Nombrosos treballs han mostrat que l’espai verd té efectes beneficiosos per a la salut. Ara, un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”, suggereix que també podria exercir un paper positiu contra el declivi cognitiu en persones grans. En concret, la recerca publicada a Environmental Health Perspectives, mostra que la pèrdua en les funcions cognitives esperada com a part del procés d’envelliment és lleugerament més lenta en persones que viuen en veïnats més verds.
L’equip va realitzar un seguiment d’una dècada a 6.500 persones d’entre 45 i 68 anys de Regne Unit. En tres moments diferents al llarg de l’estudi, les i els participants van completar una bateria de tests cognitius que van avaluar el seu raonament verbal i matemàtic, la seva fluïdesa verbal i memòria a curt termini, així com el declivi en totes aquestes funcions al llarg dels anys. L’espai verd en el veïnat de cada participant es va estimar utilitzant imatges via satèl·lit.
“Existeixen evidències que el risc de demència i deterioració cognitiva pot ser influït per l’exposició a amenaces ambientals relacionades amb l’entorn urbà (com la contaminació de l’aire i el soroll) i per l’estil de vida (amb factors com l’estrès o el comportament sedentari)”, afirma Carmen de Keijzer, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
“Per contra, també s’ha suggerit que viure prop d’espais verds incrementa l’activitat física i la vida social, redueix l’estrès i mitiga l’exposició a la contaminació atmosfèrica i al soroll”, afegeix.
Recerques encara escasses
Una evidència recent ha mostrat beneficis cognitius de l’exposició als espais verds en nens i nenes, però els estudis sobre les possibles relacions entre exposició a espais verds i el declivi cognitiu en persones majors encara són escassos.
“Les nostres dades mostren que la disminució en els resultats dels tests cognitius al llarg dels 10 anys de seguiment va ser un 4,6% menor en els i les participants que vivien en veïnats més verds. Les associacions observades van ser més fortes entre les dones, la qual cosa fa pensar que aquestes relacions podrien estar influenciades pel gènere”, subratlla Carmen de Keijzer.
“S’espera que el 2050 la proporció de persones de més de 60 anys al món s’hagi duplicat pel que fa a la de 2015 i les prediccions apunten a un augment dels casos de demència a un ritme similar. Encara que les diferències en el declivi cognitiu observades en el nostre estudi són modestes a nivell individual, quan es consideren a nivell poblacional són molt més significatives”, sosté Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal i últim autor de l’estudi.
“En cas de ser confirmats per estudis futurs, aquests resultats poden constituir una base científica per implementar intervencions específiques i desaccelerar la deterioració cognitiva en persones majors residents en àrees urbanes. Així, també millorar la seva qualitat de vida”, conclou.
