Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit la inactivitat física com una pandèmia global amb importants conseqüències per a la salut i l’economia de tot el món. No obstant això, la humanitat s’està allunyant de l’objectiu marcat per la mateixa organització sanitària de millorar els nivells d’activitat física. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure del major estudi realitzat fins avui sobre activitat física a nivell mundial i que ha estat publicat avui a la revista The Lancet Global Health. En ell, un equip d’investigadores de l’OMS alerta que més d’1.400 milions d’adults, una mica més d’una quarta part de la població adulta mundial (27,5%), no va fer suficient exercici físic en 2016.
Aquest any, al voltant d’una de cada tres dones (32%) i un de cada quatre homes (23%) a tot el món no van aconseguir els nivells recomanats d’activitat física per mantenir-se saludables, que consisteixen a practicar almenys 150 minuts d’activitat física moderada o 75 minuts d’activitat física intensa per setmana, segons recomana la mateixa organització sanitària.
Les investigadores recorden que els beneficis per a la salut de l’activitat física “estan ben establerts i inclouen un menor risc de malaltia cardiovascular, hipertensió, diabetis i càncer de mama i còlon”. A més, recorden que “l’activitat física té efectes positius en la salut mental, retarda l’aparició de la demència i pot ajudar a mantenir un pes saludable”.
Els nivells més alts d’inactivitat física es van trobar entre les dones d’Amèrica Llatina i el Carib (43,7%), Àsia meridional (43,0%) i els països occidentals d’alts ingressos (42,3%), mentre que els nivells més baixos es van registrar en homes d’Oceania (12,3%), est i sud-est asiàtic (17,6%) i Àfrica subsahariana (17,9%).
Els països rics cada vegada més sedentaris
A més, les dades de l’estudi indiquen que no hi ha hagut avanços en la millora dels nivells globals d’activitat física entre 2001 i 2016 i que els països occidentals d’alts ingressos són els que s’estan tornant més sedentaris, amb una taxa d’inactivitat física que és més del doble que als països de baixos ingressos (un 37% enfront d’un 16%).
Les regions amb l’augment més gran d’activitat física insuficient van ser, a més dels països occidentals d’alts ingressos, que van passar del 32% en 2001 al 37% el 2016, Amèrica Llatina i el Carib, amb un creixement del 33% al 39%. Amb aquestes dades les investigadores adverteixen que l’objectiu d’aconseguir una reducció del 10% en la inactivitat física el 2025 no es complirà.
L’estudi destaca que tan sols Àsia ha millorat de forma significativa durant els últims anys (passant del 26% el 2001 al 17% el 2016), gràcies, en gran manera, als avanços realitzats a la Xina, on la taxa d’inactivitat ha baixat fins al 14%, molt per sota de països com els EUA o Alemanya on se supera el 40%.
Importants diferències de gènere
Entre els problemes assenyalats per les investigadores a l’hora d’aconseguir una reducció en la inactivitat física, destaquen les grans diferències de gènere que s’observen en tots els països, especialment en llocs com Bangladesh, on el 40% de les dones no fa exercici suficient, pel 16% dels homes, l’Índia (44% enfront de 25%), Filipines (49% vs 30%) o els EUA (48% enfront de 32%).
Al costat de l’estudi, la revista ha publicat una carta signada per la investigadora de la Universitat de Sidney, Melody Ding, qui ha assegurat que aquestes dades revelen “que les dones enfronten més barreres ambientals, socials i culturals per participar en activitats físiques”.
Ding insisteix que “l’objectiu global d’activitat física és inassolible sense una millora substancial en els nivells d’activitat física de les dones”, per la qual cosa reclama intervencions especialment dirigides a aquest sector de la població, de manera que es “creuen oportunitats segures i culturalment acceptables que empoderen a les dones perquè participin en l’activitat física”.
Espanya està “enquistada”
L’estudi mostra que la situació a Espanya és similar a la de la resta del món, atès que més d’una quarta part de la ciutadania (un 23% dels homes i un 30% de les dones) no fa l’exercici recomanat. Encara així, la dada és relativament positiva, si es compara amb les altes taxes d’inactivitat física dels països de l’entorn, entre els quals destaquen Portugal (43%), Alemanya (42%), Itàlia (41%), Regne Unit (36%) o França (29%).
No obstant això, el resultat està una mica allunyat del que s’ha mostrat en estudis anteriors, que se situava diversos punts per damunt. Així ho indica l’última Enquesta Nacional de Salut, que estableix en un 35% el percentatge de persones que tenen una activitat física de nivell baix. També l’OMS en el seu informe de 2014 situava a Espanya entre els països amb menys activitat física de la UE.
Segons ha explicat a eldiario.es l’investigador de l’Observatori de vida activa i saludable de la Fundació Espanya Activa, Xian Mayo, la diferència entre aquests resultats “pot deure’s a les diferències metodològiques entre els informes”, encara que insisteix que a Espanya la taxa de baixa activitat física està “situada més prop del 30%”.
Mayo, que va anar el principal autor d’un informe publicat l’any passat sobre l’activitat física a Espanya, assegura que “malgrat els esforços d’algunes institucions” per millorar els indicadors d’activitat física, la situació al nostre país està “enquistada” i no s’ha aconseguit cap avanç en els últims anys.
A més, afirma que s’està observant “una polarització” en la societat espanyola, ja que la gent que és activa cada vegada fa més exercici, mentre que d’altra banda està augmentant el percentatge de població que mai fa exercici. “S’està creant un abisme entre els dos grups”.
