L’estiu passa factura un any més en alguns centres d’Atenció Primària i hospitals catalans a causa de la manca de substitucions de personal i l’augment de la població que s’atén habitualment en alguns punts. Al juny el Departament de Salut va anunciar el tancament temporal d’una mitjana de 1.800 llits hospitalaris (un 13% del total), 13 Centres d’Atenció Primària (CAP) i 98 consultoris locals a tota Catalunya. Amb tot, també va anunciar que reforçaria amb 366 professionals addicionals l’atenció primària i hospitalària, concentrant-se la majoria a les regions de Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre, i que el SEM comptaria amb 27 ambulàncies addicionals.
Des de la Marea Blanca de Catalunya asseguren que tot i que en alguns punts del territori la situació transcorre amb normalitat, en d’altres alguns centres es troben desbordats. N’és un exemple el CAP de Calafell (Tarragona). Manuel Carasol és delegat de Metges de Catalunya i metge de família en aquest CAP del municipi costaner, on assegura que poden arribar a atendre fins a 240 urgències diàries. Segons relata els pacients del centre esperen de vegades fins a 4 hores per ser atesos al punt d’atenció continuada, un punt d’atenció per a urgències lleus ampliat ara 24 hores al dia però sense comptar amb suplents. “El pacient entra ja cansat i rebotat i per molt àgil que siguis la llista d’espera no para de créixer”, declara. Per aquest motiu hi ha qui decideix, explica, anar a les urgències de l’hospital de referència, en aquest cas el d’El Vendrell. “I és llavors quan se saturen”, afegeix.
Els professionals, sobrecarregats
Els 112 metges, 92 infermeres i 67 auxiliars administratius addicionals que va anunciar Salut com a reforç estiuenc no han evitat que en algunes zones on s’han concentrat els reforços, com ara a Tarragona, els facultatius estiguin exercint en unes condicions que perjudiquen la salut dels ciutadans i dels metges. Amb aquestes darreres paraules ho denunciava fa uns dies el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) en un comunicat en el qual asseguren que com a conseqüència de la càrrega assistencial per l’augment poblacional i de patologies estacionals, han augmentat de forma “exponencial” les visites als centres d’Atenció Primària, ja que s’està donant resposta a la demanda amb menys recursos.
Fernando Vizcarro, president del Col·legi i professional de primària, explica a Catalunya Plural que en aquesta zona la demanda es multiplica com a mínim per tres i denuncia que el reforç de la plantilla no és proporcional a l’increment de la demanda. “El professional de primària pot arribar a doblar el nombre de visites que fa al dia i com que la gent no pot acudir mitjançant l’atenció ordinària acut a les urgències, que estan saturadíssimes tant pels pacients espontanis com pels malalts crònics”, comenta Vizcarro. A més, el tancament de 39 dels 159 llits de l’Hospital Sociosanitari Francolí (Tarragona) aquest estiu, recorda Fernando Vizcarro, ha provocat que pacients d’edat avançada esperin a les urgències de l’Hospital Joan XXIII, per exemple.
En el comunicat es denunciava també que el model de transport sanitari implementat la passada tardor és “insuficient per atendre les urgències”. “Durant tot l’any ja vam dir que el model del SEM no era l’adequat pel territori i que l’assistència ha de ser integral i estar formada per un metge, una infermera i un assistent”, afegeix el president del COMT.
On falla, tot i que en un altre sentit, el model de transport és a Palamós. Ho denuncia David Gràcia, metge adjunt d’urgències de l’Hospital i delegat de MC. Explica que a causa de la manca de llits o boxes disponibles a les urgències del centre en ocasions quan arriba l’ambulància ha d’esperar-se per descarregar el pacient. “És freqüent que els tècnics comuniquin que estan a l’espera de llitera i mentrestant els recursos d’ambulància queden bloquejats”, diu. Durant l’estiu a l’hospital han patit situacions de “col·lapse puntual”. Aquest fet s’explica, segons Gràcia, perquè sovint no hi ha llits disponibles per ingressar pacients a planta. “Els metges i les infermeres d’urgències fem un tetris continu [per veure com alliberar boxes i moure pacients a planta]”, lamenta. En aquest centre es produeixen també assistències de força turistes i això, comenta, provoca que mentre s’arregla la burocràcia amb les mútues també hi hagi espais bloquejats.
Amb tot, Gràcia assegura que si bé el sistema de triatge -per determinar la urgència de cada pacient- funciona, a causa de la manca d’espai o d’especialistes les patologies més banals es demoren i de vegades es fa impossible atendre’ls abans de 4 hores. “A l’estiu la pressió del pacient i el familiar és contínua”, diu.
Agendes tancades i visites acumulades
Des del sindicat CATAC-CTS, Xosé de Vega, traumatòleg de l’Hospital de Mataró, explica que com que les especialitats van atapeïdes la gent visita el metge de capçalera més vegades o se’n va a les urgències. “No substitueixen ningú i s’acumulen les visites. El cas de pediatria és un drama perquè si ve un nen amb febre i convulsions l’han d’enviar a urgències”, lamenta. Segons dades del sindicat el nombre d’atencions a les urgències de l’Hospital són molt variables d’un dia a l’altre però si la mitjana són 290 diàries aquest estiu han arribat a prop de 350 en alguns moments.·”Els professionals intentem pal·liar aquestes mancances com podem, corrent el perill que es cometin errors”, admet aquest metge.
Anna Vall-llosera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), explica que quan el metge marxa de vacances la seva agenda de pacients queda “tancada”. “Es garanteix l’atenció de tothom però se sacrifica l’agenda i això implica que es perdi o es trenqui una de les característiques més importants de l’Atenció Primària: la longitudinalitat. Aquesta metgessa de família lamenta que tot i que és evident que el malalt pot seguir malalt i el metge té dret a vacances, el pacient deixi de tenir una persona de referència. “Quan qui et veu és el teu metge, això et dóna qualitat i quan es perd aquesta qualitat això també repercuteix en el col·lapse dels hospitals”, declara.
Aquest concepte al qual es refereix, la longitudinalitat o possibilitat de fer el seguiment d’un pacient, serveix tant per a la medicina com per a la infermeria, assegura. Amb tot, això es produeix, segons explica, una vegada més per la manca de substitucions i perquè sovint els substituts acaben sent joves amb contractes molt precaris.
Dos fluxos paral·lels
Toni Barbarà, de Dempeus per la Salut Pública i Marea Blanca de Catalunya, analitza que pels casos recollits fins ara des de la plataforma, es diferencien dos fluxos paral·lels a tota Catalunya. D’una banda, explica, hi ha l’augment de demanda en punts costaners que coincideix amb el turisme i de l’altra els que s’han quedat en punts urbans o en pobles i que són pacients crònics, en molts casos avis que necessiten atenció i que a l’estiu poden patir problemes afegits pels cops de calor. Sobre aquests fos fluxos Xosé de Vega destaca que aquest estiu “ha estat més calent perquè la gent es queda més i no va tant de vacances”.
Per Barbarà el reforç que s’ha posat en alguns Centres d’Atenció Primària en zones de més turisme ha estat una atenció “més cosmètica” que no resol la demanda. “Si per exemple et pica una medusa a Palamós no hi haurà problema però depèn quin problema sigui t’hauran de traslladar a l’Hospital Josep Trueta (Girona)”, comenta.
En línies generals, assegura, “les urgències dels hospitals més grans estan col·lapsades”. A Vall d’Hebron, per exemple, una mitjana de 40-50 persones esperen diàriament a urgències per ser hospitalitzats, dels quals els més antics fa tres i quatre dies que esperen per l’ingrés a planta, segons denunciaven facultatius del servei d’urgències de l’Hospital a través del compte de Twitter @adjuntosdeurgen.
Aquest membre de Marea Blanca de Catalunya lamenta en declaracions a Catalunya Plural que una vegada més l’estiu no s’aprofiti per programar més operacions i reduir les bosses de llistes d’espera i explica que caldrà veure si es reobriran tots els llits tancats durant l’estiu. “En cada bugada perdem llençols”, diu per referir-se al tancament permanent de llits en estius anteriors.
Per la seva banda, des del Departament de Salut, contactat per aquest mitjà, asseguren que la temporada de reforç d’estiu encara no s’ha acabat [el pla de Salut contempla afectacions des de l’1 de juliol fins a finals de setembre] i que per tant no poden fer valoració general”.
