Aquest és un article publicat a Desalambre/eldiario.es
Les ‘clavegueres’ de l’exclusió sanitària a Espanya en l’actualitat, ocultes i gairebé imperceptibles per a la majoria de les persones, solen tenir un punt en comú: l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). És la conclusió d’un nou informe de la plataforma Jo Sí Sanitat Universal, que ha reunit casos de denegació d’accés al sistema de salut públic d’immigrants amb permís de residència i d’espanyols, en regions fins i tot que van aprovar normes per tornar la “universalitat” a les seves comunitats després de la reforma sanitària del 2012. “Però és que aquests casos parteixen de l’administració central, de la Seguretat Social”, denuncia Marta Pérez, portaveu del col·lectiu.
Amb la reforma sanitària de 2012, via reial decret (el 16/2012), el Govern va retirar les targetes sanitàries a centenars de milers de persones d’un dia per l’altre. “El que va fer va anar més enllà, va canviar el model sanitari d’un universal a un altre d’assegurança individual en el qual tens drets segons la teva edat, la teva situació laboral, la teva residència …”, explica l’activista.
El col·lectiu més visible dels exclosos van ser els immigrants sense permís de residència: ells només podien accedir als tractaments públics en certs supòsits (urgències, malalties infeccioses, menors i embarassades). Però no van ser els únics que es van quedar sense la targeta sanitària i per als altres -menys visibles i en supòsits molt específics- no hi havia excepcions.
Els ‘altres’ exclosos són els ascendents reagrupats pels seus familiars (la majoria gent gran), les persones amb permisos de residència per circumstàncies excepcionals i sense feina, i molts migrants romanesos amb permís de residència, entre d’altres grups que destaca l’informe de Jo Sí. L’INSS (rebatejat com ‘Institut Nacional de Segregació Sanitària’ pel col·lectiu) centralitza la concessió de les targetes sanitàries i, en ser un organisme estatal, la seva actuació es deixa notar també en les comunitats insubmises al decret del Govern (com Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana, entre altres) i les que van decidir ampliar les excepcions per a immigrants irregulars amb programes socials (Galícia) i instruccions (Madrid).
“Avui hi continua havent exclusió sanitària a nivell estatal, en comunitats amb normes o instruccions per a evitar-la, com a Madrid, València o Jaén per exemple”, lamenta Marta Pérez. La Xunta de Galícia, per exemple, va crear un sistema de protecció per donar sanitat a immigrants en situació irregular i sense recursos (que justifiquessin més de sis mesos de residència) al qual no es poden adherir els migrants amb papers. En la llei ‘que regula l’accés universal a l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana’ s’esmenta específicament el supòsit dels immigrants sense papers, però no a la resta de col·lectius.
Els que segueixen estant exclosos després dels “pedaços”
Jo Sí destaca que, encara que en la pràctica alguns d’aquests grups exclosos aconsegueixin ser atesos per la sanitat pública, els “pegats” de les normes i programes regionals no els inclouen moltes vegades ni els garanteixen la cobertura sanitària sobre el paper. “I ja hem vist què passa en aquests quatre anys de decret, que acaba havent-hi exclusió, errors i falta d’informació que deixen a persones sense atenció sanitària”, critica Marta Pérez.
En el cas dels ascendents reagrupats, la justícia ha donat la raó a les famílies que han recorregut als tribunals i exigit la targeta sanitària. En aquesta situació s’han vist els pares de la Flor, el pare de l’Annie, la mare de la Clàudia, i la sogra de la Núria. Ara, a més, la Seguretat Social notifica Estrangeria quan veu un cas d’aquest tipus perquè revisi els papers dels afectats. Al pare de la Flor, de 83 anys, li han extingit els seus papers. “Costa entendre com es segueix denegant la targeta si hi ha diverses sentències, fins a Tribunals Superiors de Justícia, que diuen que aquestes persones hi tenen dret. No entenem per què fan passar a aquestes persones per un any de judicis perquè al final els reconeguin que tenien dret a la targeta”, continua Pérez. Una de les últimes denúncies guanyades en els tribunals, aquest juny, va ser presentada per l’ONG SOS Racismo a Madrid.
Altres grups, com els emigrants espanyols es veuen privats de la sanitat europea quan es muden a l’estranger més de 90 dies sense una feina fixa. L’INSS denega la targeta sanitària europea i els concedeix el certificat provisional substitutori, que només els cobreix l’assistència durant 90 dies (lluny dels dos anys del carnet europeu).
La Sofia, madrilenya de 25 anys, va acudir aquest mes a l’INSS per demanar la targeta comunitària per viatjar a Itàlia, on passarà l’estiu. “Em van dir que no tenia dret perquè el meu contracte era temporal, no indefinit, i que només podia accedir al certificat”, explica la jove a aquest mitjà.
Encara que si els espanyols tornen a Espanya pots recuperar la seva targeta acudint a l’INSS, Jo Sí ha documentat casos d’intents de cobrament en el metge quan vénen només de visita.
Jo Sí enfoca la seva denúncia contra l’exclusió sanitària en aquest organisme de la Seguretat Social, que segueix les ordres del govern central, per evidenciar que “els pegats” no acaben amb les diferents situacions d’exclusió que va provocar l’Executiu de Rajoy amb la seva reforma el 2012. El Govern es va desdir al març de 2015 pel que fa als immigrants sense permís de residència, als quals deia que permetria l’accés a l’atenció primària però no a la targeta. No ha creat encara el document promès per a ells.
De la resta d’exclosos, amb papers i espanyols, el Govern no es pronuncia. “L’únic que pot acabar amb aquestes exclusions és la derogació del decret”, repeteixen en el col·lectiu a favor de la sanitat universal.
