visió de futur més o menys esperançadora. Això requereix temps: el malalt ha de sentir-se escoltar, tu necessites explicar-te i fer-te entendre i això no són dos minuts. No tenim cap d’aquestes premisses ara sobre la taula. Són massa coses que vas lligant. Altres col·lectius haguessin explotat abans i d’una forma bàrbara però és aquesta responsabilitat que dius. Però la professió ens agrada i malgrat tot la immensa majoria tornaríem a fer de metges. Tot i ser una virtut això des del punt de vista de l’Administració és una debilitat perquè se n’han aprofitat i ara tenim una sanitat low cost.
Una empresa d’aviació low cost s’aguanta perquè al personal el paguen malament i a més duu la gent com a sardines. Nosaltres tenim la gent com a sardines en els ambulatoris, en els hospitals i els professionals mal pagats. Som un exemple fantàstic d’empresa low cost… El mateix passa amb l’educació i així estem creant una societat de futur vergonyosa i que no tirarà. És el model polític que tenim sobre la taula la que està fallant d’una forma estrepitosa.
De fet, i com comentaves abans parlant de Metropolitana Nord, fins el 32% dels catalans tenen una mútua contractada, sent la Comunitat Autònoma amb aquesta xifra més alta. No fixar mesures està creant encara més desigualtats entre classes?
Quan es parla de les diferències entre rics i pobres, entre classe mitja i classe mitja-baixa que ja ha quedat empobrida, la diferència en tot i en expectativa de vida es veu. La UE ho ha denunciat: a Espanya l’escletxa entre el 20% que té més i el 20% que té menys s’ha multiplicat per 8.
Amb el que ha passat a la sanitat pública, la sanitat privada ha vist des del 2009 un creixement d’un 9% més de gent que s’apuntava a les mútues. Un 9% és molta gent. A més a més, les primes, els ingressos que tenen, en aquests anys han augmentat un 24%. És a dir, no només han augmentat la quantitat de gent si no que les primes han pujat i per tant només ha pogut accedir la població del mig cap amunt. Deixar podrir la sanitat pública ha engreixat la sanitat privada en detriment dels que no tenen prou mitjans.
La falta de metges i infermeres també es va fer notar en el fòrum. De fet, el 30% dels metges actuals tenen més de 55 anys.
Això és un problema relatiu. És un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema. Som la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya. Se’n va gent a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes. Estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any. Això és molt important. Tenen menys sobrecàrrega també. Se’n van també a València o a les Illes.
Som també la Comunitat Autònoma que demana més acreditacions a l’Organització Médica Colegial, a Madrid, perquè és preceptiu, per anar-se’n a treballar a l’estranger. El febrer d’aquest any en un portal de treball hi havia una oferta de més de 9.000 metges a Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Suïssa i Txèquia. Són llocs atractius on d’entrada, només per passar la frontera, guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat. Per què ens hem de quedar aquí? Estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo, per tant un metge espanyol és welcome. Ja estem format, tenim experiència, som bons, escolti’m, “només els hem d’aprofitar, paga’ls bé”, diuen. Nosaltres paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa. Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic, això sí que hauria d’anar a algun judici. Vostè és responsable per les seves polítiques.
I aquest és un altre dels fets que explica que hi hagi una por tremenda a que la generació de la baby boom arribem ara a la jubilació perquè som 8.600 professionals en 10 anys. Però mirem l’altra cara de la moneda, qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliqui per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? En que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema i no perquè els què es jubilen sinó perquè amb els que formem no tenim capacitat de reacció perquè se’ns aniran cap a altres llocs. Per tant no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent. El discurs oficial és ‘ui que se’ns jubilen, ui que no formem prou MIR’ però no és veritat, el recanvi generacional està totalment assegurat. Ara, si vostè vol posar aigua en un colador, ja pot tirar aigua ja, que si no té una cosa estanca aquesta aigua se n’anirà, si no tota, molta. Tenim un problema? Depèn com ho miris.
Hi ha algunes especialitats on costarà més cobrir les vacants si això no es reverteix?
Ara hi ha especialitats que tenen molta sortida a la privada com pediatria o anestesia doncs amb les circumstàncies en les que es treballa doncs cobren el doble, treballen dignament i poden fer bé la seva feina sense l’angoixa de veure si se’t passa una cosa dia rere dia. Primària clar que és deficitària. Quin interès té aquesta gent de fer aquesta bestiesa de vida laboral? Cap ni un. No troben gent per fer substitucions, diuen. Com vols trobar-los? Amb 40 malalts cada dia, mal pagats i en dos mesos ‘adéu, si te he visto no me acuerdo’? Això no pot ser desconegut pels polítics. Necessitar un fòrum perquè t’expliquin això vol dir que no anem bé perquè ho hem repetit temps i temps. L’anàlisi està fet, com a mínim està claríssim el que s’ha de fer amb immediatesa. Hem cremat tant l’ambient que o posem remei ja o ja podem planificar que no quedarà ningú.
Hi ha diferències doncs entre especialitats. Moviments en defensa de l’Atenció Primària en denuncien el desprestigi.
No té cap atractiu veure 40 malalts en un dia. Una tasca fonamental del metge és la seva formació continuada perquè hi ha avenços i necessita seguir estudiant cada dia, fer sessions per aprendre… tot això requereix un temps que no existeix i la professionalitat fa que això t’ho facis tu a casa teva i en el teu temps. Això suma més càrrega: arribes a casa de mal humor pel dia que has passat i no pots veure a la família perquè t’has de posar a estudiar per veure què li deu passar a un pacient amb qui no saps ben bé per on tirar perquè tampoc has pogut fer sessions per comentar-ho amb els companys.
Ja per tancar, pel que fa a la vaga, quines mobilitzacions teniu previstes de cara a la setmana vinent?
Estem definint que és el més oportú i que faci visibilitzar més entre la població com està la situació. Ho aprofitarem perquè la gent si fa vaga es pot mobilitzar sinó, amb els horaris que té de normal és impossible.
Creieu que hi haurà un bon seguiment?
S’ha anat coordinant el màxim possible però com no ho porta només una organització és difícil. Tenim 3.500 signatures d’un col·lectiu de 5.000 però això no vol dir que els 1.500 restants no hagin volgut signar sinó que potser són d’indrets on és més difícil arribar. D’aquests no sabem quants no han volgut signar i quants no han tingut ni l’oportunitat de fer-ho.
En tot cas, un 70% de professionals recolzen el que estem demanant, ara que després vagin a la vaga no ho podem saber. Estar d’acord amb les demandes no vol dir anar a la vaga perquè hi ha àrees que no viuen aquesta misèria. A Barcelona mateix hi ha àrees on el 70% de la població tenen mútues i per tant la pressió assistencial és menor. No tothom està igual d’escalfat ni motivat.
També heu rebut suport dels Col·legis de professionals i organitzacions com la Marea Blanca.
Sí. D’alguna manera el món sanitari entén perfectament que això hagi arribat a una situació que ningú desitja. Desqualificar aquesta vaga no té ni cap ni peus. Estem plens de raó. L’Administració ha de treure els diners d’on vulgui però ha de pagar al comptat, ha de deixar de demanar crèdit. És evident que això no és culpa dels que en aquest moment estan gestionant la sanitat però ells han heretat això però sabien on es posaven. Si no tenen intenció d’arreglar-ho seran igual de culpables. Són nous que hereten problemes vells però són herències volgudes, buscades. Si volen aquesta feina se n’han de responsabilitzar del que comporta.
