Puregon i Ovitrelle és el nom de dos medicaments prescrits amb freqüència en els tractaments de reproducció assistida. Amb recepta costen exactament 8,48 euros, però part de les funcionàries, jutgesses, fiscals, militars i guàrdies civils que siguin lesbianes o no tinguin parella home han de pagar 298,37 euros per ells, encara que estiguin en la sanitat pública. Muface, Isfas i Mugeju, les mútues a les quals pertanyen obligatòriament aquest tipus de treballadores, no financen aquestes hormones. Això és així perquè apliquen l’ordre ministerial aprovada pel PP el 2014, encara vigent, que va excloure a les lesbianes i dones sense parella de la reproducció assistida i a les quals, en aquests casos, obliga a abonar per aquests fàrmacs un preu 36 vegades major que si no ho fossin. És un càlcul fet a partir del cost d’aquests dos fàrmacs, però l’import pot canviar depenent de cada dona i de cada tractament, que sol incloure més medicaments.
Li ha ocorregut a Carmen (nom fictici), una funcionària de 38 anys a la què Muface, a la qual pertany obligada, li ha denegat el finançament de dos dels fàrmacs que li han indicat per al tractament de reproducció assistida que segueix a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid. Aquesta situació es dóna perquè Muface dóna a triar als beneficiar-vos entre sanitat pública o privada a través de diverses entitats amb concert i Carmen ha triat la primera. Així, el centre mèdic públic li ha autoritzat el tractament en si (el cicle d’inseminació) perquè pràcticament totes les comunitats autònomes han revertit l’ordre del PP amb el pas dels anys. No obstant això, les mútues són estatals i es regeixen per la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.
Tal com marca el procés, encara que els beneficiaris triïn la sanitat pública, compten amb un talonari especial de receptes –no és el mateix paper que el de qualsevol altre ciutadà– i per a alguns tractaments precisen que la mútua els autoritzi l’anomenat “visat de receptes” si volen optar al finançament públic dels medicaments. És el cas de la reproducció assistida. Per a alguns d’aquests medicaments també és necessari que la sanitat pública autoritzi un visat, però és habitual que en aquests casos el faci i no depèn que la dona sigui lesbiana o no tingui parella. És precisament aquest procés el que Muface li ha denegat a Carmen, segons una resolució datada el passat 3 d’abril a la qual ha tingut accés eldiario.es.
“Pel fet que, amb la informació mèdica aportada, no es compleix cap dels requisits s’informa com a DESFAVORABLE el finançament de medicació per a la tècnica d’inseminació artificial amb semen de donant”, conclou el dictamen. Els condicionants als quals fa referència són els que va introduir la llavors ministra de Sanitat, Ana Mato, en l’ordre ministerial, que es basen en l'”existència d’un trastorn documentat de la capacitat reproductiva” o “absència de consecució de l’embaràs després d’un mínim de 12 mesos de relacions sexuals amb coit vaginal sense ús de mètodes anticonceptius”. Són aquests dos requisits, que en la pràctica exclouen a dones amb parella dona i a dones sense parella, els que va establir la norma per a accedir a la reproducció assistida en el sistema públic.
La resolució ha obligat a Carmen a finançar íntegrament els dos fàrmacs –Puregon i Ovitrelle–, que li han indicat per a l’estimulació ovàrica durant el tractament de reproducció assistida. Li han costat 247,74 i 50,63 euros, respectivament. En el cas que el primer cicle d’inseminació, al qual s’ha sotmès la dona, no sigui fructífer, haurà de tornar a pagar-los fins a un màxim de sis intents, que són els que es preveuen. Amb recepta, aquests dos mateixos medicaments costen 4,24 euros cadascun. Els fàrmacs indicats poden variar per a cada dona segons les seves circumstàncies i el metge que els prescriu.
Tant la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres com a CSIF consideren aquesta situació una discriminació i una injustícia que ha de revertir-se.
No descarta denunciar
El seu cas és paradigmàtic, ja que ella és funcionària en l’àmbit de l’ensenyament de la Comunitat de Madrid i, per tant, mutualista obligatòria de Muface. Segons la seva pàgina web, tenen aquesta imposició els funcionaris de carrera de l’Administració civil de l’Estat i, encara que per regla general queden exclosos els d’Administració Local i Autonòmica, “els cossos docents són cossos estatals i tots pertanyen a Muface”, expliquen fonts del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, del qual depèn la mútua. Sobre l’exclusió de les dones com Carmen, apunten al fet que Muface no té molt de marge, ja que “aplica la cartera bàsica del Sistema Nacional de Salut”.
Les comunitats autònomes han anat revertint la norma, però encara no està modificada a nivell estatal. El Govern de Pedro Sánchez va anunciar el mes de juliol passat que retornaria aquest dret a aquestes dones, però és previsible que no li doni temps a consumar la reforma abans de les eleccions generals. A pesar que ara fonts del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social de l’actual Executiu descarten pronunciar-se sobre això, el mes de febrer passat les mateixes fonts van informar aquest mitjà que quedaven cinc mesos de tràmit. Per això, Muface, Isfas i Mugeju continuen aplicant aquesta ordre ministerial. A més, el PSOE porta la mesura en el seu programa electoral de cara a les generals del pròxim 28A.
Al mateix que Muface al·ludeixen el Ministeri de Defensa, del qual depèn Isfas, i el Ministeri de Justícia, del qual depèn Mugeju. La primera és obligatòria per a militars i guàrdies civils, mentre que la segona ho és per a un ampli ventall de professionals de l’Administració de Justícia: jutges, fiscals, els funcionaris de carrera del Cos de Secretaris Judicials, de Mèdics Forenses o els lletrats de carrera del Cos de Lletrats del Tribunal Constitucional, entre altres. Fonts de tots dos ministeris al·ludeixen al fet que la causa mèdica és l’únic requisit actualment vigent per a finançar fàrmacs associats a la reproducció assistida.
Carmen assegura que quan va rebre la notificació no havia sentit parlar de l’ordre i ningú li havia indicat que podia ser exclosa del finançament. La seva germana, a més, s’havia sotmès a un tractament en el mateix servei i en el mateix hospital i no havia tingut cap problema, explica. “Al principi va ser una impotència i una baixada total”, diu a eldiario.es abans d’afegir que recorrerà el dictamen i que no descarta denunciar, ja que a més la norma “no parla específicament de fàrmacs”. “És una doble discriminació: com a dona sola i com a funcionària”, apunta.
Encara que la norma que va modificar la cartera de serveis va entrar en vigor el novembre de 2014, des del principi algunes comunitats autònomes com Andalusia, Canàries, Extremadura o Euskadi van decidir no aplicar-la. Amb el pas del temps, en una espècie d’efecte dominó, gairebé totes van anar deixant de costat aquesta exclusió, a excepció de Ceuta, Melilla i Múrcia. Durant anys, la sanitat pública de moltes comunitats es negava a iniciar la reproducció assistida en aquestes dones i fins i tot es van donar casos de tractaments interromputs.
De fet, el mateix hospital en el qual Carmen està seguint el tractament, la Fundació Jiménez Díaz, va ser el protagonista del cas de Verónica i Tania (noms ficticis). A aquesta última, el centre mèdic també li va interrompre el tractament el 2014 i elles van iniciar un procés judicial de la mà de l’organització Women’s Link que van acabar guanyat. El Jutjat social núm.18 de Madrid va condemnar a la Comunitat de Madrid i a l’hospital per “vulnerar el principi de no discriminació per raó d’orientació sexual”.
