Les donacions de sang durant l’estiu a Catalunya han augmentat un 14% més respecte de l’any passat. Van ser 29.500 les persones que van donar sang des del 17 de juliol i fins finals d’agost en el marc de la campanya #amicspersempre. La setmana que va seguir als atemptats de Barcelona i Cambrils 8.500 persones van donar sang, doblant la xifra habitual en aquesta època, tot i que les reserves del mateix dia tenien previsions per a 7 dies.
Enric Contreras, director assistencial i de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, afirma que “Catalunya sempre ha estat un país que s’ha caracteritzat per la seva solidaritat” i que “fa molts anys que no patim manca de sang”.
“Sí que és cert que hi ha dues èpoques més complicades que són el nadal i l’estiu”, diu Contreras, però afegeix que fa molts anys que no s’ha d’endarrerir una intervenció quirúrgica per no tenir prou sang. “Que el metge ens digués que l’endemà havia d’operar a tal persona, necessités 3 litres de sang i se li hagi de dir que ho posposi fa molts anys que no passa”, assegura Contreras.
El què si passa més sovint és que hi hagi reserves baixes d’un grup sanguini en concret, normalment els minoritaris. Per exemple passa amb el grup sanguini O- que no arriba a tenir-lo ni el 7% de la població i és el que es fa servir per transfusions d’emergència al ser donant universal. En aquest sentit, Contreras opina que “al voltant dels atemptats és possible que es fes servir més sang d’aquest tipus i quedessin unes reserves més baixes”. És en aquestes situacions quan des del Banc de Sang es posen en contacte amb la borsa de donants O- que “responen sempre”.
El dia a dia del Banc: que se’n fa de la sang?
Peücs i bata d’un sol ús després de passar per passadissos uniformes, blancs, pulcres i de lectors de targetes identificatives. L’edifici on es situa l’únic Banc de Sang i Teixits de Catalunya al passeig Taulat de Barcelona rep cada dia a 300 treballadors dels 650 als que dóna feina. Tenen un departament de comunicació i campanyes de donació, al llarg de l’any se’n fan unes 4.000. En elles s’intenta arribar a totes les poblacions de Catalunya. Existeixen les campanyes mòbils de donació, d’on s’aconsegueixen el 60% de les donacions, i després els punts fixes que estan situats als grans hospitals, d’on s’obté la resta. Al Banc, tenen laboratoris on estudien la qualitat d’aquesta sang i sales on l’emmagatzemen fins a la seva distribució a centres i hospitals de tot Catalunya. Els glòbuls vermells a 4ºC i un gran volum de bosses de plaquetes a -30ºC.
La sang, com també fa dins el nostre organisme, al banc segueix en constant moviment. Es necessiten 1.000 donacions al dia per mantenir un bon nivell de reserves. “A nosaltres ens agrada tenir reserves de sang per 10 dies, en èpoques d’estiu o nadal és possible que baixem a 5 o 6 dies”, diu Enric Contreras. És aleshores quan fan les campanyes de recordatori o trucades.
De cadascuna de les donacions se’n creen tres bosses de les que es poden aprofitar tres persones. Una de glòbuls vermells, una de plaquetes i una última de plasma… Al banc de sang es separen aquests tres components de la sang mitjançant diferents tractaments i es rebutgen els glòbuls blancs, unes cèl·lules sanguínies que no es poden fer servir en transfusions en tractar-se de defenses que cada organisme ha hagut de crear per defensar-se davant de substàncies estranyes o agents infecciosos.
A la gran sala on fan el tractament genèric de la sang disposen d’unes màquines centrífugues que separen els components en tres bosses diferents. També, on envien a analitzar els tres petits tubs que agafen com a mostrar en el moment que es fa la donació. El primer dels tubs servirà per mirar el grup sanguini que més enllà dels coneguts, A+, A-, B+, B-, AB+ (receptor universal), AB-, O+, O- (donant universal), també es divideixen per diversos fenotips que cal tenir en compte a l’hora de transfondre. El segon tub serveix per mirar la serologia. És a dir, per comprovar la presència d’anticossos o microorganismes patògens a la sang. El tercer és un tub de rescat per si hi ha algun problema amb algun dels anteriors. El tractament de la sang es fa de manera paral·lela a la seva anàlisi per guanyar temps. Per tant, és possible que una bossa tractada, separada, finalment es desestimi.
En les màquines centrífugues cada component es separarà en un moment diferent segons el seu pes. Els glòbuls vermells són les transfusions més corrents. Caduquen al cap de 42 dies de la donació i es conserven a 4ºC. S’utilitzen en cas de pèrdua de sang en intervencions quirúrgiques, accidents, parts problemàtics… Hi ha grans demandes per part dels hospitals quan aquests tenen grans operacions programades.
Les plaquetes són el component més delicat doncs caduquen al cap de cinc dies i han d’estar en constant moviment. Al banc de sang disposen d’uns agitadors de plaquetes però als centres hospitalaris on no disposen d’aquestes màquines fan una agitació manual cada certa estona. Hi ha necessitat de plaquetes davant de ponts llargs o situacions on es duen a terme poques donacions. Les plaquetes són les cèl·lules sanguínies més petites i de les que tenim menys quantitat. Quan un malalt necessita transfusió de plaquetes, necessita la quantitat que donen quatre bosses, per tant, necessita plaquetes de quatre donants. Aquestes cèl·lules s’usen i s’apliquen normalment en tractaments de càncer.
Per últim, l’últim component que es separa i s’usa és el plasma. La part positiva de cara a les reserves és que es pot congelar. Serveix per fabricar medicaments per persones amb problemes de coagulació de la sang i evita hemorràgies. Existeixen les donacions úniques de plasma per la necessitat de tenir-ne més per poder crear aquests medicaments. El procés, més laboriós, dura prop d’una hora. El plasma té un color entre groc i verdós: això es deu al fet que reté els greixos que has menjat i a través del color indica la quantitat. Tots els plasmes són igual de vàlids.
Al fons de la sala de tractament trobem una màquina totalment informatitzada i autònoma que etiqueta o desestima les bosses de sang ja tractades.
El Banc de Sang i Teixits davant casos d’emergència
El Banc té convenis per escrit no només per fer front a una manca de sang “que això és gairebé impossible”, segons Contreras, sinó perquè davant de qualsevol motiu, “des d’un terratrèmol a un incendi, el que sigui”, el Banc no es trobi “en condicions de processar aquesta sang”. A banda, hi ha casos on, sense cap contracte pel mig, els diversos bancs de sang es donen suport entre ells. Enric Contreras ens explica per exemple que el Banc de Sang de Catalunya va enviar components sanguinis a Madrid quan va haver-hi l’atemptat d’Atocha i va rebre moltes trucades en el moment dels atemptats de Cambrils i Barcelona encara que en aquest cas augmentar les reserves de sang no va ser necessari.
La setmana que va seguir al 17 d’agost el Banc va augmentar la seva activitat. “Es va treballar més i més hores”, diu Contreras. La capacitat de processament que hi ha a la seu del Banc és alta, pot arribar a processar gairebé 2000 bosses diàries. No obstant això, els booms de donació als hospitals en casos com els dels atemptats sí que es noten. Per una banda, perquè si arriba un volum alt de ferits necessitat de transfusió, cal més personal. Per una altra banda “perquè la gent va abocar-se a donar sang i es van obrir més punts de recollida”, complementa Contreras que opina que “la resposta va ser molt maca”.
Banc de llet materna: el projecte més nou que fa 6 anys que camina
El Banc de Sang i Teixits de Catalunya va incorporar el 2011 un banc de llet materna. Segons Enric Contreras “es va crear perquè un percentatge de nadons prematurs de baix pes a Catalunya ha de rebre alimentació amb llet humana per no desenvolupar algunes malalties”. Es subministra per prescripció mèdica a nadons que poden arribar a pesar només un quilogram i que es troben a les unitats de neonatologia dels hospitals. Es donen aquestes necessitats quan, al néixer, la mare encara no tingui llet o bé que, per alguna contraindicació mèdica, no en pugui donar directament.
La llet s’obté de mares que estan alletant els seus fills i tenen llet sobrant. Se’ls hi fan unes proves a les donants per garantir que la llet sigui bona i que no hi hagi cap malaltia infecciosa. A part, sempre s’analitza cada mostra de llet que arribi al banc. “Elles donen la llet a casa seva amb un tirallets que els hi facilitem i la guarden a la nevera fins que els hi passem a buscar”, explica Contreras. Quan la reben: l’analitzen, la pasteuritzen i la conserven congelada doncs té una caducitat d’anys.
“Diem que això és un banc de vida, un banc de tresors biològics”, tanca Contreras.
